Diari digital d'Andorra Bondia
L'alcalde Batalla, al despatx de l'ajuntament que abandonarà al final d'aquesta legislatura.
L'alcalde Batalla, al despatx de l'ajuntament que abandonarà al final d'aquesta legislatura.

Albert Batalla, alcalde de la Seu: “En l’acostament amb l’UE, apostem per prioritzar la feina als fronterers”


Escrit per: 
Pepa Gallego / Foto: Jonathan Gil

La relació de bon veïnatge entre Andorra i la Seu d’Urgell és històrica i es manté sempre amb uns projectes territorials que salten administracions. La força del treball fronterer és clau en el mercat laboral andorrà i important per a la Seu. Des de baix, estaran vigilants perquè l’acord amb l’UE no canviï aquesta cooperació. L’alcalde de la Seu ens parla d’aquests i altres projectes comuns, com l’aeroport o la candidatura de la Unesco.

Quina va ser l’última vegada que es va reunir amb Antoni Martí?

Amb Martí ens hem anat veient, de vegades en actes públics i d’altres al seu despatx. L’últim cop, a nivell formal, deu ser fa tres mesos.

Entre la Seu i Andorra sempre es parla de bon veïnatge. És aquesta la temporalitat que han de tenir els contactes?

La relació és molt fluïda, no només amb el cap del Govern sinó també amb els ministeris i els comuns. Sempre que ha calgut, hi ha hagut aquest contacte i relació. Per tant, el bon veïnatge s’ha exercit des d’ambdues bandes. Precisament per això s’han tirat projectes endavant i se’n continuaran impulsant.

Un d’aquests projectes, que cuejava des de feia molt de temps i que finalment s’ha pogut fer, és el trasllat de residus?

La relació actual és un petit triangle entre Andorra, la Cerdanya i l’Alt Urgell en el sentit que una part dels residus orgànics del Principat baixen aquí i una part dels residus de la Cerdanya pugen a Andorra. Per al futur, hi ha la previsió que part dels residus de l’Alt Urgell pugin a la incineradora d’Andorra, que és el que està establert en el conveni. Això ha estat possible quan s’ha gaudit de l’homologació europea pertinent en el centre de tractament de residus andorrà. És natural que, pel fet de tractar-se de dos territoris tan propers, encara que pertanyin a administracions diferents, es pugui pensar en el tema de residus amb cooperació per utilitzar els recursos d’una banda i l’altra de la frontera.

De què depèn que l’Alt Urgell entri en aquesta roda?

És un tema d’esglaonament, de tempo; hi havia una urgència principal amb la Cerdanya que ja es va resoldre i, a partir d’aquí, és un tema d’esglaonament.

Altres projectes que s’arrosseguen són les relacions laborals amb els fronteres. Cap on ha d’anar aquesta qüestió, ara que tenim l’horitzó d’Europa més a prop?

Per a nosaltres, el mercat de treball d’Andorra és important, ja no només per la quantitat sinó per la qualificació, perquè fa possible l’objectiu que tenim del retorn dels joves un cop s’han format a la universitat. És una possibilitat que torni aquest talent cap aquí i no es quedi a les grans ciutats. Durant tots aquests anys, la relació amb Andorra ha estat fluïda i les negociacions han anat a bon port. Andorra també sap que la força dels treballadors fronterers s’ha de tenir en compte, en el sentit que es tracta d’un treballador que té molt a prop i que, des d’una perspectiva cultural i idiomàtica, té una similitud important, i també en altres qüestions formatives són dins d’una mateixa realitat. També hem volgut afavorir al màxim la permeabilitat. S’ha millorat aquest accés. En un escenari vinculat a l’UE hem de veure com queda això de les quotes. Nosaltres apostem per l’eliminació d’esculls per a la contractació de treballs fronterers, pel bé de l’Alt Urgell però també pel bé del Principat. Per tant, estem atents a la negociació amb Europa per veure si podem escurçar més aquesta distància.

Quina seria la fórmula idònia?

Establir quotes de manera més concreta? Al capítol de negociació amb l’UE encara no s’hi ha entrat. Creiem que, respecte de la idiosincràsia andorrana, és normal que el Principat la defensi. El que defensem des de la Seu, però, és que, pel que fa al mercat laboral, la priorització dels treballadors fronterers s’ha de tenir en compte en el futur.

Quin percentatge de població passa cada dia la frontera per treballar al Principat?

Hi ha 1.500 persones frontereres; no tots són de la Seu, però sí la majoria. Estem parlant d’una població de 12.000 habitants. Evidentment, no tots estan en edat de treballar però, dins de la població activa, el percentatge és important, passa del 10%. Això no treu que des de la perspectiva local no deixem de treballar perquè la gent trobi feina aquí.

