Diari digital d'Andorra Bondia

“Vaig estar a punt de saltar sobre la moto de Terol perquè no guanyés”


Escrit per: 
Redacció

Tres anys a 125cc han servit al resident francès per fer el salt a Moto2. En la darrera temporada ha estat subcampió del món, després de fer un campionat en què ha tingut opcions fins a l’última cursa. El seu duel amb Nico Terol, que s’ha adjudicat el títol, ha estat positiu per l’emoció, i els aficionats l’hi han agraït. En aquesta entrevista ens explica els moments i les sensacions que ha viscut en aquesta batalla al llarg de la temporada.

S’ha adjudicat el subcampionat del món de 125cc. No l’ha pogut guanyar però pels objectius inicials que tenia no està gens malament, perquè ha lluitat i ha tingut opcions al títol fins a l’última cursa...
L’objectiu era acabar entre els cinc primers, perquè tampoc em volia posar pressió. Però realment, en el fons, tenia l’objectiu de ser campió de món. Hi ha una part de decepció, perquè el que volia era guanyar, però això m’ha fet més fort i la decepció em dóna energia per a la pròxima temporada. I gràcies a l’any que he fet que pogut passar a Moto2, i en un equip molt bo.

En tres anys a la categoria ha arribat a ser subcampió del món. L’experiència que ha anat acumulant s’ha notat i és un grau. A més, tenir un equip com Avant-Air Asia-Ajo al darrere és tota una assegurança...
Havíem decidit agafar aquest equip perquè sabíem que era molt bo. Hem hagut de pagar molts diners perquè poguessin preparar la moto en relativament bones condicions. Aquest també era l’objectiu, tenir una moto que em permetés arribar als resultats que he obtingut. S’ha d’agrair, però també és el que demanàvem.
Pel que fa a l’experiència, després de la victòria de Viñales a la quarta carrera al meu cap hi va haver un canvi de xip, perquè ell el primer any ha guanyat. Vaig pensar que si ell ho podia fer tan ràpidament, jo també n’era capaç.

La regularitat l’ha fet arribar a dalt. L’última prova ha estat l’única en què no ha puntuat...
La regularitat la treballo des del 2010, perquè des de llavors entenc que el que és important és acabar la carrera i sumar punts. Això ha fet que hagi iniciat aquest campionat amb aquesta mateixa idea, perquè és molt fàcil accelerar i caure. Però organitzar-me el cap de setmana per treballar la carrera, des de divendres, per fer un bon resultat en la classificatòria, em permet començar la cursa amb una altra mentalitat, perquè el treball l’he anat fent.

La primera victòria va costar molt que arribés. ¿Hi havia ansietat després de pujar diverses vegades al podi?
La pressió no és el que m’ho ha impedit, perquè a Barcelona vaig guanyar, però vaig rebre una sanció que m’ho va impedir. A la República Txeca hi vaig estar a prop. A Misano sí que va ser l’ansietat el que m’ho va impedir. Després de tots aquests esdeveniments vaig perdre el cap. Vaig perdre els nervis. Estava convençut que la victòria seria meva i vaig estar a punt de saltar sobre la moto de Terol perquè no guanyés. Però després vaig aconseguir la victòria a Motegi.
És molt difícil guanyar un Gran Premi, però el meu objectiu és guanyar-ne deu la mateixa temporada. He de treballar més per aconseguir-ho. Estic enfadat perquè si els altres poden, jo també. Un francès també pot guanyar.

El que va passar a Misano, quan es va confiar en excés abans de travessar la línia d’arribada, va estat una de les imatges de la temporada. D’aquest tipus d’experiències se n’aprèn...
M’ha tornat més fort. Sobretot la setmana següent, vaig haver de suportar molts comentaris sobre mi que no em van agradar gens. He hagut de fer un esforç per aguantar-ho. Després d’això només corria per guanyar. Era el meu únic objectiu. La gent em va arribar a qualificar d’estúpid, però m’he recuperat i m’he fet més fort.

Des de la premsa espanyola segur que van arribar els pitjors comentaris...
Ha estat dur, però aquesta mena de coses també agraden a la premsa. En alguns diaris espanyols he pogut llegir crítiques cap a mi. Però ha estat com un joc. Conec la premsa espanyola, vaig entrar al joc i els vaig respondre directament. I això ha agradat. Al final fins i tot m’han donat les gràcies per convertir-me en un rival de veritat per a Terol.

En l’última prova, a València, gastava les darreres opcions per ser campió, tot i que era complicat. Però tot es va esvair en caure. ¿Va ser pel traçat, que estava mullat a causa de la pluja, o pels nervis?
Les condicions eren dolentes, i sabia que havia de vigilar en aquell revolt, però tot i així la moto em va relliscar. Però també hi ha una altra cosa, i és que des del principi sabia que Faubel i Viñales eren molt forts en aquesta carrera i que em costaria arribar a guanyar. Potser això em va afectar inconscientment i em va fer cometre un error. No ho sé ben bé.

La categoria de 125cc sempre és molt competida, i més amb Terol, que no fallava...
El mèrit és haver-se barallat per la primera plaça. Perquè Terol és el favorit des d’Aragó. Es preveia que guanyés el campionat. Té molt mèrit que s’hagi hagut d’esperar fins a l’última carrera per conèixer el campió.

La pròxima temporada estarà a Moto2. Aquest és un pas natural de tot pilot. ¿Arriba al moment just?
No és d’hora per canviar de categoria, perquè l’objectiu és estar a MotoGP i s’han de superar les etapes. Tres anys són suficients, perquè si et quedes molt temps a 125cc després agafes uns costums que no són gens bons per a les altres categories.

Estarà a sobre d’un moto del JIR Team. ¿Amb quins objectius sortirà en el primer any a la categoria?
És un salt important, però he hagut de lluitar molt aquest any per guanyar-me el respecte d’un equip molt bo. L’objectiu serà el mateix, guanyar el campionat. Però ara no hi he de pensar i sols he de treballar per millorar.

¿Quines són les principals diferències entre una categoria i una altra?
La gran diferència és que s’ha de canviar la trajectòria. Moto2 no té res a veure amb 125cc. I sobretot, també cal moure’s més sobre la moto. Amb el meu coach ja hem començat a treballar-hi. M’ha explicat què he fer, i és el que farem aquest hivern.

Veig que l’ambició és la mateixa, tot i que serà un novell a Moto2...
Sí, però Marc Márquez ho ha fet. ¿Per què jo no?

¿Per a vostè és una referència?
Sí, és clar. Però ara seré jo el que faré la pregunta: ¿per què creu que Márquez ha pogut lluitar sempre al davant?

Per la seva qualitat i l’equip que té al darrere.
Vostè ho ha dit. L’equip el tinc i la qualitat del pilotatge és el que he de treballar durant aquest hivern.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic