Les últimes pluges estan amenaçant d’ensorrar el castell de Peramola. L’advertència procedeix del regidor de Compromís, Toni Mas, però l’alcalde, Joan Puig Bellido, tot i no voler parlar en termes alarmistes, també té clar que l’aigua està malmetent el bé (declarat d’interès nacional, BCIN) de manera seriosa. No obstant això, assegura que l’Ajuntament de Peramola té les mans lligades, ja que es tracta d’una propietat privada sobre la qual no pot actuar. I no sols això, sinó que la titularitat, ja és sabut, és objecte d’un llarguíssim i enrevessat procés, amb quatre hipotètics propietaris que o no apareixen o no volen acceptar-ne la propietat. De la situació que estan provocant les pluges més recents i tot aquest llarg embolic, n’estan sent víctimes també els veïns de la casa adjacent: comparteixen un dels murs i les esquerdes comencen a ser més que visibles, a banda de ser víctimes de les filtracions. 
“Arran d’aquestes pluges, que no paren, el castell està en un risc d’esfondrament imminent”, denuncia amb contundència el regidor Mas. “Hi ha dos forats a la coberta, que fins ara s’havia solucionat amb una mena de condó, però amb el vent, la pluja mateixa, això ha acabat desapareixent”, explica, i per tant l’aigua entra sense aturador dins de l’edifici. A conseqüència, relata, un dels murs també s’està veient afectat, en un procés d’afebliment que, considera, podria acabar perjudicant seriosament la casa adjacent. Per això insta l’Ajuntament a actuar de manera urgent. 
L’alcalde reconeix, dèiem, que les pluges han anat afectant el bastiment històric, tot i que en els últims anys, amb menys precipitacions, havia tingut un respir, per dir-ho així. Una altra cosa és la capacitat legal que el consistori pugui tenir per dur a terme alguna actuació. És, de fet, una patata calenta que sempre ha tingut a les mans l’Ajuntament peramolí, amb un edifici amb quatre hipotètics propietaris dels quals només un va acceptar-ne la titularitat. “Si intento fer alguna intervenció, com a alcalde em situo en la il·legalitat”, recorda. 
Una de les solucions que l’administració local havia intentat era recórrer a la via de l’expropiació. “Vam estar a punt, però un dels propietaris s’hi va oposar i l’Ajuntament fins i tot va estar obligat a tornar una subvenció de 250.000 euros” que el departament de Patrimoni els havia atorgat per encetar la consolidació i rehabilitació. Uns diners que van haver de tornar amb interessos, puntualitza. Un mal negoci per al municipi en el qual Puig Bellido no es voldria tornar a enganxar els dits. 
Alguna llum de solució en qüestió tan enrevessada? Puig Bellido apunta a l’aclariment que ha suposat una sentència recent (per danys a un privat provocats justament per l’esfondrament d’unes bigues del castell), on el jutge ja apunta a dos propietaris reconeguts. “Ja és un pas”. Però curt. Reiniciar l’expropiació o declarar-lo en ruïna són altres opcions. Però el més calent és a l’aigüera.