ApC dubta de la constitucionalitat del text d’intercanvi d’informació fiscal

El president del grup parlamentari d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, va posar ahir en dubte la constitucionalitat del projecte de llei qualificada d’intercanvi d’informació en matèria fiscal entrat a tràmit per l’executiu, en el transcurs del debat de l’esmena a la totalitat del text, presentada per ApC, al Consell General.

En aquest sentit, Nomen va qüestionar que el text del projecte de llei prevegi que el Govern pugui signar acords sense l’autorització prèvia del Consell General i, per tant, “puguin ser objectes d’un recurs d’inconstitucionalitat” en virtut dels articles 64.1 i 64.2 de la Constitució.
El president d’ApC, que en finalitzar la sessió extraordinària del Consell General va deixar la porta oberta que des de la plataforma es pogués portar al TC qualsevol acord d’intercanvi d’informació signat per l’executiu, va aclarir que el projecte de llei alternatiu de la plataforma  permet que aquests acords “no caiguin dins l’article 64.1, que no requereixin un debat parlamentari per autoritzar-los prèviament en cada cas”.
Segons Nomen, que va tornar a incidir en els problemes de confusió que genera el text del Govern assenyalant que el text proposat per l’executiu “no considera que la cooperació administrativa que reclama la comunitat internacional inclou l’intercanvi de dades de casos penals”, el seu text alternatiu “permet assolir l’objectiu que aquests acords passin a estar inclosos en l’article 64.2, sent molt conscients que, per tant, ja no requereixen cap autorització prèvia ni requisit de ratificació”.
Així mateix, el president del grup d’ApC va criticar també l’exposició de motius del text de l’executiu, especialment per la menció que es fa de la Declaració de París i pel fet que es digui que el Consell General l’assumeix. En aquest sentit, Nomen va destacar que la cambra parlamentària “no va donar l’autorització prèvia per a la signatura d’aquest tractat”, motiu pel qual “aquest document queda fora de la Constitució”.
Per la seva part, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va defensar la constitucionalitat del text entrat a tràmit, ja que la signatura per part de l’executiu no vol dir que l’acord que s’hagi establert estigui aprovat definitivament, sinó que farà falta l’autorització del Consell General i abans d’això, fins i tot, qualsevol grup parlamentari pot fer una demanda al Tribunal Constitucional perquè estudiï si el tractat internacional signat pel Govern respecta la Carta Magna.
En aquest sentit, Bartumeu es va refermar en la intenció de l’executiu de portar davant el ple del Consell General la ratificació de qualsevol acord d’intercanvi d’informació que es pugui signar, i va insistir en la diferenciació del que és la negociació i la signatura, potestats de l’executiu, de l’autorització per part del Consell, com seria la ratificació.
Pel que fa a les confusions que apuntava Nomen, el líder de l’executiu va recordar que es tracta d’un intercanvi de dades entre institucions, entre governs sense intervenció de la justícia, i que per això se’n diu administrativa. Tot i això, el cap de Govern va destacar que el projecte de llei presentat és garantista, ja que la persona requerida pot presentar les al·legacions que consideri oportunes en el moment que se li faci la demanda de dades, mentre que quant als terminis va explicar que s’ha fixat el de 13 dies per donar compliment al màxim de 90 que estableix l’OCDE.
Per la seva part, el president suplent del grup reformista, Ladislau Baró, va lamentar el retard que suposa en el calendari la presentació de l’esmena a la totalitat d’ApC, i va justificar l’abstenció del seu grup en la línia de treballar en comissió les esmenes parcials presentades per tots els grups i d’intentar que la llei sigui votada pels 28 consellers generals.