Sindicats a la 'taula dels nens'

En política, com a la vida, no només és important el que es diu, sinó el que es fa i com es fa. I d’aquí que resulti tan interessant analitzar les imatges que ens va deixar la reunió del cap de Govern, acompanyat per dos dels seus ministres, amb les associacions empresarials i sindicals per exposar el contingut de les mesures socials, la setmana passada. La distribució dels elements que apareixen a la foto és un aspecte a valorar. A la taula, els representants de l’executiu, i just al davant, els membres de les patronals. A la cantonada, el primer representant dels treballadors. Els altres dos, a la taula dels nens. Recorden certes festes familiars en què es destinava una taula, més petita i lletja, a aplegar tota la canalla de la casa? Allà és on es menjava malament, s’hi feien marranades, es generava xivarri. Era un espai que no mereixia estar en les converses serioses de la taula principal, on gent assenyada, ja crescuda, parlava de les qüestions quotidianes. Era un vedat per a petites feres que encara havien de madurar i trobar el seu lloc a la vida. El bon camí. La taula dels nens va ser, doncs, l’elegida per fer-hi seure els representants de les organitzacions sindicals. Si la intenció era traslladar la idea que són un zero a l’esquerra, tal estratègia va ser un gran èxit. Tots tres semblen estar ben bé fora de la reunió. Físicament, lluny del centre (un centre totalment desplaçat cap a una banda i que no garanteix l’equilibri entre dos cossos). Tota una declaració de principis de l’actual Govern.