1.705 persones passen de suspensió de contracte a reducció de jornada

Les suspensions temporals de contracte laboral (STCT) es van reduir el mes de juny al mateix temps que van créixer les reduccions de jornada. Ho va anunciar ahir el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, que va informar que aquest mes 1.705 assalariats han passat d’estar en suspensió temporal del contracte de treball a una reducció de jornada. Això ha fet créixer les persones que estan en reducció de jornada laboral de 2.597 a 4.302. Gallardo també va recordar que el 99,7% de les sol·licituds d’ERTO s’han resolt favorablement i que d’entre els que no s’hi han pogut acollir hi ha 35 treballadors que tenien el permís de residència caducat, que estaven de baixa de malaltia, o que havien estat donats d’alta o de baixa fora del termini que permet acollir-se a aquesta mesura. També hi ha 262 assalariats que no han pogut emparar-s’hi per discrepàncies entre l’empresa i el Govern, a més de 239 persones de les quals la CASS no té el número de compte bancari.

Així mateix, Gallardo va posar en relleu que arran de la tramitació dels ERTOs s’ha pogut regularitzar un volum important de deutes que tenien les empreses amb l’Administració. Així, els negocis que havien demanat acollir-se a una suspensió temporal del contracte laboral o a una reducció de jornada tenien, en el seu conjunt, 2,9 milions d’euros de deutes pendents amb l’Administració i no havien pactat cap retorn d’aquest deute. L’import ara s’ha reduït a 1,5 milions d’euros. El ministre de Presidència, Economia i Empresa va explicar que moltes empreses no eren coneixedores que tenien deutes amb l’Administració.

La sessió del Consell General celebrada ahir va estar marcada per la crisi sanitària i els efectes en l’economia. És en aquest sentit que l’oposició va reclamar al Govern polítiques que permetin donar resposta a les necessitats socials que ja es deixen notar (i que vaticinen que es mantindran durant tot aquest any). Ho va fer el conseller general socialdemòcrata Carles Sánchez, que va demanar a l’executiu la necessitat d’adaptar-se a aquesta “situació inèdita” per assegurar les garanties i llibertats constitucionals al mateix temps que alertava del risc que la Covid-19 aboqui a la pobresa persones que abans del mes de març ja requerien ajuts socials per sobreviure. També el conseller general de Terceravia+Unió Laurediana Joan Carles Camp va reclamar polítiques “proactives” per incentivar la creació de llocs de treball i un full de ruta macroeconòmic.

Arran d’aquestes intervencions, el cap de Govern, Xavier Espot, va explicar que s’ha encomanat als secretaris d’Estat d’Afers Europeus i d’Infraestructures un “nou programa de govern”. A finals de mes hi haurà un esborrany que serà debatut pel consell de ministres i la previsió és que durant el mes de juliol aquest full de ruta es pugui enriquir amb les aportacions dels grups parlamentaris i de la resta d’actors econòmics, socials i cívics.
Espot també va remarcar que el Govern ja treballa en programes per fomentar la reinserció de les persones que estan a l’atur, que s’inspiraran en models que van funcionar en el passat.

Martínez Benazet: “No hi ha cap compromís d’una paga extra” per al personal sanitari

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va ser clar: “no hi ha cap compromís d’una paga extra” per al personal sanitari. I va afegir que aquest compromís no ha existit mai, com diu que tampoc els consellers socialdemòcrates havien proposat aquesta mesura contràriament al que va mantenir el president d’aquest grup parlamentari, Pere López. Martínez Benazet va precisar que el que es farà és tan sols retornar al SAAS una partida pressupostària destinada a la millora de la carrera professional. Pel ministre, aquesta mesura a la llarga és més beneficiosa que no pas una paga extra puntual. López es va mostrar sorprès per aquest anunci i va considerar que el personal sanitari mereix una retribució complementària vist el volum de feina, el risc per a la salut i l’estrès al qual ha estat sotmès des del març. El que sí que va anunciar el ministre és l’ampliació del personal del centre sociosanitari i l’UCI (hi haurà la incorporació de dos internistes). També es buscarà la flexibilitat del personal.

El PS retreu el retard amb  l’ajornament dels crèdits

El conseller general del PS Roger Padreny va retreure a la majoria que rebutgés fa dos mesos la proposta de la formació sobre l’ajornament dels crèdits arran de la Covid-19 i que ara hagin estat els bancs qui ho hagin aprovat. Padreny va insistir que la mesura hauria tingut un major impacte, però el Govern defensa que calia analitzar-ho bé per no provocar una crisi financera.

Concedits fins a 900.000 euros en ajuts ocasionals

Les sol·licituds d’ajuts ocasionals han crescut els darrers mesos. En total s’han atorgat 523 ajudes d’aquest tipus per un valor d’uns 900.000 euros. El ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, va afegir que un cop finalitzada l’emergència sanitària es pot recórrer a aquesta prestació si no es pot esperar a la convocatòria d’ajuts al lloguer.