Amb relació a la negociació amb l’UE, per al mercat laboral ho veu com un perill?

No, crec que és una oportunitat. És un procés de negociació que ajuda a integrar la realitat andorrana a estàndards de l’UE. Ens va a favor per la proximitat de l’Alt Urgell, com a territori de la UE, amb el nostre país veí.

La Seu hi pot fer alguna cosa en aquesta negociació?

Fins a quin punt el suport de què es parla té efectes pràctics? Com a membres de l’UE hem d’estar atents i, si hi ha propostes, tenim les vies per poder-les fer arribar. Quan es parli de la negociació del moviment de les persones, podrem fer més incidència en el tema dels treballadors fronterers. Ja hem parlat amb Martí i amb el ministre Espot; les reflexions ja s’han fet arribar i en general són compartides.

La setmana passada es feia pública una altra data per al GPS a l’aeroport d’Andorra-la Seu, en la reunió entre Martí i Sánchez.

Ja fa uns quans mesos que a nivell tècnic ens diuen que aquesta data podria ser el primer trimestre del 2019. Actualment, la feina és en una taula molt tècnica. Segons el que ens arriba, els treballs van a poc a poc però amb la direcció correcta. Evidentment, si hi ha impuls polític potser s’accelerarà una mica. És bo que Andorra ho plantegi a Espanya en aquesta trobada, igual que nosaltres amb els nostres interlocutors; també ho hem fet amb el ministeri de Foment. Aquest és un element que pot donar palanca al nostre aeroport.

Si està al corrent de l’actualitat andorrana haurà sentit que ara es parla d’un altre aeroport per a Andorra.

L’aeroport de la Seu és l’aeroport d’Andorra, i aquesta és una evidència més que clara. Evidentment, encara hi ha recorregut per fer respecte de l’aproximació amb GPS, però ja es té una data. Ara, el que cal fer com a territori, i Andorra en especial, sabent que tindrem una fiabilitat més gran per fer operacions comercials, és veure com organitzem aquestes operacions comercials i com ho estimulem perquè hi hagi empreses que facin aquestes operacions. Les administracions hem de garantir que la instal·lació funcioni perfectament. Ara la prioritat és que el territori s’activi perquè vinguin aquests operadors i ho hem de fer destacant el nostre atractiu turístic.

I si finalment no hi ha GPS?

No contemplo aquesta possibilitat. No hi ha cap argument tècnic, ni tampoc polític, perquè l’aeroport no tingui GPS.

Continuem parlant de comunicacions. Hi ha una demanda social a la Seu que reclama que línies internacionals tinguin parada.

És un tema que s’ha posat sobre la taula en diverses ocasions i hi ha un tema de legalitat internacional que nosaltres no tenim la capacitat de resoldre. Hi ha línies internacionals la concessió de les quals determina que no hi poden haver parades intermèdies. La petició s’ha formulat però no ha tingut resposta satisfactòria. Per tant, no ens hem d’enquistar i hem d’apostar per altres solucions i demanar millores en el transport públic. Hem tingut converses amb la Generalitat per millorar línies i horaris i fer que quan sigui possible aquestes línies internacionals parin aquí. Però depèn de la legislació europea.

En l’àmbit cultural, quina novetat hi ha sobre la candidatura conjunta entre Andorra, França i Espanya per reconèixer la Catedral de la Seu, el castell de Foix, la Casa de la Vall i el romànic d’Andorra com a principals candidats d’esdevenir Patrimoni de la Humanitat de la Unesco?

Hi ha molta feina tècnica avançada, feta de forma molt discreta, tal com s’han de fer aquestes coses. Hi ha un projecte molt potent treballat i, en aquests moments, com que la proposta anirà abanderada per Andorra, amb la complexitat de la Generalitat i els governs espanyol i francès, correspon al Principat explicar els propers passos d’aquesta candidatura. Aquest 2018 serà un any en què passarem del treball tècnic discret a una articulació més política i institucional d’aquesta candidatura.

I quina serà aquesta feina institucional pública?

Donar a conèixer calendaris, el contingut de la proposta, perquè ara només se saben els titulars del que es pretén.

Fa pocs dies vam saber que després de catorze anys a l’Ajuntament i de deu com a alcalde, no es tornarà a presentar en les properes eleccions. Està cansat?

