No fa tants anys que Víctor Sada era un dels bases més cotitzats i sòlids del bàsquet espanyol per la seva intensitat, la seva gran capacitat defensiva i el seu poder rebotejador. Aquestes virtuts amagaven l’escassa aportació ofensiva que sempre ha tingut allà on ha estat, a excepció de la seva etapa de bon bàsquet a l’Akasvayu Girona. Coses de la confiança. El famós estat d’ànim dels esportistes.  
Sada, en les últimes temporades amb la samarreta de l’FC Barcelona i fins i tot amb la selecció espanyola va tenir un paper secundari, però molt important per la seva aportació en els famosos intangibles. La seva etapa de blaugrana es va acabar i el MoraBanc va apostar moltíssim pel seu fitxatge. El va convertir en el jugador franquícia del retorn a la Lliga ACB, però Sada no va semblar pair el fet de passar de tenir un rol d’especialista a ser un home important. A la jornada 3 es va lesionar. Va patir una hèrnia discal que el va obligar a passar pel quiròfan. Es va perdre un total de dotze partits. El seu substitut, Carles Bivià, va recollir de manera brillant el seu testimoni. Tot i els seus bons partits amb la samarreta del MoraBanc Andorra, la recuperació de Sada el va deixar fora de l’equip. Un cop es va haver recuperat, l’exbase de l’FC Barcelona va passar de ser un home clau en la seva arribada al país a ser el segon base de l’equip. David Navarro, un escorta, va jugar més d’una vegada de director d’orquestra.
Enguany, la mala sort –si es pot qualificar d’aquesta manera– el continua perseguint. No va jugar al cent per cent contra l’ICL Manresa després de rebre un cop a l’esquena durant un entrenament. Va jugar amb els embenats i en un cop de ràbia se’ls va treure quan va ser substituït. No estava còmode. 
Quan tot semblava indicar que aquesta lesió o molèstia seria anecdòtica, a Fuenlabrada va tornar a patir una altra lesió. Aquesta vegada un esquinç al turmell. Res de greu en principi, i segons un comunicat del club: “Un esquinç al turmell dret. Una lesió de grau 1 del múscul pedi. El període de recuperació s’estima que serà d’entre cinc i vuit dies. El seu concurs en el partit de diumenge contra l’FC Barcelona Lassa no està descartat, però és molt dubtós.” Per tant, per a una plantilla curta com la del MoraBanc un cop ben dur.
¿Què passa amb Víctor Sada? Es tracta d’un director d’orquestra amb un físic espectacular. Dur com un roc i que basa totes les seves virtuts a tenir un bon to físic. En aquest inici de temporada la seva aportació a l’equip no ha estat la desitjada per ell ni tampoc pel cos tècnic liderat per Joan Peñarroya. Poca confiança per anotar i por de prendre decisions. Un total de 3 punts, 1,3 assistències i 3,3 de valoració en 14 minuts de mitjana en els quatre partits disputats aquest curs. Sense mirar quasi l’anella i amb Peñarroya donant molts minuts a la posició de base, obligat potser per les circums­tàncies, a David Navarro. L’escorta sempre respon, però l’equip necessita un base pur amb confiança i decisió perquè la maquinària comenci a rutllar. 
El calendari comença a treure fum i afecta més quan apareix l’ansietat. Difícil de dominar quan el teu balanç és negatiu amb una victòria i tres derrotes i més quan els objectius eren uns altres que no lluitar, novament, per la permanència. Diumenge, a les 12.30 hores, al poliesportiu d’Andorra s’enfrontaran amb l’FC Barcelona Lassa. El líder, conjuntament amb el Laboral Kutxa i el València Basket, jugarà abans un partit de l’Eurolliga contra el Zalgiris Kaunas divendres a la tarda, i el podria afectar pel cansament. Tot i així, la plantilla de Xavi Pascual és d’autèntic luxe.
El proper desplaçament dels de Peñarroya serà a la difícil pista del CAI Saragossa. Els aragonesos no han començat gens bé ja que han perdut dos partits contra els dos grans. El proper partit a casa dels andorrans serà contra l’Unicaja Màlaga. Toca posar fil a l’agulla perquè la situació no es compliqui més. De preocupació n’hi deu haver, segur.

L’1x1 de les quatre jornades

5. SCHREINER En atac aporta com sempre, però en defensa està patint els desajustos de l’equip. Té molt marge de millora. Suma 
6,8 punts, 3,5 assistències i 7,3 de valoració en 24 minuts de mitjana.

7. VÍCTOR SADA Continua sense mostrar el seu millor nivell. Les lesions l’estan martiritzant i no té confiança en el seu joc. Suma 
3 punts, 1,3 assistències i 3,3 de valoració en 14 minuts de mitjana.

9. SERGI PINO Li està costant molt adaptar-se a l’ACB. Està poc acostumat a tenir un rol de secundari i surt a pista massa revolucionat.
Suma 1,3 punts, 0,8 rebots i 1 de valoració en 9 minuts de mitjana.

10. DANIEL CLARK Tothom li coneixia la tendència a jugar més de fora que a dins, tot i els seus 2,10. S’espera més d’ell. De moment, decebedor. Suma 6,3 punts, 0,8 rebots i 1,3 de valoració en 18 minuts.

11. BETINHO Més madur. Més fet. És per ara dels millors, tot i que encara ha de lluitar per ser més regular per ser una peça indispensable.  
Suma 11,3 punts, 5 rebots i 14,3 de valoració en 26 minuts.

12. SHAWN JONES En defensa pateix molt. En atac és una força de la naturalesa, però li falta ser més sòlid, tot i que això no surt a les imatges de la jornada. Suma 9,8 punts, 4,6 rebots i 11 de valoració en 18 minuts.

15. DAVID NAVARRO El millor juntament amb Betinho. Que no hi sigui no és una gran notícia per a l’equip. Seriós, intens i responsable. Tot un comodí. Suma 8,8 punts, 3,3 assistències i 2,8 rebots en 26 minuts.

17. SHERMADINI El seu estat físic no li permet tenir el millor to. Aquell amb què va brillar amb el CAI. El fitxatge franquícia és lluny de les expectatives. 8,3 punts, 4,6 rebots i 10,3 valoració en 21 minuts.

19. V. STOJANOVSKI Potser és per l’Eurobàsquet disputat amb la seva selecció, però no està com en el tram final de la temporada passada. Erràtic en el tir. 10,8 punts, 2 assistències i 12 de valoració en 23 minuts.

35. L. BOGDANOVIC Com a canoner no té preu. Una gran amenaça des de l’exterior, però en defensa se’l veu patint molts cops. Suma 11,3 punts, 3,4 rebots i 10,3 de valoració en 27 minuts.