‘Winter is coming’: una tardor moguda

El bombardegen a preguntes, a l’Alex van der Laan, meteoròleg aficionat i apassionat, amb molts seguidors des del Principat

Holandès afincat a Catalunya, economista i informàtic de professió, matemàtic de vocació i entusiasta d’això de seguir allò que per a la resta dels mortals sembla simplement una bogeria de canvis de temps, Van der Laan s’ha fet un lloc molt visible a les xarxes. Molt visible des del Principat: “Aquests dies estic segur que de cada cent tuits, setanta seran per preguntar-me pel temps que farà a Andorra”, riu. Gent del país, i sobretot gent que preveia passar el pont al país.

En tot cas, ell sol tenir el clima pirinenc sota estreta vigilància, per dir-ho així. “És que a Andorra sou un punt  meteorològicament complex i estratègic” que repercuteix sobre el temps que gaudiran, o patiran, els veïns del sud. “A Catalunya tindríem un temps totalment diferent si no fos pels Pirineus”. Per què? Perquè la serralada és decisiva a l’hora de derivar els vents que arriben del nord i generar el mestral cap a l’oest o la tramuntana cap a l’est, ventades que arriben reescalfades més al sud. O de fer que en xocar contra el que bufa des del mar cap a la costa es posi a ploure a bots i barrals. Com aquests dies.
 
    Aquí volíem arribar: al temps d’aquests dies, a aquesta tardor estranya que deixa tothom perplex. O entra dins de la normalitat i només ens estàvem habituant a estius massa llargs? “I ara!, no és gens normal. Heu tingut tres setmanes consecutives de neu al Pirineu, sense comptar que al mes d’agost va nevar, encara que a cota alta; i ara tornareu a tenir neu a cota baixa, què sé jo, a Escaldes i tot”. És una tardor molt moguda, confirma.
 
    Andorra està enclavada en un punt, recorda, on es beneficia tant de les nevades que arriben pel vessant nord com per la banda sud, per les llevantades. “És el punt estratègic, esteu molt ben col·locats”. Però això fa que també aquests dies “estigueu rebent molt fort” els vents freds del nord en aquesta dura tardor. “A l’hivern sempre es forma el vòrtex polar, on es gesta l’aire fred, molt afeblit durant l’estiu”, explica. Si les pressions àrtiques són altes, és a dir, hi ha anticicló, l’aire fred baixa cap al sud, en unes ondulacions del corrent d’aire a 11.000 metres d’alçada (Jet, en diuen) que fa venir aquestes glopades de precipitació una darrere l’altra. Aquest Jet, aquest corrent, “ara hauria d’estar pla” i situat de les Illes Britàniques cap a dalt. Però degut a les oscil·lacions àrtiques està fent un “meandre i quan es posa perpendicular al Pirineu, provoca grans nevades”. Són configuracions típiques de finals de novembre. Així que sí, confirma, que l’inici de tardor que estem vivint és anormal. Amb una primera nevada a finals de setembre, recorda. “Tenim entre sis i vuit graus per sota de la mitjana climàtica”, apunta, és a dir, la dels trenta últims anys, el període habitual de referència. Les mitjanes, hi afegeix, es van renovant cada trenta anys: si haguéssim de comparar-nos amb les dècades centrals del segle passat “encara faria més fred que ara”.

    Previsions per a l’hivern? Gosa? Sí, es mulla, i avança que, basant-se en alguns models, “però molt agafat amb pinces”, podem tenir un novembre i un desembre amb fred i nevades. En canvi, mostrarien una segona part de l’hivern molt per sobre de la mitjana, un febrer i març més calorosos. “Això per a Andorra és fantàstic, perquè si neva al novembre i desembre, ja està bé que després vingui el bon temps”, considera. “A una estació no li convé que nevi cada cap de setmana, que els mates.”

Influiran també fenòmens aparentment llunyans però que acaben repercutint: el Niño i la Niña, que es generen a les aigües del Pacífic. Per cert, saben per què és el Niño? Perquè els pescadors percebien un estrany escalfament de l’aigua pels volts de Nadal.