Diari digital d'Andorra Bondia
El desaparegut pont de Tobira, on les famílies anaven a passar la tarda a la fresca.
El desaparegut pont de Tobira, on les famílies anaven a passar la tarda a la fresca.

Endevinalles en blanc i negre


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Josep Estefanell Miró

Endevina endevinalla. Josep Estefanell Miró repta els amics de Facebook a localitzar els llocs de les velles fotografies familiars. 

Serà feina de jubilats, com diu amb una rialla, o de confinats, però és un joc llaminer, el que s’ha empescat per al seu perfil de Facebook, i tota una crida a la nostàlgia d’una Andorra que ja no hi és. Per exemple, el paratge presidit pel pont de Tobira, una estructura de pedra avui desapareguda i que servia per creuar cap a la Comella, lloc de berenars amb pa i xocolata i aigua fresqueta de la font del Ribalt. Qui compti menys de sis dècades de vida segur que és incapaç d’identificar el lloc: avui hi ha asfalt i rotonda a l’ombra de la fosca Seu de la Justícia.

Aquest és el repte i entreteniment,  també un exercici per a la memòria, que planteja Estefanell. El cas és que un bon dia, no fa gaire, es va posar a remenar entre les capses i capses de fotografies familiars. Hi ha indrets desapareguts, indrets irreconeixibles, i molts records enganxats a les imatges. Les penja i qui encerta on és, al final del dia té premi: “Ja pots comptar, un cacauet”. Excepte en algun cas: “Un dia d’aquests posaré una que a qui tregui l’aigua clara li tocarà un pollastre”, anuncia, i es fa un fart de riure.

Són imatges familiars, explica. Les van començar a fer els pares amb la càmera, una petita Kodak, que els van regalar en casar-se, el 1953. Després es van anar afegint les que va fer ell mateix. Ho deixa caure amb modèstia però qui li va ensenyar a mirar per l’objectiu va ser Josep Alsina. “Quan veig fotos seves les reconec, de les tardes que m’havia passat a casa seva remenant fotos”. Tenen les seves imatges algun valor com per tenir interès per a la gent de l’Arxiu Nacional? “Home, no crec, són només records de família, però per descomptat que si les volen, no hi ha cap problema”.

A les fotografies que proposa per al joc desfilen paisatges coneguts però molt canviats avui dia, com Ransol, que encara té un cert perfil identificable malgrat el temps i la urbanització constant. Però també apunten vistes ja inexistents. Aquell pont de Tobira de què en parlàvem, on recorda baixar amb la mare, per una baixada del molí que no era només nom de carrer sinó lloc on hi havia un molí. “Recordes la platjeta de l’altra costat? El meu pare a aquesta època i pescava fins que el Tita l’hi va prendre la canya per no tenir llicència”, fa recordar la imatge a algun dels tertulians virtuals. O l’Alzinaret, en una vista absolutament impossible de repetir avui en dia. O la zona del carrer Pere d’Urg, entre l’Aigueta i Callaueta, que va tenir engrescats els jugadors perquè es feia difícil de trobar.

La seva juguesca no és quelcom de pensat i treballat, sinó que va sorgint sobre la marxa, enganxant altres nostàlgics, els que van viure aquella Andorra que no existeix. “A alguns els ha servit per posar-se entre ells en contacte perquè feia temps que no parlaven”. A tots plegats els dona escalfor en aquests temps en què trobar-se físicament parlant és una quimera.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic