Un ‘merengue’, en un lloc d’ADN Barça

El pare de Miguel Palanca, Santi, va jugar amb l’Espanyol entre el 1983 i el 1985 i és el màxim golejador de la història del Gimnàstic Tarragona. El 2008, la família Palanca va celebrar el debut del seu fill Miguel amb el primer equip del Reial Madrid en un clàssic al Camp Nou contra l’FC Barcelona. Juande Ramos el va convocar i el va fer jugar. Miguel va disposar d’una gran oportunitat de gol després de rebre una assistència de Raúl González, un dels seus ídols, però no va poder batre el porter Víctor Valdés, que va refusar amb el cos aquest u contra u. No va marcar i aquell gol li hauria pogut canviar la vida. Qui ho sap...  Sigui com sigui, el seu pare ho va deixar clar, un dia després, a Onda Cero al dia següent del debut del seu fill amb el Reial Madrid: “Des de petit és madridista a mort. És blanc de soca-rel. Tant que l’any passat li vaig haver d’estirar les orelles perquè quan el Reial Madrid va guanyar la lliga es va posar la samarreta de Raúl i va celebrar el títol, amb un amic, a Tarragona. Onze anys després, aquest merengue de soca-rel té com a capo Gerard Piqué a l’FC Andorra i es troba en un vestidor amb ADN Barça. Coses del futbol... 

Als seus 31 anys s’està adaptant a un sistema i un estil de joc que mai havia tastat. Per això, de moment li està costant entrar dintre de l’onze inicial titular de Gabri García. “No em crea ansietat no jugar tant. He arribat a un lloc on es juga un estil totalment diferent al qual estic acostumat. És totalment nou per a mi. Mai he tingut la sort de jugar amb un sistema així. Al final és preciós intentar proposar i tenir la pilota. Hauria de ser obligatori per a tots els equips”, va reconèixer Miguel Palanca, que ara li toca treballar per rendir com a interior o mitja punta. “He jugat tota la vida en banda amb un sistema més recollit i em toca adaptar-me a una nova posició. Em sento molt important i tots hem de sumar”. 

Sobre la seva afinitat merengue va llançar pilotes fora. “Vaig jugar al Reial Madrid i l’Espanyol, i quan era molt petit era d’aquests dos equips. Quan ho veus des de la distància ho veus diferent. Intento veure el Barça per millorar, perquè allà hi ha els millors. A més, vaig tenir la mala sort de jugar contra Piqué, Cesc Fàbregas, Messi, Víctor Vázquez o Marc Valiente, que era impossible guanyar-los en categories inferiors. Tenir Gerard Piqué com a president s’agraeix, perquè és jugador i té uns valors.” 

Miguel Palanca va ser un dels primers fitxatges després de l’ascens a tercera divisió. L’extrem militava a l’FC Goa de l’Índia i també al Gimnàstic de Tarragona, l’equip on va triomfar el seu pare. “Quan em va trucar Jaume Nogués, el primer que em va venir al cap va ser... Estic a punt de complir 32 anys i per al futbol és una edat on costa que els directors esportius dels clubs es fixin en tu. Jo havia estat ja en aquest país de visita i m’atreia molt perquè veia que seria molt positiu per a la meva família, ja que porto anys movent-me molt”. 

El tarragoní, que va debutar amb el primer equip de l’Espanyol quan Ernesto Valverde era l’entrenador en un partit contra el Sevilla, buscava estabilitat. “Fede Bessone, que va jugar amb mi a l’Espanyol, em va parlar molt bé d’aquí. Em van convèncer ràpid i he encertat de ple. Estic molt feliç, i la meva família també. Esperem estar aquí durant molts anys”. 

L’objectiu de l’ascens a segona divisió A és una de les fites per aconseguir. “No és gens senzill assolir l’ascens. És un recorregut molt llarg. Hem arrencat molt bé i no serem hipòcrites i no parlarem de permanència quan et veus allà a dalt. Som una gran família, i això ens fa estar allà a dalt a la classificació”. Miguel Palanca no sent cap tipus de pressió de tant parlar de segona divisió A. “S’ha fet una plantilla molt compensada. Tenim una fam molt important. Volem créixer amb aquest nou projecte i tots sabem que estem al lloc ideal. Tenim un cos tècnic molt proper i estem a l’escenari ideal per fer grans coses”.

Santi Palanca, el seu pare, sempre que pot ve a Prada de Moles i també als partits de fora a veure el seu fill. És un dels seus principals seguidors des que va començar. “Li agrada venir a veure’m jugar, però jo crec que més aviat ell és un fan número 1 del futbol. Ho viu molt. Li encanta, i el futbol és la seva vida.” Encara li dona consells, tot i tenir moltíssima experiència. “Ni us ho podeu imaginar... Més ara que quan era petit. Ell té molta experiència. Et dona consells perquè ha viscut coses que jo encara no he viscut. És un gran conseller”. 

Palanca, de tal buc tal eixam, un jugador que va fer els seus primers passos amb La Salle Tarragona i que de ben menut, amb només 10 anys, va fitxar per l’Espanyol. Després de jugar amb el Reial Madrid va emigrar cap al Castelló, però no va poder evitar el descens a segona B dels Orelluts. Va marcar tres gols aquella temporada. Tot seguit marxa a l’Elx i després cap al Numància, l’Adelaide United, el Nàstic, el Korona Kielce, l’Anorthosis. Un autèntic rodamón que ha acabat arribant a un FC Andorra amb un ADN Barça total. Fent del territori comantxe, la seva nova casa.