Rosalía: versió paròdia i ‘andorrana’

No són ‘pandemials’, no són ‘ni-nis’. Es reivindiquen com a joves emprenedores que exhibeixen imaginació i humor en temps de crisi. 

“La pandèmia ens ha donat una mentalitat emprenedora, ha fet créixer la voluntat de no dependre de ningú.” La reflexió és de l’Eva Bosch, que amb la Lídia Pérez, dues joves formades en el sector de la comunicació i que han treballat en empreses del sector al país, han optat per llançar-se a la piscina i engegar productora pròpia, A Fuego Films, projecte nascut a Andorra i que seguirà operant des d’una triple ubicació: el Principat, Barcelona i València. 

De moment s’han estrenat a ritme de Rosalía, però una Rosalía parodiada i en versió protesta. “Vaig tenir una època que sempre em dutxava escoltant-la i un dia vaig tenir la necessitat imperiosa d’escriure aquesta cançó.” Va rajar en vint minuts. Però perquè s’havia cuinat a foc lent durant anys d’enfrontar-se a condicions laborals lamentables. “Tinc una experiència més que àmplia a mirar ofertes de feina i les ofertes són fastigoses.” Així va sortir Nini, versió paròdica de Milionària. “I el que voldria és tenir (Fucking Money Man) / un mail que em diguin que t’agafem / currar vuit hores i cobrar decent”.  És a dir, les expectatives (frustrades) de bona part de la població i no sols la més jove. Potser per això Nini està ja enlairant-se per les xarxes, amb uns quants centenars de visualitzacions i comparticions des que es va penjar, dilluns passat. “Des d’Andorra”, puntualitza Bosch.

El vídeo (https://youtu.be/CljPqMYecLc) és més un desfogar-se que un mitjà per guanyar-se la vida, en aquest cas. També un mitjà per donar-se a conèixer, és clar, i començar a fer-se una cartera de clients. De moment, han realitzat ja algun projecte publicitari. “Per a mi, la idea d’emprendre no és nova, no és d’ara, sinó de quan vaig acabar els estudis”, apunta la companya de fatigues en el projecte, la pota valenciana del projecte. Pérez (fotògrafa i vi deògrafa, diu el seu currículum, mentre el de Bosch especifica content creator i videògrafa) explica que per a ella la idea d’emprendre no és fruit d’una idea sobtada, sinó que l’havia madurat durant temps. Al projecte de fi de grau va triar el format televisiu, “que em va agradar moltíssim, moltíssim” i a partir d’aleshores es va espavilar (no és barat) per formar-se en l’àmbit audiovisual. Sobretot en fotografia i especialitzant-se en esdeveniments esportius. “Feia fotografies d’una ruta motera, però només com a aficionada, i la gent s’oferia a comprar-me-les”. Així va començar. 

A Andorra va coincidir amb Bosch, “i vam congeniar moltíssim” però era “una feina on no floríem, no ens donava la llum del sol”. Acabada aquella etapa van decidir aquesta aventura i el mes d’agost passat es van posar mans a l’obra. 

Cantar i el que calgui
Al vídeo volen demostrar que res no les espanta: ni la falta de mitjans ni provar àmbits nous, com la interpretació de Bosch. “Jo no soc cantant, ni molt menys, però per què no?” Per arrodonir l’actuació van comptar amb la col·laboració voluntària d’un tècnic de so (Arthur Salas). “I aquí està, crec que hem demostrat que encara que gravar un videoclip és difícil, es pot aconseguir”, ni que sigui amb mitjans tan minsos. Ara confien, confessen, que el pas les tregui de la precarietat; esperen materialitzar l’equació aquella de crisi i oportunitat.