Treballa a Grandvalira i està nominat als CISO Leadership Awards 2026 per la seva tasca en la ciberprotecció de l’estació. Pot presumir de tenir una de les oficines més grans de tot el Principat.
Nerviós per la nominació?
Nerviós no, sinó molt sorprès. Perquè estem parlant que entre els nominats a cadascuna de les set categories hi ha gent d’empreses molt potents de tot el món. Parlem d’Interpol, Vodafone, el govern de Qatar i altres. Llavors, impressionat més que nerviós.
Què vas pensar quan et van donar la notícia? Te la vas creure o no?
Realment vaig quedar molt sorprès, perquè vaig rebre un correu fa cosa d’un mes en el qual havia sigut nominat per mèrits i per projectes, i al cap de dues o tres setmanes, vaig rebre un altre correu que era finalista dins de la categoria d’innovació i de segurització d’infraestructures industrials crítiques del projecte que havíem fet de segurització dels remuntadors i de la innovació a Grandvalira.
Expliqui’m una mica el projecte.
El projecte és de cibersegurització de tot el que és la part industrial de Grandvalira.
Està tot connectat?
La ciberseguretat està molt orientada a tot el que són servidors, ordinadors i dispositius de tecnologia, però ens oblidem de la part industrial i, al final, avui en dia està tot connectat. En aquest cas, protegim els remuntadors i el sistema d’innivació de neu, però a casa tenim mil coses que estan connectades i mai pensaríem que ens poden atacar per allà.
I a gran escala?
Imagina’t que un telecadira el forcen i el pugen a 60 km per hora i comença a caure la gent, o el paren i no pot baixar ningú. O, ara que comencem a fer neu aquesta setmana, en el moment en què no fes la temperatura comencés a sortir aigua, o que no ens deixessin produir neu. Són elements molt crítics i el que fem nosaltres és muntar un sistema especialista i especialitzat en entorns industrials, en protocols industrials i com funcionen tots aquests equips per seguritzar això. No només evitem problemes, sinó que assegurem la continuïtat del negoci.
Què hi ha en joc quan protegim una estació d’esquí?
El poder obrir, això és fonamental. Perquè imagina’t que et fan una denegació de servei i t’ho paren tot, amb la qual cosa tindries l’estació tancada. Per exemple, un dia de desembre de la campanya de Nadal, que potser estem parlant de 25.000 o 30.000 persones que poden arribar a esquiar a les nostres instal·lacions i una facturació probablement de més d’un milió d’euros. Ens estem jugant econòmicament molts diners, a part del prestigi. Si no podem obrir per un atac cibernèrnètic, això surt a tots els diaris!
Seria tota una sensació.
Però, a part d’això, protegim a les persones perquè el risc també està clar. Si estàs esquiant i de cop i volta els nostres canons comencen a tirar aigua sobre la gent, i comencen a fer gel podem tenir un accident. O si un remuntador es queda parat i no deixa fer la volta, si no deixa que la gent pugui baixar o pujar la velocitat del remuntador, podem arribar a tenir accidents que podem lamentar amb danys personals.
Què és el que més li agrada de la seva feina?
Poder desenvolupar projectes com aquest, poder innovar i poder aplicar solucions que poden venir del món tecnològic a la muntanya. Nosaltres no tenim un edifici per protegir, com pot ser un banc o altres: tenim moltíssims quilòmetres quadrats d’oficina, i hem de buscar solucions innovadores i que no siguin molt cares.
La IA està canviant tant les eines dels professionals com dels seus atacants. La veu com una aliada o com una amenaça?
Com les dues coses. És veritat que la IA ha avançat i molts dels productes que es munten avui en dia per protegir-nos ja l’utilitzen, amb la qual cosa saps que la protecció que tens és vitaminada, diguem-ho així. Però sí que és veritat que aquestes IA en mans dels dolents també fan que aquests atacs siguin més sofisticats, molt més ràpids i que els puguin explotar d’una manera més ràpida.
En un país petit com Andorra, quins avantatges i quines limitacions té desenvolupar projectes amb projecció internacional?
Com a avantatges està clar que som com un hub, com un laboratori en el qual una cosa que a escala és molt petita, a un altre lloc pot tenir una visibilitat més gran. I, com a inconvenients, és que no tenim suficients professionals per portar-ho a la pràctica.