Madonna va a l’oculista

Hi ha uns quaranta monjos a l’escenari quan apareix Madonna, amb una mena d’hàbit estrany i un ull tapat a la manera pirata. Per què porta un ull tapat com al videoclip amb Maluma? Què li ha passat? Veurem a partir d’ara tot d’adolescents amb vambes blanques John Smith i pegats a l’ull? Madonna ha anat a l’oculista?

Tornem a l’escenari d’Eurovisió, la gran diva va baixant l’enorme escala mentre canta Like a prayer. Canta més malament que mai? O m’ho sembla a mi que per oïda musical tinc una espardenya? Canti com canti, va baixant i els monjos van oscil·lant suaument d’un costat a l’altre. De fet, no cal que siguin els millors ballarins de Broadway, perquè només fan aquest moviment i, de tant en tant, baixen un graó. Després Madonna canta un altre tema enèrgica, viva, transgressora i un punt diabòlica.

Ensenyar sempre el mateix és difícil, com en els menús diaris, s’ha d’anar variant, s’ha de fer descobrir nous gustos i nous matisos. Madonna deu haver cantat Like a prayer centenars de vegades, per això ara deu haver triat aquesta posada en escena més inquietant i solemne.

Els gestors culturals, els responsables dels museus i monuments es deuen trobar amb aquest repte cada any: com mostrar elements tan antics de manera diferent per tal que el públic hi torni i els vegi des de diferents òptiques, i els resultin atractius. Com mostrar, per exemple, la catedral romànica de la Seu d’Urgell, un monument que tothom té vist i revist? En un breu espai de temps s’han difós dues maneres de redescobrir-lo.

La primera són les visites que organitza l’Equip d’investigació d’Estudis Arquitectònics Medievals en base Astronòmica i Gnomònica. No són res estrany ni esotèric, malgrat l’últim terme, perquè la gnomònica és la ciència que estudia l’aprofitament de la llum del sol en les construccions. La visita permet entendre de manera planera com els constructors van tenir en compte el sol i les constel•lacions en alçar-la i inclou moltes curiositats arquitectòniques.

La segona és l’itinerari musical Banda sonora, estrenat divendres pel Museu diocesà d’Urgell i elaborat per la musicòloga Núria Llobet. Que el visitant no esperi música sacra, ni música clàssica per recórrer la catedral, el claustre, Sant Miquel i algunes peces del museu. No en trobarà. En canvi trobarà jazz, Edith Piaff, Sílvia Pérez Cruz (moltes dones entren al recinte romànic per primer cop), REM i, fins i tot, podrà sentir Queen sota un absis ple de pintures romàniques, una experiència molt recomanable perquè és sorprenent. Un acostament a l’art a partir dels temes essencials com ara la pau, el dolor, la maternitat, la tristesa, sentiments humans en definitiva, presentats a partir de la música d’una manera molt original. El contrast entre art sacre i música moderna sorprèn el gran públic, que hi pot entrar al marge de la lectura religiosa. Molt diferent del menú de cada dia.