Diari digital d'Andorra Bondia
El peculiar territori recorda un passat en què els seus homes gaudien d’una inaudita independència.
El peculiar territori recorda un passat en què els seus homes gaudien d’una inaudita independència.

Una ‘andorra gallega’


Escrit per: 
A. D.

Una Andorra gallega. Així han batejat aquest peculiar territori aquells que tenen coneixement d’una peripècia que sorprèn qui ensopega amb ella: trepitjant territori o, més aviat en el món que vivim, tafanejant per la rèplica virtual del nostre univers internet. Va, som-hi. Aquesta Andorra gallega estava integrada per tres minúscules aldees (i a Galícia, dir aldea és parlar d’un nucli autènticament minso de població): Santiago, Meaus i Rubiás, situades al fons de la província d’Ourense.  Durant set segles, del XII al XIX, aquest enclavament conegut com a Couto Misto, va quedar al marge de la jurisdicció dels dos països.
    Els orígens d’aquesta curiosa àrea independent s’enfonsen en la independència de Portugal. El 5 d’octubre de 1143 es va signar el Tractat de Zamora entre Alfons I de Portugal i Alfons VII de Lleó. El tractat no va ser prou precís en la delimitació de les fronteres i aquell petit territori -no arriba a 3.000 hectàrees, a la vall del riu Salas i entre dues carenes de muntanyes- va quedar fora de la jurisdicció dels dos regnes. Ningú no devia tenir gaire interès en aquest grapat de cases, que fins al 1864 i quan ja feia anys i panys que els drets senyorials havien quedat abolits, no va començar a formar part del territori espanyol. Havien viscut tranquil·lament en la seva independència, o el seu oblit, sense provocar cap batalla.
El mode de vida del Couto Mixto té paral·lelismes amb el que també durant segles van portar els andorrans: no  havien de proporcionar homes per a cap exèrcit i podien beneficiar-se d’una activitat comercial afavorida per la seva inaudita situació. El trànsit comercial circulava per una via de llibertat coneguda com Camiño Privilexiado que encara avui en dia es conserva i s’intenta explotar en benefici del turisme. Als bons temps eren un miler de veïns (ara sort que en quedi un grapat, la majoria d’edat avançada, com a bona part de Galícia) que secularment triaven en votació qui els havia de governar, en una assemblea que se celebrava cada tres anys.
    Perquè tot quedi ben arrodonit, el Couto Mixto té també llegenda pròpia: en aquells paratges es va perdre una princesa, embarassada, que va quedar sota la protecció dels veïns dels llocs. Donaria llum a san Rosendo, fundador de la ciutat de Celanova i posteriorment, bisbe de Mondoñedo. En la llegenda, si més no, perquè com sol passar amb aquest tipus de relats, quan es contrasten amb la documentació solen sortir molt malparats. No obstant això, perquè una llegenda quan es pot explicar una història tan atípica? I totalment real.

 

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic