Agricultura avalua que l’escorxador sacrifiqui bestiar de comarques veïnes

Una de les línies estratègiques que vol fomentar el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural és donar una rendibilitat més gran a l’escorxador.

D’aquesta manera, tal com va avançar ahir el ministre Vicenç Alay, es farà una prova pilot per importar caps de bestiar engreixats a les comarques veïnes, especialment la Cerdanya i l’Alt Urgell, que seran sacrificats al país.
Durant la compareixença del titular d’Agricultura davant de la comissió legislativa d’Economia, es va assenyalar que actualment se sacrifica uns 2.200 caps de bestiar en aquest escorxador i per tant es vol incrementar aquesta xifra perquè sigui més rendible. Aquesta no és, però, l’única actuació que afectarà aquest escorxador, ja que Alay també va manifestar que s’està tirant endavant algunes millores en el sistema informàtic, que data del 1999, i d’altres a les instal·lacions.
Alay va assenyalar que l’escorxador és deficitari i que s’ha pogut comprovar com a les comarques veïnes no n’hi ha cap, i per tant s’ha vist això com una possibilitat per sacrificar al país caps de bestiar de Catalunya, un cop comprovat que no hi havia entrebancs per a la reexportació. Alay, però, va voler deixar molt clar que es tracta d’una prova pilot i que aquesta és una de les possibilitats per dinamitzar l’escorxador. El president de la comissió, Eusebi Nomen, va demanar que es tingui molt en compte les despeses “ambientals” que tenen els escorxadors i Alay va manifestar que són aspectes en els quals ja es treballa.
També en relació amb la ramaderia, cal destacar que Alay va manifestar ahir que tenen la intenció de tirar endavant una Identificació Geogràfica Protegida (IGP) per donar un impuls a la carn de qualitat. D’aquesta manera, el titular d’Agricultura va manifestar, a preguntes de la consellera reformista Olga Adellach, que a finals d’aquest any aquest segell podria estar aprovat. Nomen, però, va posar en dubte que la Unió Europea aprovi un segell d’un país tercer. Així mateix, es durà a terme la revisió de les condicions de cria i engreix i es tirarà endavant un programa de selecció i millora genètica per obtenir canals uniformes.
Un altre dels aspectes en què s’està treballant és la llei de salut animal i seguretat alimentària, que el Govern podria aprovar aquest mes de juny per posteriorment passar-la al Consell General, tal com va manifestar Alay. Aquest text s’està avaluant de manera conjunta amb el ministeri de Salut. En l’àmbit legislatiu també es treballa des del departament d’Agricultura en l’actualització de la Llei de tinença i protecció dels animals, juntament amb les associacions.  Posteriorment es podrà tirar endavant el desenvolupament normatiu per al control dels nuclis zoològics, que permetrà, per exemple, reglamentar les botigues de compravenda d’animals. En aquest sentit, Alay va recordar que l’actual llei és obsoleta i que cal “revisar-la i posar-la al dia”.
Alay també va assenyalar els diferents ajuts que es dóna per al foment de la pràctica ramadera, que de fet s’enduen gran part del pressupost del departament, i també va exposar els programes de millora i formació que s’estan duent a terme per a la millora de la qualitat del sector. D’aquesta manera, va remarcar els plans de treball per a la producció de raïm, de plantes aromàtiques o de la patata. Durant la compareixença Alay va destacar que els ajuts deriven de la Llei d’agricultura del 2000, que va suposar un pas endavant per al sector, segons va expressar.

Gossera
Un altre dels objectius, segons  va comentar el ministre, és tirar endavant un pla amb més implicació de la societat civil en relació amb els animals de companyia. Pel que fa a la canera oficial, el titular d’Agricultura va assenyalar que al llarg de l’any passat hi va haver 92 entrades i 85 sortides. En aquest sentit, des del ministeri es remarca la implicació de les associacions protectores d’animals.

351 explotacions, la majoria agrícoles, i pagesos
d’una mitjana de 63 anys
Una de les dades que va assenyalar ahir Alay va ser el volum d’explotacions ramaderes que hi ha al país. D’aquesta manera, cal destacar que el país compta amb 351 explotacions, el 66% de les quals no tenen bestiar. L’explotació mitjana té una extensió de 5,8 hectàrees, tot i que cal tenir en compte que les que són agropecuàries tenen una superfície superior. Pel que fa a l’edat que tenen els propietaris o delegats d’aquestes explotacions, cal destacar que l’edat mitjana és de 63 anys i només tres estan gestionades per ramaders que en tenen entre 20 i 30. La superfície agrària útil és de 1.964 hectàrees. Les parròquies que tenen més explotacions són la Massana, amb 66, i Sant Julià, amb 64. Alay va insistir en la necessitat de crear una base de dades que serveixi per orientar les polítiques agràries.
El conseller de Coalició Reformista Joan Torres va demanar a Alay per la producció de tabac, a la qual cosa el ministre va contestar que a curt termini es mantindrà el sistema actual amb els colliters i productors, tot i que no es descarta que en un futur hi pugui haver un replantejament. El titular d’Agricultura també va exposar que les explotacions que són purament agràries es dediquen la gran majoria a produir tabac i va concloure que el ministeri no subvenciona aquest tipus de conreu.