Malestar per l’incompliment del calendari del Pla de salut mental

Mala maror entre algunes associacions perquè no s’està complint el cronograma d’implementació de les accions del Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma). Un maldecap més que se suma al ja manifestat pel col·lapse de l’atenció a les persones amb problemes de salut mental al servei especialitzat de l’hospital. Ho va denunciar la presidenta de l’Associació per la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra, Sandra Cano, en dir que “no s’estan complint els calendaris del Pisma”. Bona prova d’això, va assegurar, és que ja des del mes de maig s’hauria hagut de començar a desenvolupar l’estratègia nacional de prevenció i lluita contra el suïcidi i ningú en sap res. Un tema que afecta més persones de les que queden recollides en les estadístiques oficials d’intents autolítics facilitades pel ministeri de Salut. “Moltes famílies quan tenen un fill que té aquest problema ho gestionen a casa, a través del metge de capçalera”, tenint en compte a més la llista d’espera per ser atesos al servei de Salut Mental, va lamentar Cano. D’aquí que des de la seva entitat s’hagi començat una campanya a través de les xarxes per contribuir a treure l’estigma sobre el suïcidi i animar els joves a parlar-ne i demanar ajuda. “Si un noi s’autolesiona, que no se n’amagui, perquè llavors la bola es fa més gran”.

Però més enllà de les accions relacionades amb la prevenció del suïcidi n’hi ha d’altres que s’haurien hagut de començar a treballar, com ara l’estratègia nacional de lluita contra l’estigma o la reestructuració de l’hospitalització. Cano va qualificar de “despropòsit” com s’està portant des de Salut els grups de treball, que durant l’elaboració del Pisma van estar liderats per la secretària d’Estat, Helena Mas, i el psiquiatre Pere Bonet. Precisament, en relació amb el grup de treball de joves i adolescents amb trastorns de la conducta i addiccions que forma part de la Taula nacional de salut mental i addiccions, va denunciar que “cap de les propostes fetes per l’Adjra i l’Associació de Familiars per a la Salut Mental (Afmma) ha arribat a bon terme” i, a més, des del març no s’ha convocat cap més reunió “i són necessàries per avançar”, va remarcar. Aquestes dues associacions es van reunir ja fa temps amb el ministre de Salut, Albert Font, i encara esperen resposta. “No pot rebre dues associacions, agafar un compromís i que no tinguem retorn”. Tant Cano com Lluís han traslladat aquesta malamaror a Sindicatura i als grups parlamentaris de la majoria. De fet, la proposta d’acord sobre salut mental anunciada dijous passat recull alguns dels neguits de les associacions. 

Accions pendents
Hospitalització
Des del març s’hauria hagut de reestructurar el servei de Salut Mental pel que fa a l’hospitalització, separant joves d’adults

Unitat SMiA
Entre l’abril i el juny s’hauria d’haver creat la Unitat de salut mental i addiccions per assessorar, planificar i coordinar

Estratègia contra l'estigma
Des del maig s’hauria d’haver començat a treballar per sensibilitzar la població per evitar l’estigmatització de persones i famílies

Coordinació amb els centres de fora
Al març estava previst  iniciar el treball de coordinació amb els centres de fora per donar continuïtat al tractament dels pacients