De ietis i altres criatures

El Morabanc Andorra presentava dilluns la seva nova imatge, el cap d’un animalot ferotge acompanyat d’unes muntanyes i d’una pilota de bàsquet. Això va generar un petit fil de conversa a les xarxes socials perquè des del club es deia que l’animal en qüestió era un ieti i que s’havia escollit pel seu valor i pel seu coratge. Cal dir que sempre des de l’humor alguns opinàvem sobre les motivacions d’aquesta elecció i l’escassetat de ietis a Andorra darrerament...

Tot plegat em porta a recordar algun altre episodi poc afortunat en què s’ha promocionat Andorra fent ús d’alguna espècie emblemàtica de la fauna salvatge. Potser recordareu un magnífic espot de promoció turística en què una majestuosa àliga sobrevolava les nostres valls i vèiem, talment com si fos a través dels seus ulls, el nostres magnífics paisatges. Fins aquí tot bé. Un treball audiovisual d’una qualitat enorme. Però hi havia un petit problema. L’àliga que es va utilitzar era d’una espècie endèmica dels EUA, el pigarg americà, un dels símbols nacionals ianquis més habituals!

Uns anys abans, ja havíem decidit que la nostra àliga daurada no era prou comercial per encapçalar un producte turístic. El pigarg americà ja havia estat el protagonista del fallit projecte Canillo-Àliga Club i va ocupar durant uns quants anys el logotip de Valls de Canillo, l’entitat encarregada de la promoció de la parròquia. I em torna a la memòria aquell os polar que apareixia en un dels espectacles del Cirque du Soleil com a animal típic dels nostres paratges...

L’elecció del ieti com a animal de referència pel nostre equip de bàsquet em sorprèn una mica. Puc entendre que una perdiu blanca, un tritó pirinenc o una mostela no inspirarien gaire temor a l’adversari... Però i una guineu? I un teixó? I una fagina enrabiada? No són especialment amables quan els puja la sang! Fins i tot un os hagués estat bé! Un animal amb un imaginari potent i marcadament pirinenc. Una mica poruc, però...

Tot sovint perdem l’oportunitat d’explicar qui som i d’on venen les nostres arrels. Andorra no és més que una història d’homes (i de dones) i de muntanyes. I la muntanya sempre s’ha explicat a través dels trets de comportament de la seva fauna. El nostre equip de bàsquet volia transmetre valor i coratge. I han triat fer-ho amb un ieti. Doncs és una llàstima. Era una excel·lent oportunitat, vist endemés el poder mediàtic de l’equip, de donar protagonisme a algun dels nostres animalons salvatges i de difondre algun punt del caràcter de muntanya entre els que el valor i el coratge no hi falten.

A banda de tot plegat, la meva enhorabona per la victòria a la lliga catalana ACB 2018!