Diari digital d'Andorra Bondia

Perseverança


Escrit per: 
Miquel Bru Ballester

Paraula un xic estranya en el nostre món actual, on sembla que tot (o gairebé tot) s’hagi d’aconseguir al moment.
Tothom, i és ben natural, vol aconseguir alguna cosa. Uns alguna cosa més crematística, més material, alguns una d’enfocada a la professió, d’altres una de més de tipus emocional i/o sentimental, encara d’altres potser una de caràcter espiritual. I alguns més potser una combinació de tots o d’alguns d’aquests diversos apartats.
Poc importa quin d’aquests apartats volem assolir.
Generalment ho volem ja!
Amb aquesta pressa, aquest viure ràpid, que ens caracteritza com a societat moderna, volem tenir-ho fet a l’instant, preferentment ahir.
Si ho volem fer tot amb pressa (per ahir), potser ho farem ràpid, ¿però ho farem bé? ¿Ho farem de la millor manera possible?
Imaginin que un agricultor volgués ajudar el blat a créixer anant cada dia al camp i estirant els brots que surten per fer-los pujar més ràpid. ¿Què passaria? Acabaria arrancant els brots i matant
el blat!
Així doncs, ¿podem accelerar alguns processos? ¿Podem voler anar més ràpid que la mateixa natura?
I com que som de ment de resultats immediats, i sembla que la paciència ja no és una virtut, quan No aconseguim JA! resultats, al cap de poc temps ho deixem córrer.
¿Recorden la faula de la tortuga i la llebre? ¿Recorden qui aconseguia millors resultats?
No estic dient d’anar lentament, està bé fer les coses amb la rapidesa i l’eficiència necessàries.
Estic parlant de fer les coses bé i no abandonar, de no desanimar-se al primer entrebanc. De continuar quan tinguem fracassos ja que aquests ens poden donar la manera de fer diferent que ens portarà a l’èxit.
Com deia Edison quan li preguntaven com era que havia fracassat cent mil vegades abans d’aconseguir fer una bombeta que funcionés, ell responia que havia trobat cent mil maneres de com no fer una bombeta i una de com fer-la.
Sembla que hem perdut el sentit del temps i d’allò que comporta. I, amb aquesta manera de fer, volent tenir allò que desitgem aconseguir immediatament, ens “oblidem” de la perseverança.
Recollim les definicions de perseverança i de perseverar, que ens ajudaran a veure més clara la transcendència d’aquest fet.
Perseverança: acció de perseverar. Persistència en alguna cosa empresa, prossecució continuada en una cosa començada.
Perseverar: persistir en una manera d’ésser, d’obrar. Perseverar en el bé, en el seu amor a... Perseverar en l’estudi, en el treball. Perseverar en una resolució.
Perseverar és entendre que no per córrer més arribarem abans, ni de la millor manera possible. És entendre que dels errors se  n’aprèn. És continuar malgrat les dificultats i els entrebancs. És emprendre el vol després d’un desànim, un desengany. És continuar la cursa quan altres abandonen, ja que tu saps/vols i tens la força i la voluntat d’arribar a la teva meta, als teus objectius.
Perseverar és creure en tu!
No es tracta de no veure la realitat, a l’inrevés. Es tracta de veure-la plenament i de fer tot, Tot allò que cal fer per arribar als nostres objectius. Es tracta de perseverança.
Aquesta és doncs una aptitud que es pot desenvolupar, una actitud que s’aprèn i es millora amb una sèrie de tècniques mil·lenàries i mètodes científics basats en les darreres investigacions sobre aprenentatge. El zen, entre d’altres, ens donarà la capacitat de superació necessària per perseverar en moltes àrees d’actuació, tant personals com professionals.
Parlant col·loquialment, podríem dir que es tracta de passar de l’actitud del nen malcriat (que quan no aconsegueix allò que vol fa una rebequeria), a l’actitud del Ser Adult que (malgrat les dificultats) es pren el temps necessari, s’esforça, se supera, PERSEVERA!

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte