Andorra vira a la dreta

Gir a la dreta des del punt de vista ideològic entre la ciutadania del país. Així es despren si més no dels resultats de l’Enquesta d’opinió política 2021 del Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES), on per primera vegada des que es fa l’estudi el percentatge de ciutadans que es declaren de centredreta, dreta o d’extrema dreta supera els que asseguren ser de centreesquerra, esquerra o extrema esquerra.

Concretament, en el cas dels nacionals andorrans, el percentatge de ciutadans que es decanten ideològicament cap a la dreta és del 31,3% tenint en compte que un 22,2% afirmen ser de centredreta, un 8,7% de dreta i un 0,4% d’extrema dreta, mentre que el percentatge de ciutadans que es posicionen més cap a l’esquerra és del 27,9% després que un 12,9% assegurés ser de centreesquerra, un 14,1% d’esquerra i un 0,9% d’extrema esquerra.

Una diferència "significativa" de gairebé tres punts i mig, segons ha considerat el director del CRES, Joan Micó, que ha destacat que "serà interessant veure com evoluciona" aquesta dada en futures enquestes per poder determinar si es tracta d’una situació conjuntural o no. Sobre els motius d’aquest gir ideològic, Micó ha admès que és complicat establir-ne les causes, si bé ha apuntat com una possible explicació que en l’enquesta d’enguany "ha disminuït la proporció dels ciutadans que no contesten".

Aquest viratge cap a posicions més conservadores s’ha donat també, tot i que en menor mesura, en el cas dels ciutadans no andorrans, on el percentatge dels que s’han declarat de centredreta, dreta o d’extrema dreta arriba al 27% i supera el 26,4% que han manifestat ser de centreesquerra, esquerra o extrema esquerra.

Amb tot, ha estat al centre on s’han posicionat majoritàriament els ciutadans, un 22,4% en el cas dels andorrans i un 16% pel que fa a les persones d’altres nacionalitats, mentre que un 6,9% dels ciutadans han assegurat ser apolítics, un percentatge que s’eleva fins al 14,8% en el cas dels ciutadans no andorrans. Únicament un 2,3% i un 1,6% han optat per no respondre a aquesta qüestió i un 5,4%, d’andorrans, i un 7,8%, de ciutadans d’altres nacionalitats, han manifestat que no saben definir-se ideològicament.

Triomf electoral de DA
D’altra banda, l’enquesta, feta a 419 ciutadans andorrans i 384 d’altres nacionalitats escollits de forma aleatòria entre el 30 d’abril i el 13 de maig, posa de manifest que Demòcrates tornaria a guanyar les eleccions si es fessin avui, tot i que fins a  un 43,7% dels enquestats no responen o afirmen que no ho saben a la pregunta directa sobre quina formació votarien. Així, d’entre els que sí que van respondre, DA obtindria un 67,4% d’intenció de vot, el Partit Socialdemòcrata un 17,7% i Liberals d’Andorra un 6,4%. Terceravia+Unió Laurediana aconseguiria un 4,9% i ja més lluny hi hauria el nou partit de la consellera general no adscrita, Carine Montaner, Andorra Endavant, amb un 2,4% i Progressistes-SDP i Andorra Sobirana amb una intenció de vot del 0,49%.

Aquests percentages varien lleugerament si l’estimació de la intenció de vot es fa també tenint en compte les respostes a la pregunta sobre quina formació els genera més simpatia, tot i que no canvia l’ordre. Així, DA obtindria un 61,9% dels suports, el PS el 19,5% i LA el 9,6%. Terceravia+Unió Laurediana es quedaria en un 5,4%, Andorra Endavant en el 2,7%, Progressistes-SDP en l’1,3% i Andorra Sobirana obtindria el 0,3% d’intenció de vot. 

Pel que fa als grups parlamentaris, el de DA també és el més ben valorat. Els andorrans li posen un 6,3 de mitjana, igual que l’any anterior, mentre que els no nacionals el valoren amb un 6,6. En segon lloc hi hauria els grup liberal i el de Ciutadans Compromesos, tots dos amb una nota de 5,4 per part dels andorrans i de 6 i 5,9, respectivament, en el cas dels ciutadans d’altres nacionalitats, i després vindria el grup socialdemòcrata, amb una mitjana de 5,1, que s’elevaria a 6 en el cas de les valoracions dels no andorrans. Precisament, els nacionals suspenen el grup de Terceravia (4,7) i la consellera general no adscrita, Carine Montaner (4,2), que encavi obtenen un nota de 5,3 per part dels no andorrans. Quant a la valoració del Govern, els nacionals li donen un 6,7 de mitjana, mentre que els ciutadans d’altres nacionalitats el valoren amb un 7,1.

D’altra banda, de l’enquesta també es desprèn que Xavier Espot es manté com el polític que genera més confiança, seguit del titular de Salut, Joan Martínez Benazet, i de Pere López, empatats, i del ministre portaveu, Eric Jover. Quant a les valoracions, Espot és el més ben valorat: un 7,2 segons els andorrans i un 7,5 pels no andorrans. En segon lloc hi ha Jordi Gallardo (5,6 pels andorrans i 6,6 pels residents), i per darrere s’hi troben Carles Naudi (5,4 i 6), Pere López (5,3 i 6,1) i Josep Pintat (5,2 i 6).

Empitjora la percepció sobre la situació

L’enquesta del CRES posa de manifest un increment de l’interès per la política per part dels ciutadans andorrans, el percentatge dels que afirmen que els interessa molt o bastant puja del 52,7% al 55,6%, però a la vegada que aquests perceben la situació política general i el funcionament de la democràcia al país “pitjor que fa un any”. Així, els que consideren que la situació és bona o molt bona passen del 55,2% del 2020 al 52,6%, els que la veuen regular del 33,1% al 35%, i els que la consi-deren dolenta o molt dolenta, del 9,1% al 10,3%.

Quant a la pregunta sobre la satisfacció amb el funcionament de la democràcia, el 50,9% assegura estar molt o bastant satisfet, quan l’any passat era de gairebé el 60%, els indiferents pugen de l’11,8% al 22,1%, i els que manifesten estar poc o gens satisfets passen del 26,5% de fa un any al 25,3%.

En el cas dels no andorrans, el desinterès per la política puja fins al 65,5%.