Adeu al partit més antic d’Andorra

Adeu a Liberals d’Andorra. O com a mínim, fins a una altra. Malgrat que el candidat a cap de Govern liberal, Josep Maria Cabanes, es va passar bona part de la campanya electoral recordant que són el partit “més antic de la història”, ahir la ciutadania va decidir deixar enrere les velles glòries i donar pas a cares noves. Liberals no va aconseguir el nombre de vots necessaris per formar part del Consell General, però lluny de veure-ho com un fracàs, Cabanes va afirmar que “no passa res”. I com que no passa res, tampoc cal un replantejament de partit –un segon replantejament, de fet, després de l’escissió de l’estiu–. “Nosaltres continuarem treballant per recuperar el vot liberal de sempre, perquè el que ha quedat clar veient el resultat del PS és que Andorra no és un país socialdemòcrata”, va etzibar.

La posada en escena, amb tot, va ser de gala. Una sala d’actes d’un cèntric hotel amb un càtering gurmet eren l’escenari idoni per celebrar la revàlida en l’arc parlamentari andorrà. Però les cares llargues i la indiferència amb la qual la majoria de militants escoltaven de fons l’escrutini en directe quan encara no s’anava ni pel 30%, feia témer el pitjor. A estones, fins i tot, semblava que la cosa no anava amb ells. Més preocupats de menjar que del recompte, els membres de la llista liberal volien parlar de tot menys de política. Excepte quan es tractava de Concòrdia. Aquesta era, sorprenentment, la paraula que més es repetia si feies una mica el tafaner i paraves l’orella, sempre pronunciada, això sí, amb un to a cavall del menyspreu i la indignació. De fet, ni tan sols Cabanes se’n va estar: “Com saben, jo soc pro jovent a tot arreu on vaig i crec que ha d’haver-hi joves que ens substitueixin algun dia. Abans, per anar al Consell s’havia de passar primer pel Comú, però ara els joves estan tan preparats que ens fan el salt a la primera de canvi, i això és un orgull per al país”. 

Així, el líder liberal va admetre no haver sabut “captar” el vot útil de la gent descontenta –“que, clarament, és moltíssima”– i va assegurar que “hi havia moltes persones que ens havien promès el seu suport, però després han seguit una altra estratègia”. En qualsevol cas, va afirmar, “qui no arrisca, no pisca”, i va demanar als assistents “alegrar les cares” perquè això simplement és un “alto en el camino”. “Ara, per les comunals”, va animar Cabanes.