Toni Bernadó pateix per completar gran part del recorregut en solitari

Els carrers de Londres van acollir l’última prova del programa d’atletisme, la que és una de les cites més destacades de cada edició dels Jocs Olímpics. Els corredors van haver de superar un recorregut ple de revolts i amb poques rectes, trepitjant asfalt però també llambordes, cosa que sempre complica cada gambada. Toni Bernadó va completar la seva cinquena marató olímpica, fet que el col·loca entre els il·lustres d’aquest esport, però la prova no es va desenvolupar tal com hauria desitjat, cosa que el va relegar fins a la 74a posició.

La cursa amb més èpica del programa olímpic, amb els seus 42.195 metres, la disputaven 105 corredors, amb els termòmetres marcant 27 graus i amb un 45 per cent d’humitat, les condicions més caloroses que s’han viscut a la capital britànica des dels començaments dels Jocs. Els africans, com sempre, tornaven a ser els grans favorits. Kenyans i etíops copaven les apostes, però el que es va endur el triomf olímpic va ser un ugandès, que estrenava el palmarès del seu país en la distància.

Bernadó es va trobar amb diversos elements que el van privar de disputar la cursa que volia. El primer de tots, la calor. S’havia anunciat que podien caure algunes gotes, però la pluja no va fer acte de presència. I els termòmetres van continuar alts. “La calor m’afecta molt i és el dia que més n’ha fet des de que som a Londres”, va indicar l’atleta andorrà. Dos factors més que li van anar en contra van ser l’alt ritme imposat pels africans i el fet de completar la major part del traçat en solitari, cosa que afecta el rendiment. “S’ha sortit molt ràpid i he vist aviat que o anava al grup de davant o em quedava sol.” Ho va intentar, però “en la cinquena milla he vist que no seria possible i he anat al meu ritme”.

Aquest panorama va provocar que de mica en mica es quedés sol i corregués sense tenir ningú al costat. Ni al davant. “Em queda la sensació d’haver estat fora de cursa, de no d’haver competit, perquè en quedar-me sol i en tenir el circuit molts revolts no veia a ningú. No tenia cap mena de referència.” Ara bé, aprofitava qualsevol recta llarga per superar algun atleta i marcar-se petits reptes: “Era l’única manera d’automotivar-me. Si veia algú lluny, em marcava l’objectiu d’atrapar-lo i superar-lo.” Aquest fet va permetre que en tots els passos de control anés guanyant posicions, aprofitant també l’abandonament d’alguns corredors. Al quilòmetre 5 era 101è i a meitat de l’itinerari, 92è, amb un crono d’1.10.39 hores.

Va anar guanyant places, però l’última volta li va costar. Se li va fer dura perquè “em notava molt carregat dels quàdriceps”. Això va provocar que ja no pensés a fer cap marca, ja que “era qüestió d’acabar”. Va travessar la línia d’arribada amb un registre de 2.28.34, que queda lluny d’allí on volia estar. “Era optimista sabent com m’he entrenat i com arribava. Anava a buscar 2.20 si les coses anaven molt bé, o 2.25 si no podia ser així.”

Però el desenvolupament de la cursa no va ser el que desitjava. De les cinc maratons olímpiques disputades, aquesta “és la que he corregut més sol. Les d’Atlanta i Pequín van ser les més dures per la meteorologia, però aquí és on he hagut de córrer més estona en solitari”.

El fet més positiu és que va acabar 27è entre els atletes europeus, posició que millora la 33a que va obtenir a Barcelona en els Campionats d’Europa el 2010. En aquella ocasió va parar el cronòmetre amb un temps superior (2.30.52). “Aquesta és una bona referència i estic content pel nivell que hi havia.”

Or per a Stephen Kiprotich

El primer gran protagonista de la marató va ser el kenyà Wilson Kiprotich, que imposava un ritme que ningú no podia seguir. Es va escapar i amb un avantatge màxim de 16 segons sobre un grup perseguidor anava completant els quilòmetres a un ritme que feia presagiar un nou rècord olímpic. Va marcar un crono d’1.03.15 a la mitja marató. El grup perseguidor anava perdent unitats i es va quedar amb dos efectius, l’ugandès Stephen Kiprotich i el també kenyà Abel Kirui, que van atrapar el líder al quilòmetre 27.

Al 35 els kenyans van decidir atacar per disputar-se la victòria i revalidar victòria del seu país, ja que fa quatre anys el vencedor va ser Sammy Wanjiru, que va morir l’any passat en estranyes circumstàncies i que de moment és l’únic kenyà que posseeix l’or olímpic en marató. L’ugandès inicialment va cedir uns quants metres, però es va recuperar per superar-los i aconseguir la victòria amb un registre de 2.08.01. Kirui es va penjar la plata (2.08.27) i Kiprotich, el bronze (2.09.37).