Hi ha una història molt interessant que ens portés a la guerra de la independència Espanyola que va ser un conflicte bèl·lic desenvolupat entre 1808 i 1814 dins del context de les guerres napoleòniques, que va enfrontar a les potències aliades d’Espanya, el Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francès, la pretensió del qual era instal·lar en el tron espanyol al germà de Napoleó, José Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona. La guerra de la independència, també coneguda com la “francesada”, “Guerra Peninsular”, “Guerra d’Espanya”, “Guerra del Francès”, “Guerra dels Sis Anys” o “aixecament i revolució dels espanyols” no va afectar directament Tuixent, però sí existeix un fet una miqueta misteriós que si va afectar la població alturgellenca i d’això és del que aquí parlarem.
Ens hem de remuntar al 14 d’octubre de 1811, aquest dia va arribar a Tuixent, presoner i ferit, François Chaignon Guitteau de sobrenom Pinette. Vegem una mica qui era aquest tal Pinette.
Nascut el 4 de setembre de 1787 a La Foye-Monjault, a la regió de Poitou-Charentes i el departament de Deux-Sèvres, a França, al si d’una família de grangers. Va ser el seu pare Pierre Chaignon Pinet (1745-1818) i la seva mare Anne Marie Guitteau Rimbault. Ell era el segon fill d’un total de cinc i fins als 20 anys va haver d’ajudarel seu pare en els treballs de la granja, fins que va ser reclutat el 1807 en els exèrcits de l’emperador Napoleó. Com a nota curiosa vegem quina descripció es feia d’aquest aleshores jove en el registre de reclutament militar: tenia una altura de 1,58 metres; la seva cara era oval, front normal, els ulls grisos, nas aguilenc, boca petita, mentó ahorquillado, cabells i celles marrons, deia una fitxa que també recollia el seu sobrenom, Pinette.
Va ser incorporat com a fuseller al 14è regiment d’infanteria de línia el 22 de febrer de 1807 en el tercer batalló, tercera companyia. El seu regiment va ser enviat a Tortosa i Tarragona sota les ordres del General Suchet. Greument ferit, va ser fet presoner a Bellpuig, a Catalunya, el 14 d’octubre de 1811 i és enviat a Tuixent pels espanyols. A la població de l’Alt Urgell mor a causa de les seves ferides el 10 de desembre de 1811 (un dimarts: les circumstàncies de la mort queden especificades al detall). Tenia 24 anys. Fins al moment del seu traspàs, ens explica la documentació trobada, va estar gairebé dos mesos a Tuixent intentant curar-se de les seves greus ferides. En tot moment va ser ajudat per l’Ajuntament, però com a presoner.
És curiós que un soldat de Napoleó acabés els seus dies a Tuixent i romangui enterrat al cementiri del poble, és cert; però tot i ser sorprenent fins aquí la història, encara no s’acaba aquí. També per aquelles dates va ser transferit a Tuixent un altre soldat de Napoleó, que pertanyia al mateix 14è Regiment d’infanteria, però que havia lluitat en un altre front molt lluny de Tuixent: en concret en la Batalla de Bornos, a 64 kilòmetres a l’est de Jerez de la Frontera (Cadis) el 31 de maig de 1812.
Però vegem primer qui era aquest soldat. Es tractava de Mathias Tomás Labasque, un home que va néixer el 7 de novembre de 1789 a Telgruc-sud-Mer a la regió de Bretanya, al departament de Finisterre. El seu pare va ser Mathias Tomás Daniel (1758-1827) i la seva mare era Anne Labasque Boussart (1760-1807). Ell va ser el tercer fill d’un total de vuit. Aabans de ser allistat a l’exèrcit Napoleònic es dedicava a fer de constructor, com el seu pare.
Labasque va ser fet presoner pels espanyols el 5 de novembre del 1811 i transferit a Tuixent per aquelles dates. Allí va conèixer a Pinette i no és difícil pressuposar que aquesta coincidència de tots dos durant el captiveri els va fer passar de millor manera els seus temps a poder parlar els dos en francès. Mathias va morir a Tuixent el 9 de desembre de 1811 (dilluns) a l’edat de 22 anys i també roman enterrat al poble.
Si fins aquí tot desprèn un aire sorprenent, el més curiós d’aquests fets encara arriba ara: l’Ajuntament tenia presó al poble en l’edifici que està situat en la Plaça Major i que als baixos està la capella del Roser. Al fons d’aquesta es trobava la presó, a la qual s’accedia per uns pocs esglaons i una gruixuda porta que la tancava. Es tractava d’un petit habitacle sense finestres i gairebé sense il·luminació. Tenir a aquests dos soldats al seu càrrec suposava una despesa important i qui sap, podem sospitar des del moment actual, que va arribar el moment que van pensar que això ja durava bastant temps. Les morts se submergeixen, doncs, en un cert aire de sospita: potser, ens podem malfiar, van pensar que mai ningú demanaria comptes del destí dels dos presoners francesos, tan lluny de la seva terra. Primer va morir Mathias, que no estava ferit, com hem dit el dia 9, i l’endemà mateix, traspassava Pinette, que s’estava curant de les seves greus ferides. Quina casualitat la mort només de tots dos es va produir en menys de 24 hores. Cadascú pot treure la conclusió que vulgueu.