Diari digital d'Andorra Bondia
Tots els ‘jugones’ somriuen igual
Tots els ‘jugones’ somriuen igual

Tots els ‘jugones’ somriuen igual


Escrit per: 
Víctor Duaso
“Per què tots els jugones sempre somriuen igual, Daimiel?” Preguntava el periodista malaguanyat Andrés Montes en les seves retransmissions esportives al seu company. I la resposta és que tots ells somriuen perquè quan fan jugades meravelloses, a l’abast de pocs, es tornen a sentir com nens, sorpresos i enlluernats pel que els ofereix la vida, en aquest cas, el bàsquet. I Dylan Ennis, ahir contra l’Herbalife Gran Canària, va oferir a l’afició, a part del seu somriure de jugón, un espectacle amb 6 de 7 en triples, 23 punts i 28 de valoració. Per a l’escorta canadenc, amb passaport jamaicà, segurament va pensar –en el seu idioma–: “La vida pot ser meravellosa.” Com deia també el gran Andrés Montes. La gran actuació de Dylan Ennis va servir per cicatritzar la ferida de l’EuroCup i superar l’Herbalife Gran Canària per 99 a 85. El somni del play-off pel títol es comença a alimentar, un cop l’EuroCup ja ha deixat de ser un repte. 
El BC MoraBanc va començar com un autèntic cicló, amb un parcial de 10 a 2 amb triples de Michele Vitali i John Shurna i quatre punts consecutius de Moussa Diagne en només tres minuts de joc. El tècnic català de l’Herbalife Gran Canària, Pedro Martínez, va demanar un temps mort per reedreçar la situació de l’equip i els canaris es van apropar amb només quatre punts (15 a 11), però la solidesa defensiva i l’encert ofensiu van portar a dominar un rival desconegut i amb poca ànima. Al segon quart, Dylan Ennis va provocar que el tècnic rival, Pedro Martínez, pensés en la cançó de Joan Manel Serrat: “Niño, deja ya de joder con la pelota.” Ennis, 100% desinhibit i convertit en un de “esos locos bajitos” de Serrat. Anotava com si no hi hagués d’haver demà i va tancar els segons 10 minuts amb 17 punts, 20 de valoració i 5 de 5 en triples. Els d’Ibon Navarro van marxar al vestidor amb un 55 a 35 tranquil·litzador i amb dos triples consecutius de John Shurna. Un jugador que camina com si fes ballet i que té el tir més ortodox, conjuntament amb Luke Harangody, de la Lliga ACB, però que és totalment fiable.
A la represa, molts esperaven la reacció de l’Herbalife Gran Canària. Equip d’Eurolliga i plantilla entrenada, fa pocs dies, per Pedro Martínez. Va haver-hi un parcial de 0 a 12 per el 70 a 55, però el MoraBanc no estava per a frases d’Andrés Montes ni tampoc per a cançons de Serrat. Jugava a ritme de heavy metal. A l’últim quart, que va començar amb un 77 a 55, els canaris van maquillar el marcador final i Dylan Ennis, després de ser un autèntic martell, va rebre l’ovació i va somriure com un autèntic jugón.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte