Àngel Ros: “Sobre l’èxit de l’acord amb la UE, soc molt més optimista que fa 1 any”

L’ambaixador espanyol fa balanç dels més de dos anys que porta en el càrrec, amb uns darrers mesos, quasi un any, absolutament marcats per la pandèmia. Destaca  l’acompanyament que fa Espanya perquè s’entenguin les especificitats d’Andorra a Europa i considera que el futur passa per la diversificació econòmica.

Ja són més de dos anys al país com a ambaixador. Quin balanç en fa?
Dos anys i una mica més, dels quals pràcticament un any portem amb la pandèmia. Jo crec que això marca bastant. I durant aquest període, especialment aquest últim any, hem hagut de dedicar-nos molt a gestionar dificultats sobrevingudes per la pandèmia. 

Com ara quines?
Hem hagut de treballar en temes com que poguessin passar medicaments i equips cap a Andorra perquè el Principat no està a la UE, i els primers problemes que vam tenir va ser justament que els productes mèdics i farmacèutics estaven dedicats a la UE, per tant es va haver de fer la gestió perquè Andorra no quedés desproveïda de productes mèdics i farmacèutics dedicats a la pandèmia. Això i moltíssimes situacions personals que hem hagut d’ajudar a resoldre per les restriccions a la frontera. 

No li ha tocat un moment plàcid. Les relacions diplomàtiques entres els dos països són bones?
Sí, són molt bones. Crec que són unes relacions basades en la història i en la confiança. Crec que hi ha unes relacions magnífiques a tots nivells, excel·lents.

Els consta que hi hagi residents que marxen del país arran de la crisi provocada per la pandèmia?
No, no tenim un nombre de baixes rellevant. No hem tingut cap percepció ni cap dada que ens alerti en aquest sentit. És evident que hi ha una situació econòmica difícil, però a Andorra, a Espanya, a França i a tot arreu. 

Com veu el procés de negociació de l’acord d’associació amb la UE? Espanya quin paper pot jugar?
Espanya acompanya Andorra en el seu procés d’associació a la UE. Acompanyar vol dir que parla amb les autoritats andorranes que estan negociant i parla amb les autoritats europees que estan negociant, i intentem sempre fer un paper d’apropar posicions. Que Andorra vegi quins són els pilars europeus de drets socials, de lliure circulació de persones, de lliure circulació de béns, de lliure circulació de capitals, i que Europa entengui que Andorra és un país molt petit, un microestat al qual no se li poden exigir les mateixes obligacions que als grans Estats europeus. 

En aquest sentit es va obrir un debat en el cas de l’atur contributiu. Seria una exigència que Andorra hauria de complir o podria ser adaptat?
En àmbits com aquest que planteja, en el procés de negociació s’ha de modular quines són les possibilitats a les quals pot arribar Andorra. És a dir, és evident que amb determinats drets no es pot assimilar sense més Andorra al que fa Espanya, França o Alemanya. S’ha de modular i veure fins on pot arribar Andorra. 

És fàcil fer entendre fora d’aquí aquestes especificitats, les característiques d’un país com Andorra?
No, no és fàcil perquè Andorra és molt poc conegut, fins i tot dintre d’Espanya, i estic segur que també dintre de França. Per això cal fer un esforç d’explicació. I és una de les tasques que intentem fer des de l’ambaixada. Però no és fàcil trametre-ho, s’ha de picar molta pedra, i ja no parlem dels grans països europeus, els quals quasi no situen Andorra al mapa. Fins i tot els espanyols o francesos que venen aquí, si venen per una finalitat turística i comercial, que és la majoria, tenen un coneixement molt superficial del que és Andorra. 

A vostè també li ha canviat la percepció del país?
És clar que ha canviat! I no em considero dels que tenien coneixement només superficial. I no s’ha d’oblidar una cosa:  per estimar, per valorar alguna cosa, l’has de conèixer. És fonamental, i aquí és on s’ha de treballar més en aquest procés de negociació. No obstant això, avui soc moltíssim més optimista de l’èxit del procés d’associació d’Andorra a la UE, ho soc molt més del que ho era fa un any, perquè entre altres coses es va produir un fet important que és la unió de totes les forces polítiques andorranes cap a l’objectiu comú que és l’associació a la UE. Crec que aquest fet i la política que s’ha fet durant aquesta legislatura d’explicar molt a les diferents parròquies el tema europeu i el procés d’associació, crec que ha ajudat. 

Quin paper pot jugar la Cimera iberoamericana en el coneixement d’Andorra?
Efectivament, avui Andorra és més conegut al món iberoamericà, i en aquest moment, presidir la secretaria de la Cimera iberoamericana dona una gran visibilitat en un espai mundial important. També amb les polítiques d’equilibri, jo crec que la pertinença al món de la francofonia és una ajuda en un altre espai mundial i ajuden a donar a conèixer Andorra.

I Andorra també demostra què pot fer com a país.
Sí, Andorra demostra com a país una capacitat d’acció política. Per exemple, amb la resolució aprovada en l’última reunió del fòrum per part de tots els països. Això  ja té una importància. I després, la capacitat d’organització de trobades, de cimeres presencials. Si finalment podem fer la trobada presencial a l’abril, es demostrarà aquesta capacitat organitzativa d’esdeveniments mundials que en l’àmbit esportiu ho ha demostrat en diverses ocasions.

De forma més global, per on creu vostè que hauria de passar el futur econòmic i social del Principat?
Estem en un tema intern d’Andorra, però del que es parla i és prou assenyat és d’una diversificació. Andorra és un país que té una línia d’activitats econòmiques basades en el turisme, el comerç i la banca fonamentalment. I una part de l’agricultura vinculada a un únic producte, encara que també s’està diversificant. Crec que és la bona estratègia, la diversificació econòmica. I buscar empreses d’alt valor afegit i sostenibles, cosa que ja s’està treballant, també, des del ministeri de Presidència i Economia.