Amb els arbres com a guia

“No som una moda encara, sinó un moviment emergent, però ho serem”, promet Antònia Balletbó, cofundadora dels Nodals Andorra, un grup de professionals (hi ha gent de la sanitat, de l’empresa i el turisme, de l’educació, de l’àmbit comunicatiu) que s’han fixat aquest discret i facilet objectiu d’influir en la deriva del món per fer-nos més feliços i al mateix temps més productius, crear un nou paradigma on l’individu actuï col·laborant amb el proïsme “en favor de l’increment de la prosperitat social i econòmica”. El model són els arbres. Ho explica Balletbó: “Sempre havíem entès els arbres com a individus que lluitaven per la subsistència, però ara hem vist que, lluny d’això, en realitat col·laboren entre ells a través d’una xarxa subterrània de fongs i microorganismes”. Així es defensen de plagues, per exemple. Doncs aquesta “és la metàfora perfecta del que volem fer nosaltres”, rebla Balletbó. En aquest nosaltres hi ha gent com el secretari d’Estat Marc Pons, l’empresari Àlex Armengol o la doctora Carme Mombiedro.
    
Des d’Andorra precisament, que és on confien iniciar un moviment que germinarà, “perquè som un país petit i per tant molt àgil, on qualsevol innovació es transmet i difon fàcilment a la societat”. Estan convençuts que una altra manera de liderar és possible i que individus més feliços són un vuitanta per cent més creatius i productius. Però advoquen per una prosperitat que res té a veure amb el creixement destructiu i fagocitador de recursos naturals en què està ara mateix immers el planeta. Integrar l’individu en l’ecosistema social i natural també forma part de les seves bones intencions. La seva pretensió, addueixen, és “treballar per a benefici d’Andorra i de la resta del món”. Com? Fomentant la consciència individual, la connexió amb la comunitat i la prosperitat econòmica i ecològica, exposa.
    
I l’escull de superar la petitesa mateixa del país per fer-se sentir? Són optimistes en aquest aspecte: Balletbó apunta que a penes nascuts (de fet, no serà fins al proper gener que es presentaran en societat i començaran a desenvolupar propostes), ja els han convidat a participar en un fòrum mundial, la cimera de la World Happiness Foundation. Reunirà especialistes de seixanta països en quelcom de tan evanescent com la felicitat. Per cert, el pròxim dia 20, que és el Dia internacional de la felicitat. Tal com estan les coses? És possible ser feliç? “Cert, és un moment molt complicat perquè hi ha una amenaça contra la nostra integritat física i això desperta els nostres instints més bàsics”, reconeix Balletbó. No obstant això, hi afegeix, “pensem que és just el moment oportú per posar-nos en marxa, perquè la Covid-19 ens ha sacsejat i ens ha demostrat clarament com estem d’interconnectats”. Just, insisteix, en un moment que l’ésser humà estava evolucionant cap a un individualisme galopant.
    
Tots aquests bons propòsits no trobaran moltes resistències? “Ja ens les esperem, per descomptat”. Cadascú, puntualitza la nodal, és lliure d’integrar-se i acceptar les reflexions que proposen o no fer-ho, “perquè en realitat el que ens importa és que la gent recobri la sobirania perduda, que pugui escollir com viu i treballa i com no”. Aquest, assegura Balletbó, “és un moviment que ha vingut per no aturar-se”.