Andorra no vota la prohibició d’armes nuclears i diu que no és una prioritat

L’Assemblea General de l’ONU va aprovar el 7 de juliol passat un tractat de prohibició d’armes nuclears. La votació va comptar amb 122 vots a favor, una abstenció i un vot en contra. Andorra, però, no va ni participar en la votació. De fet, en la conferència de negociació del text tampoc hi van assistir els nou estats que tenen armes nuclears ni els membres de l’OTAN (a excepció dels Països Baixos, que hi va votar en contra) ni els països que tenen acords de protecció nuclear amb els Estats Units.

Segons va explicar el Govern, Andorra va decidir no participar en la votació del tractat “en coherència amb la seva posició històrica amb aquest tema”. Així, indica que l’opció de no votar “permet no entorpir l’aprovació del text”. De fet, l’executiu va remarcar que el Principat s’ha posicionat sempre a favor del desarmament, de la pau i de la seguretat al món. Per això va recordar que ja és part del Tractat sobre la No-proliferació de les Armes Nuclears (TNP) i el Tractat de Prohibició Completa dels Assaigs Nuclears (CTBT). El posicionament del Govern és que fer complir els acords i tractats actuals seria més eficaç que crear nous instruments de desarmament “que no tenen l’acord de les potències nuclears”, al mateix temps que arriba a apuntar que en cas d’optar per la segona opció hi hauria “més implicacions pressupostàries per a les Nacions Unides i els estats que en són membres”. 

Un cop aprovat el tractat per l’Assemblea General de les Nacions Unides, el 20 de setembre que ve s’obrirà el període d’adhesions. El text entrarà en vigor 90 dies després que l’hagin ratificat 50 països. Preguntat sobre si Andorra preveu signar i ratificar el text, el Govern va assenyalar que el Principat decideix el seu calendari en funció de les prioritats dels ministeris i, tenint en compte la seva dimensió, s’esforça per treballar primer els convenis que tenen un “alt grau d’interès” i que “l’afecten directament”. En aquest sentit es va afirmar que, tenint en compte els tractats dels quals ja forma part i que Andorra no té armament nuclear, “aquest tractat no és, a hores d’ara, una prioritat per al Govern”. Amb tot, encara que no es preveu adoptar-lo de forma immediata, no es descarta fer-ho en un futur. 

El tractat recull les catastròfiques conseqüències humanitàries que comportaria l’ús d’armament nuclear i obliga els estats part a eliminar els programes nuclears i destruir les seves armes amb uns protocols i terminis, entre altres aspectes. Tal com afirmen Xavier Bohigas i Teresa de Fortuny, membres del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, aquest instrument no farà desaparèixer immediatament les armes nuclears però reforçarà l’estigma contra el seu ús i dificultarà la implementació de polítiques nuclears i la proliferació nuclear, tal com ha passat amb les mines antipersones, les armes biològiques i les químiques o les bombes de dispersió. 

En relació amb el posicionament d’Andorra, Bohigas i De Fortuny assenyalen que el Govern sembla que, més que pensar en els seus ciutadans, té en compte els seus compromisos de política exterior i que, de fet, sembla seguir la consigna de l’OTAN. Així, rebaten l’afirmació de l’executiu que les armes nuclears no afecten els ciutadans andorrans perquè amb la potència de les armes actuals les repercussions d’un conflicte nuclear podrien tenir un abast mundial. A més, recorden que França és un Estat nuclear i que un accident podria perjudicar el Principat, al mateix temps que destaquen la contradicció entre l’argument esgrimit i el fet que Andorra sí que s’hagi adherit al TNP i al CTBT. També apunten que el fet de no tenir armes nuclears no ha de ser un impediment per votar el text, tal com ho va fer el Principat amb les convencions d’armes biològiques i d’armes químiques. A l’últim, els experts recorden que el TNP s’ha mostrat ineficaç i que el CTBT no entra en vigor perquè certs estats nuclears no el ratifiquen.