“Vicky té una carrera molt bona al davant i m’agrada força com juga”

Entrevista a Albert Ramos, tennista resident i número 40 del rànquing ATP

Resideix des de fa quatre anys a La Massana. És l’actual número 40 del rànquing ATP. Té 34 anys i el seu lloc més alt a nivell individual va ser el número 17 al 2017. Fa dues setmanes va donar el primer punt a Espanya contra Sèrbia a la Copa Davis. S’entrena a AnyósPark i des d’allà va atendre al diari BonDia per parlar de la retirada de Roger Federer, de Carlos Alcaraz, de la seva temporada i també del futur.

Federer s’acaba de retirar als 41 anys. Com encaixa un tennista com vostè, ja amb 34 anys, la retirada del suís?
És un moment que havia d’arribar sí o sí. Roger ha donat molt al tennis. A tots els aficionats i també als que ens agrada el tennis ens ha fet gaudir molt. Alguns l’hem pogut veure durant molts anys. Ha estat un dels tres millors tennistes de la història, amb un talent impressionant i una creativitat increïble. Com a seguidor, una mica trist per no veure’l jugar més.

Almenys ha pogut jugar contra ell.
Vaig tenir la sort de guanyar-lo una vegada a Xangai 2015. Evidentment, no m’ho esperava, ja que ell en aquell moment era número 1 del món. He jugat dues vegades més contra ell, un a Wimbledon i un altre a Xangai, i he perdut. Impressiona molt jugar contra ell. El que més impacta és que tot ho fa senzill.

El tenia com a ídol?
M’agradava molt com jugava i l’he seguit molt, com qualsevol aficionat al tennis, però no com a ídol, ja que no hi ha gaire diferència d’edat. A mi m’agradaven molt Àlex Corretja i Sergi Bruguera. De fet, el meu pare [Guzmán] sempre el veia jugar a Bruguera quan jo era molt petit. Àlex Corretja, que ja em va agafar jugant, era el meu jugador preferit.

I ara apareix Carlos Alcaraz, a qui coneix força bé.
El conec molt bé i també he jugat contra ell. No l’he guanyat mai [somriu]. Vaig perdre un partit, amb pilota de partit, a Roland Garros. És un gran jugador. Amb molta potència i molt ràpid. Si no té lesions serà un gran jugador per molts anys. A més a més, el fet que Novak Djokovic no estigui jugant tots els tornejos ha beneficiat Alcaraz per arribar al número 1. 

El tennis perd una figura i en guanya una altra?
A veure, Alcaraz és boníssim. Està trencant molts rècords, però la carrera del Federer ha estat molt llarga. Té tots els números per poder-ho fer, tot i que encara és aviat per parlar d’una cosa així. Si segueix així segurament serà un dels noms a recordar els propers anys.

Creu que la premsa necessita jugadors referents com aquests per parlar molt més de tennis?
Sempre va bé que surtin jugadors que són diferents, que marquen diferències per l’edat o pel nivell. Sense Federer és cert que es perd molt, tot i que ja feia anys que no estava gaire en actiu. I l’Alcaraz suposo que ajudarà molt a nivell de premsa i, sobretot els nens joves, perquè avui en dia veig molts joves que es fixen molt en ell. A la Copa Davis, l’altre dia a València, molts nens es fixaven en ell, i això que porta poc temps.

Com està anant la seva temporada?
Bé. No em puc queixar. Content i treballant. Amb ganes d’acabar, una mica, perquè portem molts viatges. 

Està sent la seva millor temporada?
No. Una de les millors, sí. De les quatre millors dels últims anys. Aquest any és el 12è any que acabo entre els 100 primers de la meva carrera i el sisè o el setè entre els 50. No em puc queixar, tal com estan anant les coses.

Us mengen molt el terreny que es parli molt més de Rafa Nadal que dels altres tennistes?
No. Estic acostumat. Tota la meva vida he estat jugant amb Rafa Nadal al circuit. A mi no m’afecta massa. Sempre hi ha un que és més bo que tu. 

Ja és pare de dues filles. Una de dos anys i un altre de sis mesos. Com es pot compaginar entre tant viatge?
És difícil a nivell mental. Hi ha gires de quatre setmanes que no les pots veure i es fa difícil. Sé que això no és per sempre i estic intentant aprofitar el màxim el temps que em quedi. 

Queda encara molt per a la retirada?
Depèn dels resultats i també de les lesions. Ara estic content i jugant bé. Amb ganes de seguir.

Però hi pensa?
No és que ho pensi, sinó que ho sé. A la vida s’ha d’estar preparat. Les coses s’acaben i algun dia s’acabarà, com ara se li ha acabat a Roger Federer.

De Mataró al Principat fa quatre anys. Per què va decidir venir aquí?
[Somriu i ironitza]. Les muntanyes que són molt maques i feia molta calor a Mataró. La veritat va ser un pas complicat. Per exemple aquesta pista d’AnyósPark no hi era fa quatre anys... Vaig apostar fort per venir. Sobretot per les condicions econòmiques, però també teníem amics que ens van parlar molt bé. Estic content per haver pres aquesta decisió, tot i que el primer any tenia molts dubtes per la manca d’instal·lacions. Em va tocar fer un esforç mentalment.

Aquest país no és massa de tennis.
No. Anem a veure si de mica en mica podem canviar la dinàmica. Amb les condicions econòmiques d’aquí poden haver-hi molts més esportistes d’altres esports.

Falten més pistes com aquesta?
Crec que sí. No em vull queixar perquè estic molt content. El que dona afició són les competicions i els campionats i esperem que amb la Vicky i amb els que venim de fora hi hagi una mica més d’afició.

Què opina de la Vicky?
Té una carrera molt bona al davant i m’agrada molt com juga. Suposo que pot arribar a fer història.         

Amb només 17 anys és bo parlar tant d’ella?
És la 153a del món... En un país com Andorra és la primera tennista. S’hauria de parlar molt més d’ella. 

Ho deia per l’edat. Com es gestiona?
Va en la personalitat de cadascú. I ella té una personalitat forta i no l’afecta massa. El seu pare és l’entrenador i l’entorn és important sempre. Trobar algú que sàpiga el que és bo i dolent i també aturar els cops, que sempre n’hi ha.