I si les mascotes fessin vaga?

Dia internacional dels animals. La Fundació Affinity proposa: què passaria si gossets i mixos es rebel·lessin i diguessin prou?

Qui no ha procrastinat mirant a les xarxes vídeos de gatets, entre tendres i malparits? Qui no s’ha llepat una ferida amorosa aferrissat al coll de la fidel mascota? Qui no va aprofitar el gos com a excusa per estirar les cames durant les inacabables setmanes de confinament? Què passaria si ens giressin l’esquena? Aleshores, com som tan desalmats que l’abandó continua sent una ferida oberta?

És el primer cop i la campanya no havia tingut massa difusió, reflexiona Jael Pozo, veterinària i diguem-ne que activista, però tot i així van ser uns quants al país els que ahir es van sumar a la crida: penjar fotografies de gats i gossos ensenyant el llom. Com despectivament, com culpabilitzant dels maltractaments a què amb massa freqüència són sotmesos. Incloent-hi l’abandó. Per a mostra, un botó: “La gent de Pal m’explica que molts van fins allà amb el cotxe i deixen el gat perquè saben que hi ha una colònia i qui els dona de menjar”, explica Pozo dolguda.

La massanenca es va sumar amb una imatge de les tres gossetes que completen la família: l’Àfrica, la Nineta (“tan dolça, va posar com una estrella mediàtica”) i la Bitxito. Fent honor al nom que porta, va ser la més difícil de convèncer per a la sessió fotogràfica, la més inquieta. “Ens va costar, ens va costar, però al final ens en vam sortir”. El resultat va formar part de les milers d’imatges d’arreu que es van penjar al hashtag #huelgadeanimales. Pozo va obrir foc des d’Andorra i rere seu van pujar d’altres.

La campanya arriba enmig del debat sobre la taxa de tinença. “Ens produeix un gran neguit perquè quan calcules per exemple el que es paga de taxa d’higiene a Encamp, si hi sumes 30 euros només per un animal, ja puja a dos-cents, així que imagina el que passa amb qui tingui dos o tres gossos.”

Pozo es plany que la decisió amenaça llençar per terra “tants anys com portem lluitant per erradicar l’abandó a través de l’obligació d’identificar tots els animals amb microxip”. Així que es pregunta “si aquella batalla encara no l’havíem acabat com és que ens emmerdem, literalment, en altres debats?” La  seva proposta es dirigeix més a incrementar la taxa d’higiene que es paga a les parròquies, sobretot allà on sigui més reduïda, com ara la Massana, suggereix. Cert, concedeix, que s’ha de regular d’alguna manera que tothom que tingui una mascota sigui conscient que cal ser responsable. “Però qui es gasta 150 euros l’any en veterinari i entre 60 i 80 al mes en menjar ja és perquè és responsable, oi?” Sempre hi ha inconscients, però. “A Suïssa, per adoptar un animal et fan un balanç econòmic i un seguiment postadopció”, explica. I a França, hi afegeix, les protectores comencen a fer estudis similars. És un model del qual convé aprendre, perquè “no tothom pot tenir animals. Tot i que els inconscients són minoria”.

Tot plegat coincideix amb la fira animalista d’aquests dies, segona edició d’una iniciativa promoguda per Bomosa i Laika. Tot i que la pandèmia ha obligat a convertir-la en esdeveniment virtual manté la filosofia. L’objectiu de les propostes, que s’allargaran fins al proper dia 10, segueix sent conscienciar que les mascotes són éssers vius, éssers que mai et girarien l’esquena.