“La millor vacuna per al nadó”

Els experts coincideixen a assenyalar que la llet materna és el millor aliment que pot rebre un nadó durant els primers mesos de vida. Ara bé, també és cert que encara hi ha molt desconeixement sobre la qüestió i molts tabús a nivell social que les llevadores miren de trencar. Aprofitem la Setmana mundial de la lactància materna per parlar-ne. “Sovint encara et diuen que és més fàcil donar el biberó o si el bebè plora molt se li diu a la mare que la seva llet no és prou bona, hi ha molts mites que no són veritat”, reivindica la llevadora Rosa Maria Sabaté, que remarca que “és important tenir un bon bagatge” per afrontar aquesta etapa. I és que reconeix que moltes dones s’informen molt sobre l’embaràs i el part, però en canvi, el postpart queda una mica més oblidat, per la qual cosa es donen eines en classes de preparació del part o es resolen dubtes des de la consulta d’atenció primària. “Si no t’has informat, a la que apareix un problema i algú et diu qualsevol cosa d’aquestes, abandones. També és molt important l’acompanyament de la parella”, explica.

“Nosaltres expliquem els beneficis que té l’alletament matern, però és la mare qui ha de decidir”, remarca Sabaté, que reconeix que “algun cop ens han arribat a dir que som talibanes de la lactància materna, i no és així. Jo explico els beneficis, però si opta pel biberó, no passa res. S’alimentarà igual. I sempre dic que és millor un bon biberó ben donat i que la mare disfruti, que no passar-ho malament”. Per tant, res de pressió. 

I quins són els beneficis de la lactància materna? “És la millor vacuna que podem donar al nadó. Li passem tot el  sistema immunitari i es redueix molt el risc de determinades afeccions, com ara les bronquitis. I si n’agafen, es recuperen més ràpid”, destaca. A més, hi ha el lligam que es crea entre mare i fill i a més, per a les dones, es redueix el risc de tenir càncer de mama i d’úter. Òbviament, també hi ha inconvenients. “Ningú més que tu li pot donar el pit i és cert que a vegades et sents com una vaca lletera perquè la criatura només et vol per mamar”.

Un altre escull per superar és el tabú social. L’OMS recomana la lactància materna exclusiva els sis primers mesos de vida i el manteniment, amb complements, fins als dos anys. Una situació que la llevadora admet que “encara està mal vista. A mi em va passar, i al final vaig decidir que no donaria més el pit al carrer perquè hi ha moments que et sents violentada. S’ha de treballar molt perquè els comentaris de la gent et fan dubtar encara que ho tinguis molt clar, per això l’acompanyament és primordial”. I remarca que “una mare ha de poder donar el pit on ella vulgui. La lactància és un dret, i si es vol fer al carrer, s’ha de poder fer. De la mateixa manera que està bé que habilitin sales en espais tancats, però que no siguin al costat d’un lavabo”.

L’arribada de la Covid-19 també ha trastocat el dia a dia de les embarassades i el procés del part i el postpart. El confinament va comportar que haguessin d’abandonar més ràpid l’hospital o que no poguessin gaudir dels grups de suport. Amb tot, es va habilitar un telèfon, “li’n dèiem de l’esperança”, per poder contactar amb les llevadores i resoldre els dubtes que sorgissin. A les preguntes habituals s’hi han sumat també totes aquelles relacionades amb el virus. “Els estudis mostren que no hi ha risc de contagi quan estàs alletant i de fet, si una mare té anticossos i alleta, la immunitat passa directament al nadó”. Com també si la immunitat ha estat adquirida a través de la vacuna. “Es poden vacunar tranquil·lament, de fet, es recomana”, afirma. I un punt positiu: “A l’hospital vam guanyar molt amb el fet que no hi hagués visites. Durant el dia, amb l’habitació plena de gent, sovint el nen plora i ningú li fa cas perquè la prioritat són les visites. A la nit, tornaven a demanar i molt sovint s’abandonaven lactàncies. Ara que només hi ha el pare, la mare i el nadó, la dedicació és 100% per a la criatura i s’ha vist menys dificultat per a la lactància.”