L’FMI eleva la previsió de creixement de l’economia andorrana al 10,9%

“Sabíem que teníem gairebé tots els indicadors verds, però estem gratament sorpresos perquè no esperàvem una apujada tan significativa, ni molt menys ser la segona economia europea a nivell de creixement”. Així de satisfet s'ha mostrat el ministre de Finances, Eric Jover, després que el Fons Monetari Internacional hagi revisat a l’alça les seves previsions per a Andorra en el darrer World Economic Outlook, l’informe en què analitza la situació global de l’economia mundial i les dades individualitzades de cada país.

I és que segons ha detallat el ministre, que precisament aquesta setmana es troba a  Washington per participar en les Reunions anuals d’aquest organisme que se celebren fins diumenge, l’FMI ha elevat la previsió del creixement del producte interior brut andorrà per aquest 2022 del 8,2% al 10,9%, en el cas del PIB nominal, i del 4,5% al 6,6%, quant al PIB real, uns increments “molt per sobre” del creixement previst per a les economies dels països veïns i també de la zona i que venen a constatar que “l’economia andorrana aguanta l’estirada i manté un ritme de creixement elevat”.

Així, la previsió d’increment del PIB nacional, en termes reals, contrasta amb el que l’FMI preveu per a aquest any per a l’economia espanyola, un 4,3%, i la francesa, un 2,5%, i supera àmpliament també les estimacions del conjunt de tota la zona euro, que són d’un creixement del 3,1%. A més a més, segons ha remarcat el titular de Finances, el 10,9% de creixement per a Andorra, gairebé tres punts més que les previsions que hi havia fins ara, és el segon més gran de tot Europa i només es veu superat per la previsió de creixement de l’economia irlandesa. De cara al 2023, Jover, que ha insistit que estem “sorpresos positivament”, ha explicat que el Fons Monetari Internacional eleva el creixement de l’economia del 4,7% al 4,8%, en termes nominals, mentre que, en el cas del PIB real, la rebaixa del 2,7% al 2%. Malgrat el descens en percentatge, el ministre, que l'ha atribuit “al fort creixement” d’aquest any, ha volgut deixar clar que “en valor absolut el PIB nominal és superior a les estimacions que havíem fet”, motiu pel qual s'ha mostrat també “molt satisfet”, ja que les previsions per al 2023 són també més optimistes que les dels països veïns i també es troben per sobre de les de la zona euro.

La millora de les previsions de creixement del PIB “reforcen” també el projecte de pressupost per a l’exercici 2023 que el Govern ha entrat a tràmit parlamentari, uns comptes que es van fer partint de la base d’un increment del PIB nominal del 7,2%, com ha recordat el ministre, que considera que els 3,7 punts més de creixement que estima l’FMI poden “facilitar el debat parlamentari”, ja que esvaeixen “els dubtes que sempre plantegen els partits de l’oposició sobre els paràmetres a partir dels quals s’ha fet el pressupost”.

Pel que fa a les previsions d’inflació, l’FMI estima que Andorra acabarà l’any al 5,3%, és a dir, vuit dècimes més respecte al 4,5% que s’ha estimat a l’hora de fer el pressupost per a l’exercici 2023 però un punt i mig per sota de la inflació anual del setembre (6,8%). Jover, que ha destacat que es tracta d’un percentatge inclòs en la forquilla esperada per l’executiu, ha destacat que aquesta dada és inferior a l’esperada pels països veïns, del 5,8% en el cas de França i del 8,8% per a Espanya, així com també inferior a la inflació prevista per a la zona euro, que l’FMI situa en el 8,3%.

Malgrat això, Jover, que ha apuntat que per l’estructura de l’economia del país segurament “s’està més protegit” davant el context inflacionista, ha volgut ser molt prudent i ha advocat a “esperar” a veure com acaba evolucionat l’índex de preus al consum d’aquí a finals d’any. I en aquest sentit, ha admès que la previsió no ha tingut en compte l’increment anunciat de cara al desembre de la factura de la llum malgrat que ha considerat que “l’impacte no serà significatiu”.

L’informe del Fons Monetari Internacional apunta també dos elements que poden condicionar el creixement econòmic, com són l’evolució del preu de l’energia i els increments dels tipus d’interès, aspectes que “poden crear tensions en els Estats i en la ciutadania”, com ha reconegut Jover. Amb tot, i malgrat que “caldrà estar atents a l’evolució del mercat”, Andorra poca cosa pot fer en el tema del preu de l’energia més enllà de mirar d’“incrementar la producció nacional” per reduir la dependència externa o de les “ajudes” que es puguin articular per a les famílies amb menys recursos.

En el cas dels tipus d’interès, el ministre ha recordat que la política que s’ha seguit de diversificació del deute fa que a hores d’ara “estem més protegits”, ja que el pròxim venciment de deute “no el tenim fins d’aquí a quatre anys”.

D’altra banda, durant l’estada a Washington, el ministre, que està acompanyat pel secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals i del director general de l’AFA, ha mantingut trobades amb representants de Portugal, Islàndia, Croàcia, Romania així com amb la delegació del Banc Central Europeu.