Albert Torres: “El Comú de Canillo ha de ser un Comú obert a tota la ciutadania”

Albert Torres, conseller de Comú en dues ocasions, torna a primera línia per liderar Objectiu Comú, una candidatura que dona als electors canillencs la possibilitat de triar després de vuit anys amb una sola llista als comicis. Torres aposta per apropar el Comú a la ciutadania i deixa clar que Objectiu Comú “no presenta un programa amb projectes faraònics però sí amb projectes realistes que es poden fer”.

Què l’ha animat a liderar aquesta alternativa que després de vuit anys tenen els canillencs?
Això és un tema de ja fa dies, quatre anys almenys, que ens reunim uns quants per parlar de política. I després de parlar-ne i de reunions hem arribat a la conclusió que la parròquia de Canillo es mereixia una alternativa política després de vuit anys d’una sola candidatura. Aquesta és una de les raons que ens ha motivat. Després òbviament les persones que formen part de la candidatura, inicialment un grup de gent que ens reuníem, i les ganes, la il·lusió, la voluntat i l’esperit d’esforç i sacrifici per tirar endavant la candidatura. 

No és un projecte muntat ràpid com s’ha insinuat.
No és un projecte que s’ha muntat ràpid, sinó que fa quatre anys que se’n parla. I des de l’altra candidatura no poden dir que no és així perquè saben sobradament que fa quatre anys que jo volia fer una alternativa a la parròquia i no només jo. 

Primer objectiu assolit, però la cosa no acaba aquí.
No, la cosa no queda aquí en dir fem una candidatura i prou. Hem fet una candidatura amb gent de diverses procedències i perfils, una candidatura àmplia que representa tots els sectors de la parròquia. A més, s’ha fet un programa realista, objectiu i possible. No és un programa per fer volar coloms. El que volem és donar solucions a la gent no fer un programa dient que volem fer allò o allò altre i que després de quatre anys mirin i diguin que això, allò i allò altre han quedat al tinter. No presentem un programa amb projectes faraònics però sí amb projectes realistes que es poden fer. 

Com valora els darrers anys i la situació de la parròquia?
No em correspon valorar els últims vuit anys perquè al final tampoc hi som. Nosaltres anem a fer els pròxims quatre anys, i ens presentem per gestionar el Comú els pròxims quatre anys. Si algú ha de valorar aquests últims vuit anys ha de ser l’elector, no podem pas ser nosaltres. 

Què li falta a la parròquia que vostè vulgui tirar endavant els pròxims anys?
A la parròquia li falten moltes coses. Entre d’altres nosaltres el que volem és proximitat amb la ciutadania, fer un Comú proper, obert a les inquietuds de la gent. I és que moltes vegades, quan la gent demana coses, la gran majoria de les demandes són coses extremadament fàcils i senzilles i que no els pots dir no perquè tenen raó. Per exemple una canonada que està rebentada, un fanal que no funciona, un fanal que està trencat, unes llambordes que cada vegada que hi passes t’entrebanques... Això com a cost de resolució és zero però com a solució per a aquell vianant que el fanal de davant de casa seva fa un any que no fa llum, que no vol dir que sigui un cas concret, és molt important. 

Un Comú obert vol dir que no ho ha estat fins ara? O el fet que no hi hagués oposició ha comportat que les coses no s’hagin acabat d’explicar?
No, jo no dic això. No ho sé, les raons pels quals els equips dels últims vuit anys no ho han fet no hi entraré, però que nosaltres podem dir i diem és que farem això. I òbviament, el Comú de Canillo ha de ser un Comú obert a tothom. 

Aposten per la participació ciutadana en els afers públics, com s’aconsegueix?
Volem que Casa Comuna estigui oberta a la ciutadania. I quan parlem de projecte obert, i ho portem al programa, és que hi hagi una quantitat, una part del pressupost participatiu. Un cop determinada la quantitat hi haurà un procediment i veurem quines de les propostes són realistes i possibles. És una manera de fer participar la ciutadania en els afers públics. 

Canillo és un referent en turisme, el motor econòmic de la parròquia, com es pot millorar i anar a buscar més qualitat que quantitat?
Hi ha dues coses. El Palau de Gel, que el desembre del 2020 venç el contracte i encara no s’ha renovat i és el primer que ens trobarem damunt la taula. És un tema que per a nosaltres és prioritari  i diria que el Palau de Gel s’ha de renovar sí o sí. Un cop fet, al Palau de Gel hi caben moltes coses, però abans d’avançar-nos en projectes que hi podem fer hem de renovar primer el contracte. 

I Ensisa (Grandvalira).
El que hem de fer amb Ensisa, Grandvalira, és augmentar la qualitat. I intentar incrementar el valor absolut de consum de la persona usuària de Grandvalira. I si avui, per posar un exemple, la persona que esquia, entre el que esquia, el que menja al restaurant i el que sigui surt a una mitjana de 40 euros, el que hem de fer és mirar que pugi a 43. Però nosaltres no entrarem en la gestió de la política d’Ensisa, que és bona. No tinc cap dubte que la direcció general de l’estació vol continuar aquesta política i augmentar la qualitat i el valor nominal del consum final de cada esquiador, perquè al final, si la facturació global de l’estació augmenta un 3% o 4% molt millor. 

Com encaixa la problemàtica amb els apartaments turístics i l’aposta per la qualitat?
Avui dia no tenim massa informació, però sí que és veritat que hi ha un problema. Això dels apartaments turístics està lligat al problema de l’habitatge. Des del Comú de Canillo no es té la solució miracle, però sí que podem aportar petites coses. Primer, però, cal analitzar, dimensionar, veure els pros i contres de cada situació i a partir d’aquí prendre les decisions que es puguin prendre des del Comú de Canillo. 

Per què l’elector ha de votar la seva llista i no l’altra?
Perquè som gent amb experiència, amb ganes de tirar endavant la parròquia i perquè presentem un projecte objectiu, realista i possible. I després també perquè al final, per salut democràtica, en la política hi ha d’haver alternança.