Diari digital d'Andorra Bondia
El protagonista del desafortunat incident.
El protagonista del desafortunat incident.

Excés de zel o manca d’empatia?


Escrit per: 
A. Doral/ Foto: BonDia

“Estaria molt bé que alguns efectius dels cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol, com per exemple els destinats a les fronteres del país, tinguessin present que viatgen persones que no poden identificar la seva presència igual que la resta.” Això ho expressava el Toni a través de les xarxes socials just en acabar el desagradable episodi que va viure a bord de l’autobús que, ahir a la tarda, el traslladava cap a Barcelona. 

Què va passar, per generar aquesta queixa pública? “Doncs en primer lloc ens van fer parar, com sempre, per demanar-nos pel motiu del viatge. Això va anar molt bé. De fet, els agents fan baixar la gent per identificar-los però a mi em van dir que jo tornés a pujar i que ells ja se n’ocupaven, que esperés tranquil·lament.” De fet, puntualitza, aquest procediment és el que han fet servir en anteriors viatges. “Encantat, perquè em faciliten la vida.” 

L’episodi es va produir, relata, en la segona parada de l’autobús abans de passar la duana. “Aleshores devia pujar una agent i sento que algú diu ‘el abrigo!’, però jo què sabia, no sabia si s’adreçava a mi o a una altra persona de l’autobús”. Impossible per a ell, per raons òbvies, saber si era a ell a qui estava mirant. En Toni estava entretingut amb el mòbil. “I crec que es nota perfectament que no estic mirant la pantalla perquè no la puc veure. Es nota que no veig”, puntualitza el jove. “Aleshores se’m va acostar i em va fotre un crit ‘que levantes el abrigo!’ i ho vaig fer ràpidament, sense saber què passava”. L’agent li exigia que aixe-qués l’abric que portava sobre la motxilla situada als peus del viatger.  Però en cap moment, apunta el Toni, es va identificar com una agent en dirigir-se a ell. “De fet, jo no sabia en principi qui em parlava, podia ser algú de l’autobús.”  Immediatament després, reconeix, va sentir una onada d’indignació per la manera com s’havia adreçat a ell. Va ser el moment que es va desfogar relatant l’experiència al perfil de Facebook.  “M’assessoraré com cal i un cop sàpiga com procedir em plantejaré presentar una queixa pel tracte rebut.” 

Molt molest per l’incident, el Toni insisteix que en cap moment l’agent es va identificar com a tal en adreçar-se a ell. Per fortuna, reconeix, és un fet molt aïllat: “En general tots saben com procedir davant d’una persona cega, et toquen a l’espatlla, s’identifiquen com a agents de l’ordre i hi ha alguns que fins i tot em donen el número de placa”, puntualitza. Per això mateix, “que aquesta agent em vingués cridant d’aquesta manera m’ha fet indignar, no tinc per què aguantar, oi?”

Això és “en essència, el que a mi m’hauria agradat: que ella m’hagués tocat l’espatlla, o si no ho hagués volgut fer, amb un “Hola buenas tardes, soy agente de la Guardia Civil (o el que sigui), puede levantar el abrigo?” I jo ho faig i en pau!”
Passat el moment de més escalfor, el Toni reconeixia que “tampoc m’ha disparat a la cama...  però m’hauria agradat una mica d’educació”. Unes maneres que, matisa, són les que troba habitualment i aquesta situació és purament excepcional. Millor, és clar, si no es reprodueix mai amb ningú, reflexiona. 

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic