L’11 de setembre moria a Roma Emma Bonino. El 1994, Jacques Santer l’havia nomenada comissaria europea del Consum; el mateix any que uns ciutadans vam fundar l’Associació de Consumidors i Usuaris d’Andorra (ACU). A Bonino no li mancaven mèrits: des del 1974 havia estat una defensora dels drets civils a Itàlia, a Europa i al món. A les beceroles de l’ACU, les polítiques de Bonino van ser per a nosaltres un primer referent. La defensa del consumidor al nostre país només era un article de la Constitució, el 35, que deia: “La llei garantirà i els poders públics defensaran els drets dels consumidors i dels usuaris”. Després, res: ni normes legals, ni ministeri de consum.
La llei va arribar vint anys després de la Constitució; trenta articles per a la protecció del consumidor orientats exclusivament a la compravenda que el deixen orfe enfront d’altres proveïdors de béns i serveis: transport, serveis digitals i serveis financers.
Fa 62 anys, John F Kennedy va pronunciar un discurs-missatge al Congrés. Començava així: “Tots som consumidors. És el major grup econòmic, que es veu afectat i afecta totes les decisions econòmiques públiques i privades. No obstant això, les opinions dels consumidors no s’escolten suficientment”.
Revisant els arguments en favor i en contra de l’Acord d’Associació que he pogut llegir i escoltar, trobo poques referències als drets dels consumidors. Tanmateix, els Tractats i la Carta de Drets Fonamentals de la UE dediquen una part important a la protecció del consumidor; l’AA aprovat i signat té l’annex XIX consagrat a aquest tema. El debat, però, gira al voltant de l’impacte als diferents sectors de la nostra economia, però no al “major grup econòmic” que esmentava Kennedy.
I és a l’impacte sobre aquest grup que em vull referir. L’Acord d'Associació permetrà millorar substancialment la protecció dels consumidors a Andorra, perquè gaudim d’un alt nivell de protecció contra les amenaces per a la seguretat i els nostres interessos econòmics.
Pel protocol del 1997 sobre qüestions veterinàries ja ens beneficiem de les alertes del Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF). Com a polissons gaudim també del sistema d’alerta (Safety Gate) pels productes no alimentaris que suposin un risc per als consumidors. Exemples concrets: alertes sobre els adaptadors de fixació de cadiretes d’infant o la retirada d’un model de transceptor d’allaus que utilitzem els esquiadors.
A partir de l’entrada en vigor de l'acord, els reglaments, directives i decisions sobre aliments, medicaments, cosmètics i joguines protegiran molt millor els consumidors. El Reglament europeu sobre serveis digitals d’octubre del 2022 o el relatiu al bloqueig geogràfic del 2018 són exemples de com les polítiques de la UE garanteixen drets que avui no estan protegits a Andorra. La directiva sobre drets de consumidors del 2011 (transposada parcialment per la llei andorrana 13/2013), les directives per la comercialització de serveis financers o la 2019/2161 i la de compravenda de béns (UE) 2019/771, van en el mateix sentit. Amb l’Acord començarem a tenir regulats els crèdits hipotecaris i al consum.
Només he posat uns pocs exemples del que representarà aquest text per a la millora dels drets dels consumidors. N'hi ha molts més que els experts ens haurien d’explicar. Els contraris a l’Acord, per la seva part, haurien de justificar quines mesures alternatives de protecció proposen. Els interessos dels sectors econòmics són importants i cal prendre’ls en consideració, però els dels consumidors haurien de prioritzar-se en el debat, perquè com deia Kennedy: "Consumers, by definition, include us all".