Te’n recordes del Nyam Nyam?

Abans que ATV hi va haver la Tele-Fira, aventura quasi artesanal que va durar cinc edicions, del 1986 al 1991, i que recordem amb Carme Grau.

Diu que són amb molta diferència els cinc minuts més llargs de la seva longeva trajectòria professional. I això és molt dir,  perquè la periodista Carme Grau acaba de celebrar els 40 anys al peu del canó. Els cinc minuts més llargs des del 1980, dèiem: “Havia de donar pas a la publicitat, que en teníem moltíssima, i a l’escaleta hi deia que tocava vídeo de l’entrepaneria Nyam Nyam, que estava a l’avinguda Meritxell, a prop de la Rotonda. Així que dic: ‘I ara, els deixem amb els sensacionals entrepans del Nyam Nyam’. I el vídeo que no entrava. Una vegada i una altra. El tècnic m’anava fent senyes que continués parlant i em vaig passar cinc minuts de rellotge improvisant sobre les virtuts d’aquells entrepans, que d’altra banda eren moltes. Va ser terrorífic.”

Aquesta és una de les anècdotes que Grau guarda al sarró dels records professionals, apartat Tele-Fira. Si en parlem avui és perquè l’arxiu de la capital ha tingut l’oportuna ocurrència de dedicar la Peça del mes a les primeres emissions televisives de la història de cals andosins. Va ser una iniciativa del Comú que va arrencar el 1986 i que va sobreviure fins al 1991, sempre coincidint amb els quinze dies de la Fira d’Andorra la Vella, i que tenia el voluntariós precedent en les emissions radiofòniques en FM que, amb motiu també de la Fira, es van estrenar el 1983 i que sembla que no van tenir continuïtat.

Però tornem a la Tele-Fira, una aventura quasi artesanal, diu Grau, “que fèiem com qui diu amb una sabata i una espardenya”. Les primeres edicions, a càrrec de Lluís Dejuan, a qui posteriorment va substituir, diu, Lluís Rodríguez. “Fèiem de tot, reportera, presentadora, moderadora... i en rigorós directe: anàvem a buscar la notícia amb la unitat mòbil, en realitat, el meu Fiat Panda; tornàvem a la barraca instal·lada al Parc Central que ens feia de plató; em canviava, em maquillava i cap al set.” Les emissions tenien lloc al migdia, arribaven a tot el país i l’èxit va ser immediat i aclaparador: “Tu diràs, vam entrar als menjadors de la gent, era una cosa mai vista!” Grau va tastar les mels de la popularitat a escala andosina: “Un dia, a la cua de Pyrénées, noto que una senyora em posa la mà al braç: ‘Por fin te puedo tocar, hasta ahora solo te veía por la tele’”.

Grau recorda el pas per la Tele-Fira de Pati Molné i de Sònia Matute, a l’agenda, i naturalment, de Rosa Mari Sorribes, locutora d’informatius. Marc Forné i Antoni Morell conduïen tertúlies i debats, i recorda Rodríguez que amb prou perícia, en el cas del primer, com perquè el productor Pedro Grima l’intentés fitxar per a TVE. Com haurien canviat les coses, si s’hagués consumat aquella temptativa. De Morell, en fi, explica Carme Grau la segona de les seves anècdotes telefiraires. Recordin que estem en rigorós directe: Estava el pare de Borís  assegut a la cadira, amb una cama sobre l’altra, “i resulta que entre el pantaló i el mitjó se li veia una mica la cama, diu. En això, a un dels tècnics se li escapa pel circuit intern: ‘Que algú li digui al senyor Morell que s’abaixi els pantalons!’ Va ser dir això, que vam sentir tots els que estàvem a la barraca, i esclatar una rialla general.”

En fi. Durant els anys que va existir la Tele-Fira es completava amb les emissions de Tele-Festa Major. El 30 de desembre del 1990 va néixer RNA, l’any següent va ser l’última Tele-Fira, i el 1995 començaven les emissions d’ATV. Però això ja és una altra història.