En el precís moment en què un comença a respirar està automàticament condemnat a haver d’experimentar una sèrie de circumstàncies i situacions que, en la gran majoria d’ocasions, no estan sota el seu control. Vida, li’n diuen alguns, a aquesta aventura. D’altres, en canvi, prefereixen definir-ho utilitzant aquella paraula que fa referència a una professió o activitat ancestral que, per molt obscena que pugui sonar, és quirúrgicament gràfica. Tot depèn de la perspectiva. De moment, però, no l’esmentarem. Per si de cas...
Però bé, diguéssim que aquesta aleatorietat ingovernable que acostuma a dictar l’esdevenir dels humans, de vegades i solament de vegades, pot tenir dues cares. Bé, no exactament, però sí que, de nou, depenent de l’enfocament tant espacial com temporal, una única i determinada novetat o notícia es pot entendre des d’un o un altre prisma. Imagino que tampoc dec estar descobrint la sopa d’all, oi? Tot i així, no deixa de ser curiós com aquella frase que tan alegrement verbalitzen els nostres veïns meridionals, que diu que no hay mal que por bien no venga, sol ser tan encertada, per molt que es declami, en ocasions, com aquell que diu “bona tarda”.
El cas és que el que en un primer moment pot ser un gran gerro d’aigua freda, o quelcom que, fins i tot, pot arribar a perforar-te l’ànima, si es mira amb una certa calma no solament pot fer que baixi el suflé de la desgràcia o mala passada, sinó que la situació o punt de vista pot canviar radicalment. Repeteixo, això solament passa en determinades ocasions, però, quan efectivament succeeix, els asseguro que és una de les millors sensacions del món. De cop, allò que et pesava, flota; allò que t’angoixava, t’alegra, i allò que t’emprenyava, s’esvaeix. No obstant això, evidentment, és molt complicat aconseguir-ho. I més encara quan hi ha cert bestiar capficat en evitar-ho... És una autèntica putada. Ai! Se m’ha escapat la paraula.