No determina haver caigut a les urpes del desgraciat virus aquest protagonisme de paper. Que ens hàgim fixat en el contorn personal de l’avui ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, té el mateix component d’estadística, causalitat i casualitat que el contagi que el manté tancat a casa.
Entendre els límits com quelcom negatiu (prohibició, conflicte, rigidesa...) generarà dificultats tant per rebre’ls com per aplicar-los. D’altra banda, integrar-los en el nostre bagatge cognitiu i repertori d’habilitats socials ens resultarà una eina essencial tant d’autocura, de protecció, com de resolució de conflictes.
Mentre que alguns naveguem desorientats per aquest nou món digital que se’ns tira a sobre, d’altres apreten per avançar-se i treure-li tot el suc. Sabien que hi ha una professió que es diu ‘trafficker’ (o ‘traffic manager’)? O que en un futur que ja és present tindrem una àmplia oferta de cultura en ‘streaming’?
Carlos Paredes. Nascut a la província argentina de San Juan, es va instal·lar a Andorra de manera definitiva (ai! l’amor!) després d’uns anys de fer temporada. Ara és un emprenedor dels que poden ajudar el país a trobar noves maneres de fer, noves vies per explotar els recursos i crear riquesa.
Andoni Canela (Navarra, 1969), fotògraf i aventurer si ens ho permet. Desfila demà pel cicle ‘Geografies’, a Ordino, per fer una xerrada que, com aquesta conversa, pot anar de la fauna a racons ignots del Tibet fins als llops del Cadí.
Jordi Fernández. Amb només catorze va entrar a Creu Roja Andorrana com a voluntari: era el 1986, sis anys després que l’organització s’implantés al país, amb un grapat de xicots i un Suzuki Santana vell. Avui n’és el director.
Al Max el va ensenyar a cuinar la seva iaia, la nonna. Va començar al restaurant dels avis, a Sardenya, i la vida l’ha portat a Andorra, on ara és el xef del Quarantuno, un local que s’ha col•locat a la pole position de la cuina italiana.
Hugo Pla. Canillenc. Va caure quasi per casualitat en un ofici que gaudeix malgrat la rigorositat dels horaris i fa cosa de tres anys es va instal·lar al Cap del Carrer d’Andorra la Vella. Un negoci de barri i per al barri, assegura. “Fer pa exigeix sobretot molta paciència”, aconsella als que ara s’hi han posat, a casa.
Catorze anys (quatrième al Lycée Comte de Foix) i ja dirigeix un diari. Aparta’t Andrés Luengo que les noves generacions trepitgen fort. A Chlöé Viñolas li tira el periodisme, la geopolítica i el dret. Toca la flauta travessera des dels set anys i és cinturó blau-verd de judo. Podem igualar-ho? Ni olorar-ho.
Marc Camardons. Tercer any a l’Escac, l’Escola Superior de Cine i Audiovisuals de Catalunya, és a dir, a puntet de sortir del forn. De moment, el públic podrà fer un tastet del seu treball perquè compareixerà al Festival Ull Nu amb ‘Estàtua de sal’
‘Estàtua de sal’, doncs: el treball d’un jove andorrà que es veurà a Ull Nu.
És un curt que porta ja una trajectòria per festivals d’arreu, i molt bona, i ara podrem estrenar-lo a Andorra. O sigui que molt content. I ara preparem un nou projecte, Crisàlides, per rodar-ho en res.
En la vida d’Antoni Pantebre van confluir aquelles felices casualitats que porten algú pel camí que fusiona oci amb negoci o vocació amb ocupació, com es prefereixi. En uns temps que la formació universitària no estava a l’abast de tothom precisament, la sortida natural per a un xicot que volgués progressar en una Andorra que albirava el creixement era el comerç. Així que podia haver estat el Tonet dels Licors o el Tonet del Pernil, però molt més satisfactori li ha estat passar la vida sent el Tonet de la Música.
El 24 d’abril del 1990, ara ha fet just 31 anys, el transbordador espacial Discovery s’enlairava des de cap Canaveral amb el que seria segurament el seu passatger més famós, el telescopi espacial Hubble, més conegut com a HST. Era la culminació d’un llarg procés, iniciat als anys 60, per a la posada en òrbita d’un gran telescopi que permetés observar l’univers sense estar limitat per les distorsions provocades per l’atmosfera terrestre. Un telescopi que portaria l’astronomia cap a noves fites, tant per la precisió com per la sensibilitat de les seves observacions.
Quatre dècades (poc li falta) porta Rosa Pascuet mirant als peus del personal per calçar-lo adequadament i que camini amb seguretat per la vida. Seguretat, diu, i aquest empoderament avui tan en voga és el que proporcionen a les dones unes bones sabates de taló. Que dia a dia, però, cauen en desús.
Fernando Herrador Rius col·lecciona càmeres fotogràfiques. Unes 700 atresora ja. Malgrat la magnitud del nombre potser és difícil fer-se a la idea de què significa realment aquesta acumulació que, més enllà de l’objecte material, és tot un recull d’història i d’històries. Valdria la pena ser exposada. De moment, passin i vegin
Nascut a Madrid, criat a Suïssa i afincat a Canillo (passant per Castelló) des de fa dues dècades, periple que correspon a tot fill de bon emigrant gallec. Ha optat per l’artesania com a forma de vida i (xssst! no vol que ho diguem) esmola els estris de gent com Nando Jubany. I perruquers, tapissers...
Ambaixador heterodox per a uns temps atípics: el lleidatà mostra sovint un perfil més propi d’alcalde que d’ambaixador. Així ha batallat amb una pandèmia, dues visites reials en un mes i una cimera iberoamericana
Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88