“Tenim il·lusió i haurem de demostrar al camp que volem donar la sorpresa”

Entrevista a ‘Rai’ Marchán, migcampista del Futbol Club Andorra

El migcampista català de l’FC Andorra, ‘Rai’ Marchán, s’enfronta avui a un exequip, el CD Leganés. Va jugar amb els ‘pepineros’ quan només tenia 19 anys cedit pel Reial Madrid. El jugador de Vilafranca del Penedès guarda un bon rècord d’aquella temporada a Butarque. Va ser la seva primera experiència en categoria sènior.

Només va estar una temporada al CD Leganés, la 2012-2013, a segona divisió B,  quan només tenia 19 anys. Quins rècords té d’aquella etapa?
És una etapa que recordo d’una manera molt especial. Era el meu primer any com a sènior i també el primer que sortia del Madrid. Vaig marxar cedit al Leganés i allà vaig poder palpar la realitat del futbol. Teníem un equip amb aspiracions a pujar. De fet vam acabar segons i ens vam eliminar al play-off d’ascens. Va ser un any que em va servir per a molt, i això que em va costar moltíssim. T’acabes adonant que el futbol no és el que sempre havia vist, és a dir, tenir la pilota, moure el joc... Hi havia una competitivitat molt alta i gràcies a aquella temporada al Leganés vaig jugar on vaig jugar després. A més a més, de fer-ho de manera competitiva.

Què és el que més va aprendre a Butarque?
Vaig aprendre coses que no són pròpies del joc ofensiu. Aprens a competir i a dominar els temps del partit. També molt de vestidor perquè quan surts de canteras per desgràcia som més egocèntrics, ja que només competeixes per seguir. Quan arribes a un vestidor d’un primer equip, amb un grup de veterans, és bonic. Ajudaven els joves jugadors i t’ensenyen que has d’animar si juga un company en comptes de tu. A nivell humà és on més vaig progressar. 

En algun moment, en aquell únic any al Leganés, va pensar a llançar la tovallola i parlar amb el Madrid per tornar?
Recordo el mercat d’hivern d’aquell any i ho tenia al cap. No jugava, però al final el Madrid no va veure bé el meu retorn i el Leganés tampoc va voler. Estava content i era una sensació estranya perquè també sentia que estava progressant. Em vaig arribar a plantejar deixar el Leganés, però al final no es va donar. 

Ha estat bastant curiós, ja que amb el ‘seu’ Leganés va estar a punt de pujar a segona A i a la temporada següent sí que ho va assolir. Actualment militen a la primera divisió espanyola. Com ha vist l’evolució del club?
La setmana passada ho parlava amb alguns companys de l’FC Andorra i els deia que ara mateix no tinc la sensació que el Leganés on jo vaig jugar sigui el mateix club. En poc temps s’ha plantat a l’elit. L’entitat va evolucionar molt ràpid, i també a nivell estructural. M’agrada i em fa sentir orgullós per tota la gent que treballa al club, que ja estaven quan jo, que hagin evolucionat de la mà del club. En aquest sentit, l’FC Andorra té un bon exemple amb el Leganés. 

Va tenir d’entrenador Pablo Alfaro al Leganés, exjugador del Saragossa i també de l’FC Barcelona. Tot caràcter...
A mi em va ajudar moltíssim. És una persona molt tranquil·la i molt proper. Analitza molt les coses i transmet seguretat. Vaig aprendre molt, i això que era un estil que no em beneficiava. 

Va compartir posició en aquella etapa amb jugadors amb molta més experiència, com Pepe Aicart o David Valleros. Què li van ensenyar?
Pepe Aicart era el pivot defensiu i jo em veia al seu nivell, però no al competitiu. Jo no li donava valor a robar pilotes i guanyar les lluites aèries. Teníem una relació molt bona. En juvenils, a aquestes coses no els dones gens de valor, i quan arribes a segona B si no domines aquestes coses estàs mort. Valleros, amb més de 100 partits a segona B, fa poc vaig parlar amb ell i em va dir, quan arribis a 100 partits em truques. Controlava molt bé totes les facetes del joc, i això que no era ràpid i dinàmic.

Quan li va tocar el CD Leganés a la Copa del Rei, què li va passar pel cap?
Em va fer moltíssima il·lusió. El dia del sorteig estàvem jugant contra el CD Ebro i ens ho van dir a la mitja part. Per a mi és un club al qual li vaig agafar molta estima, i això que no vaig jugar tot el que hauria volgut. Va ser important a nivell de maduresa jugar allà. A més a més, en l’actual Leganés hi ha un jugador que estava en la meva etapa, i ara està dins del cos tècnic de Javier Aguirre i aquest és Carlos Martínez. També continua el fisio, l’utiller, el de premsa... De fet, vaig parlar l’altre dia amb Carlos Martínez, que tinc molt bona relació amb ell. 

Segueix l’actualitat del CD Leganés?
Sí! I molt! Amb el Leganés va ser la meva primera experiència amb un primer equip i va ser tot molt diferent per a mi. Li vaig agafar molt de carinyo.

Parlant del partit d’avui, no tenir el paper de favorit en la Copa del Rei ajuda?
No sé si ajuda. Som conscients que és un partit molt complicat i ens ho hem de prendre com una festa. Ens fa moltíssima il·lusió a tots rebre un primera. No tenim res a perdre, i ho hem de gaudir. Passi el que passi serà per millorar, i per seguir agafant bagatge. Podem competir i volem competir.

Com arriba l’FC Andorra a aquest partit de Copa del Rei?
Estem arribant just a Nadal i ens anirà bé a nivell físic i mental. Hi ha lesionats importants, però tenim una plantilla llarga. Entre tots sumem, tot i haver-hi lesionats.

Quin és el màxim perill del CD Leganés?
A veure amb quins jugadors vindran... Parlant de noms destacaria En-Nesyri, Arnaiz o Braithwaite. Tenen una plantilla de primera divisió. Tenim clar que tot jugador que està a primera són molt bons jugadors. Tenen molt de nivell.

El futbol està farcit de resultats sorpresa, creus que donareu la sorpresa?
Jo crec que en aquesta vida, en general, has de ser ambiciós. Tant de bo que donem la sorpresa. El més important és saber que serà un partit molt complicat i estic segur que el Leganés també s’ho prendrà de manera molt seriosa. Tenim il·lusió i haurem de demostrar al camp que podem donar la sorpresa. El més important serà donar la cara.

Us ha dit alguna cosa Gerard Piqué?
El presi és proper i en aquest sentit ens ha dit que estiguem tranquils i que ho estem fent molt bé. És un dia per gaudir tots plegats.    

FOTO: TWITTER FC ANDORRA