No, no estic cansat. Al final, hauran sigut quinze anys a l’Ajuntament i onze com a alcalde quan s’acabi la legislatura. Evidentment, l’energia desbordant de l’inici s’ha anat matisant pel temps, perquè són molts anys, i han estat difícils. La crisi ha estat important a tot arreu. Hem hagut d’esforçar-nos molt per fer la feina. Hem estat capaços de transformar moltes coses sempre volent que la gent visqui bé, amb qualitat de vida en tots els àmbits. Crec que en càrrecs executius, com l’alcaldia, hi has d’estar uns anys concrets; per l’energia que requereix seria un mal favor per a la Seu allò d’entrar en una inèrcia. S’ha de saber marxar quan toca. Abans de ser alcalde ja vaig dir que crec en una limitació de mandats. Em sembla que és el moment del relleu i de proposar persones que tenen aquesta energia del 150%.

I quan es farà pública aquesta persona que proposaran? Van dir que serà una sorpresa...

La intenció és fer-ho públic al setembre. Serà una sorpresa i agradarà. Ho plantegem des d’una perspectiva d’equip.

Exercici de síntesi. Un èxit i una errada en la seva gestió d’aquests quinze anys.

Una cosa que quedarà per fer, i que és una espina clavada, és gestionar la complexitat de la Ciutadella, de Castellciutat. Els terrenys municipals tenen una complexitat enorme de gestió i no és un passiu municipal, seria un actiu si haguéssim pogut trobar-li una solució. Hem pensat molt i tirat molt la canya perquè passessin coses atractives. És veritat que hem passat anys difícils per trobar inversors a la Ciutadella. Hem explorat possibilitats. Des d’un mini parc temàtic fins a arribar a parlar amb Ferran Adrià quan semblava que tenia problemes per posar el Bulli Foundation. Malauradament, ha estat un tema que no hem pogut lligar.

I la part positiva?

Una de les coses de què em sento més content i que més m’ha fet patir ha estat salvar l’hospital. Ha tingut moments molt difícils des d’un punt de vista financer, econòmic, de clima laboral, de percepció de la ciutadania; era un tema difícil de revertir i hem estat capaços de fer-ho. Evidentment, hi ha recorregut encara per fer. La situació econòmica és més estable i el clima laboral, molt més normalitzat. I ara la percepció de la ciutadania és que dona més serveis i en donarà encara més amb una inversió de quatre milions d’euros per millorar la part geriàtrica, entre d’altres. Això ha estat possible gràcies a la complexitat de molta gent i dels treballadors de l’hospital. Em sento content també d’altres coses, com el conservatori del Pirineu, dels espais creats amb tantes places.

On serà Albert Batallà d’aquí a un any?

No tinc res definit. M’ho prenc com un inici. Tinc 40 anys i, per tant, m’ho plantejo més en el sentit de trajectòria professional interessant, més en l’àmbit privat i vinculat amb la meva formació en comunicació. Però també faré tot allò que la política no m’ha deixat fer, com completar la meva formació, tema idiomes, marxar i perfeccionar l’anglès. Aquest darrer any, però, vull tancar temes a l’Ajuntament per deixar el projecte com més complet, millor.

Parlant d’eleccions, les d’Andorra seran abans. S’atreviria a dir si repetirà DA?

No ho sabria dir. Primer, no sé els moviments que hi ha per a la confecció de candidatures. És preceptiu per part de l’alcalde de la Seu no posar-se en política andorrana. L’únic que puc dir és que la relació amb DA ha estat molt fluïda i que ha permès desbloquejar molts assumptes. No tinc cap queixa sobre això.

Parlant del bon veïnatge, i veient el llaç groc que porta, ha trobat a faltar per part de Martí un suport o, almenys, més complicitat amb el procés català?

L’altre dia en unes declaracions va dir que considerava que calia una solució política. Crec que és la línia que haurien de tenir els països tercers respecte de Catalunya. Entenc que la diplomàcia espanyola ha estat molt a sobre de tots els caps de govern i caps d’estat en l’àmbit internacional perquè ningú no fes un posicionament dissonant en el que se suposa que havia de ser aquesta màxima del mateix portaveu de la Comissió Europea, que diu que aquest és un afer intern, i fa gràcia perquè molts mitjans europeus i del món n’estan parlant. I segurament això té a veure molt amb la pressió del Govern espanyol en tots els estaments internacionals. Simplement crec que s’ha de respectar el procés polític que està fent Catalunya i, en tot cas, insistir, com va dir Martí, que aquesta qüestió és una tema polític que ha de tenir un desenllaç polític.

Andorra
la Seu
alcalde
Batalla
aeroport
fronterers
Alt Urgell
eleccions
GPS
Unesco

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte