Sepp Kuss, com a cal sogre

Com a cal sogre. Es coneix el país pam a pam. Ja fa anys que hi resideix. Sepp Kuss té 26 anys i va néixer a Durango (Colorado). Fins als 16 anys jugava a hoquei sobre gel i després també va fer BTT. Acostumat a les temperatures extremes i també a la neu. Viu a Andorra des de fa temps i la seva parella, també del món del ciclisme, és una noia catalana de Tiana, Noemí Ferré, que va ser campiona de Catalunya de contrarellotge el 2019. 

La muntanya forma part del seu hàbitat natural. És escalador i resideix el país com també ho fa el seu company d’equip, el ciclista dels Països Baixos Robert Gensink. Va passar de ser gregari de luxe de Primoz Roglic a fer-ho del danès Jonas Vingegaard. Kuss es va imposar a la primera etapa dels Pirineus amb inici a Ceret, amb ascens al Montlluís, a Puymorens, Port d’Envalira, el coll de Beixalís i final en pla a l’avinguda Tarragona. Ahir, Kuss es va imposar per davant d’un mític com ho és Alejandro Valverde, que als seus 41 anys continua donant guerra.

El nord-americà va arrencar a Beixalís i Valverde el va aguantar a roda, però la força de Kuss va ser totalment decisiva. El murcià de Movistar va cedir terreny i va intentar atrapar Kuss a la baixada. No va ser possible i el de Durango (Colorado) va guanyar a un lloc que coneix a la perfecció. Ineso Grenadiers, amb l’equatorià Richard Carapaz va deixar quasi sense resposta l’equip del líder, l’UAE Emirates de Tadej Pogacar. Al Port d’Envalira, Jonathan Castroviejo i Dylan Van Baarle (Ineos) van apostar per una escapada, però després van ser empaitats per la resta. Només hi havia una pregunta... Aguantaria Pogacar? I més després del que li va passar a Mont Ventoux. Qui va coronar el Port d’Envalira va ser el colombià Nairo Quintana (Arkéa Samsic).

Quedava Beixalís. Un port dur però curt, amb 6,5 quilòmetres al 8,5%. Primer va atacar Carapaz i després Vingegaard, tot seguit Rigoberto Urán i també va repetir Carapaz. I Pogacar, sense equip, es va defensar prou bé. El resident Enric Mas també va voler atacar en la baixada en la lluita pel podi. A la meta, Kuss va somriure, va aixecar els braços, es va tapar els ulls i va llançar les ulleres al públic. Va assolir la seva primera victòria a la Grande Boucle, tot i que ja va guanyar en una de les grans, a la Vuelta a Espanya del 2019 al Santuari de la Verge d’Acebo. “Sabia que havia d’atacar en la part més exigent de Beixalís si volia deixar enrere la gent de tant talent que es va ficar a l’escapada. Recordava el terreny pels meus entrenaments i per això vaig estar tranquil en el descens. Valverde m’hauria assassinat en un frec a frec. A més a més, la meva parella i la meva família espanyola es van situar en aquesta última ascensió i no els podia fallar”, va assegurar Sepp Kuss. 

Va creuar la meta de l’avinguda Tarragona totalment emocionat. “Estic sense paraules. Guanyar en la carrera més important del món suposa una alegria indescriptible”.

Valverde també va analitzar la seva segona posició. Avui s’anunciarà la seva convocatòria per liderar la selecció espanyola als Jocs Olímpics. No resideix al país, però també es coneix una mica el territori. “Tenia una mica més de llibertat, podia anar a la fuga, i això és el que vaig fer. Una vegada allà només tocava intentar guanyar, però sempre és complicat rematar una escapada d’aquest tipus. L’atac de Kuss va ser duríssim i retallar aquests 15 o 20 segons era molt complicat”. Va patir algun ensurt de baixada. “Vaig pensar que era important aixecar els braços, però ho és més no caure”, va dir.

La general la continua liderant Tadej Pogacar i el millor resident continua sent Ben O’Connor (AG2R), cinquè a 5’56”. El segon és Rigoberto Urán i el tercer Jonas Vingegaard.