Aigua, residus i electricitat, claus per obtenir una llicència d’edificació
El subministrament d’aigua potable i d’electricitat, així com la conducció i tractament de les aigües residuals i la recollida i tractament de residus sòlids seran els aspectes clau per obtenir l’informe favorable dels ministeris encarregats d’urbanisme i medi ambient sense el qual no es podrà obtenir una llicència d’edificació durant els propers dotze mesos. Un termini en què els comuns hauran de completar els estudis de capacitat màxima de cada parròquia, adequant les previsions de creixement de la població de cada parròquia a les infraestructures i recursos existents i previstos, tal com estableix la Llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme i de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, i de la Llei general de l’allotjament turístic.
I és que donant compliment a la llei, el consell de ministres va aprovar ahir les directrius d’ordenació que les administracions parroquials hauran de tenir en compte per elaborar els estudis de capacitat de càrrega i també els criteris en què es basaran els ministeris encarregats d’urbanisme i medi ambient per atorgar l’informe favorable.
Així ho va explicar el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, que va agrair als comuns el “treball intens” a l’hora de mirar de definir les directrius d’ordenació i que ha permès arribar a “un document equilibrat” que posa les bases per poder tenir un desenvolupament urbanístic més ordenat.
El ministre, que va recordar que amb la Llei del sòl vigent i els corresponents plans d’ordenació urbanística parroquial (POUP) la població podria créixer fins als 3,4 milions de persones, una “xifra del tot impossible d’assolir”, va destacar que el circuit vigent fins ara per sol·licitar una llicència urbanística “no es modifica” sinó que simplement “s’afegeix un pas més” com és aquest informe d’urbanisme i medi ambient. D’aquesta manera, el promotor haurà de seguir presentant la sol·licitud de la llicència al Comú, que la traslladarà al Govern, que a la vegada demanarà, com fins ara, els informes preceptius als ministeris competents i també el nou informe que han d’avalar Urbanisme i Medi Ambient. Posteriorment es traslladarà la notificació corresponent al Comú, que, igual que fins ara, haurà d’emetre l’informe tècnic i urbanístic, el certificat de conformitat amb la legalitat urbanística i la resolució de la llicència urbanística.
Així, segons va detallar Filloy, perquè Urbanisme i Medi Ambient donin el vistiplau a la sol·licitud de la llicència serà necessari que el promotor certifiqui el lloc on dipositaran les terres de les excavacions, així com la informació, aportada pel Comú, relativa al subministrament d’aigua potable, la conducció d’aigües residuals (xarxes secundàries), el servei de recollida i transport de residus sòlids i de la xarxa viària secundària, mentre que des del Govern s’incidirà en el tractament de residus sòlids i d’aigües residuals, en la conducció d’aquestes (xarxa general), en el subministrament elèctric i en la xarxa viària general, en el cas de creació d’aparcament amb una capacitat superior a 350 places.
El ministre va recordar també que la Llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, i de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, i de la Llei general de l’allotjament turístic ja preveia excepcions a l’obligació d’obtenir l’informe favorable d’Urbanisme i Medi Ambient per a la construcció d’habitatges unifamiliars i plurifamiliars en règim de lloguer, per a aquelles obres d’ampliació d’edificis, d’enderrocament i reconstrucció d’immobles i per als treballs de rehabilitació o reforma d’edificis derivats dels canvis d’usos i la modificació de projectes autoritzats. A més, amb el treball fet amb els comuns, s’han afegit altres supòsits addicionals d’exclusió de l’obligació d’obtenir l’informe favorable.
Tampoc serà necessari el requisit de les instal·lacions de dispositius de protecció davant riscos naturals; les instal·lacions vinculades a xarxes de subministrament de tot tipus de servei; la construcció d’edificacions i instal·lacions educatives, sanitàries i relatives a serveis socials i sociosanitaris; la construcció d’edificacions i instal·lacions en ús temporal; i la construcció d’edificacions destinades exclusivament a ús de magatzem. També queden excloses la construcció d’instal·lacions destinades a ús energètic; les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola, ramadera i apícola; la construcció d’aparcaments de menys de 350 places; la construcció d’instal·lacions en règim d’obres provisionals; les instal·lacions necessàries per causes d’interès públic i els projectes d’interès nacional.
D’altra banda, el titular de Territori i Habitatge va detallar els criteris que hauran de seguir els comuns a l’hora d’elaborar els respectius estudis de capacitat de càrrega màxima parroquial i va avançar que es promouran taules de treball periòdiques entre el Govern i les administracions parroquials amb la voluntat de “garantir la coherència i coordinació” d’aquests estudis, ja que el que pugui establir una corporació parroquial pot tenir “incidència en la parròquia del costat”.
Així, les corporacions locals hauran de tenir present i definir la capacitat màxima de subministrament i distribució d’aigua potable, de distribució d’energia elèctrica, de la xarxa viària que accedeix i discorre per la parròquia, de conducció o de depuració de les aigües residuals i de transport i tractament de residus sòlids i de les infraestructures corresponents. A la vegada, hauran de tenir present també les limitacions de deposició de terres i pedres, de població escolar que pot ser escolaritzada en els centres escolars de la parròquia, i altres equipaments com poden ser centres d’atenció primària, parcs i jardins o equipaments culturals i esportius, entre d’altres.