Zamora arriba a temps al rescat del River perquè debuti amb una victòria

Els debuts mai no són fàcils i moltes vegades són complicats. L’estrena del BC River Andorra n’és un clar exemple. Va haver d’esprémer-se a fons per superar el Feve Oviedo i estrenar-se amb una victòria (71-66). L’equip encara està en fase d’evolució i sort en va tenir de l’aparició de Zamora, autèntic revulsiu del triomf.

L’enfrontament començava de la millor manera, amb un triple de Ros. El primer quart va ser una clara mostra del que és un inici de temporada, ja que tots dos equips van mostrar que encara els falta temps per estar al seu millor moment. Els partits i més entrenaments fan que s’hi arribi. El River donava massa facilitats defensives, que permetien als asturians tenir opcions còmodes de llançament.

Després d’anar per darrere a l’acabament del primer quart, el segon va tenir dos noms propis, el de Sánchez i el de Zamora. El càntabre va fer rutllar l’equip en primera instància amb 8 punts consecutius, amb dos triples inclosos. Després del segon el tècnic visitant, Alfredo Riera, es va veure obligat a demanar temps mort per frenar l’ímpetu andorrà. Però aquest fet no es va produir perquè llavors va aparèixer el base català. Van ser minuts de qualitat de Zamora, dirigint el joc, fent moure els seus companys, assistint i encertant de cara a cistella, tant en les penetracions com en els tirs de mitjana distància. Un contraatac llançat per ell mateix va acabar amb una assistència a Ros, que sota el tauler anotava amb la màxima facilitat. Quedava poc temps per arribar al descans, però l’Oviedo encara va poder fer un triple. Des del racó, en el darrer segon Prieto anotava de tres. Al descans s’arribava 38-32.

El tercer va començar també amb un triple visitant. Adrián Macia en va ser l’autor. L’aler asturià va ser l’encarregat de fer els punts del seu equip als primers minuts, igual que Howard per part del River. Pel pivot nord-americà va passar bona part del joc i a la pintura es feia el seu lloc. Només la manca d’encert en el llançament va evitar que la seva actuació s’apropés a la perfecció, tot i que va col·laborar amb sis punts. No hi havia manera que el River es pogués desempallegar del rival en el marcador. Agafava avantatge, però dues jugades més tard les diferències tornaven a ser mínimes. Així s’arribava als darrers 10 minuts, amb l’electrònic indicant 53-49.

Cinc punts consecutius de l’Oviedo, amb cistelles de Tate i un triple de Ratzsch, el tornaven a posar per davant. I la cosa es complicava encara més amb una pilota perduda, que va des­embocar en un triple de Macia. El matx es posava coll amunt. I més que ho va fer. Els punts de Macia, Román i Ratzsch tallaven qualsevol intent de reacció, tot sota el control d’un encertat Tate a l’hora de fer anar de corcoll la defensa. Un triple de Sánchez semblava canviar la situació, però un tir fàcil errat per Johnson i un tap sobre Zamora reflectien la manca d’encert. A més, es volia arreglar la situació des de la línia de 6,75 metres, amb llançaments precipitats. L’avantatge visitant era la més gran que s’havia viscut (56-65).

I quan tot semblava perdut, va tornar a aparèixer Zamora per posar-se l’equip a l’esquena. Dos triples consecutius del català igualaven el marcador (66-66) i, després d’un tap de Johnson sobre Tate, el base va acabar amb una safata un contraatac. L’Oviedo estava col·lapsat. Un punt de Ros i la rapidesa de Johnson en defensa per robar una pilota van sentenciar el partit. L’afició es recreava després d’haver-ho vist molt negre només uns minuts abans. Dos tirs lliures transformats per Zamora materialitzaven un parcial final de 15-1. En aquest el base va anotar 12 punts, per un total de 20. L’estrena del River significa una victòria. Patida, però una victòria.