Aprovada la congelació dels lloguers entre acusacions d’electoralisme

El Consell General va aprovar ahir la Llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments d’habitatge i per millorar el poder adquisitiu que, un cop en vigor, prorrogarà automàticament els lloguers ja vençuts o els que vencin l’any vinent, entre retrets i acusacions d’electoralisme entre els grups que donen suport al Govern, especialment el de demòcrates, i els de l’oposició, principalment el socialdemòcrata.
Des de la bancada demòcrata, Carles Enseñat va retreure al PS haver presentat una esmena a la totalitat del text per acabar portant el debat de la mateixa a tres dies de les eleccions. Per la seva part, el president del grup socialdemòcrata, Pere López, va recordar que la llei “es vota quan es vota” perquè el Govern la va “entrar quan la va entrar” i també per la “pròrroga” del termini d’esmenes demanada pels demòcrates. Així mateix, va acusar els grups de la majoria d’haver acceptat algunes de les esmenes socialdemòcrates, com la que suprimia totes les exempcions previstes per poder incrementar els lloguers més enllà de l’IPC, pel fet de ser precisament “a tres dies d’unes eleccions”.
Enseñat, que va agrair a López “el míting de final de campanya”, va negar cap “trama oculta” com havia denunciat aquesta mateixa setmana el parlamentari socialdemòcrata, i va assegurar que si s’havien acceptat algunes esmenes era perquè “milloraven el text”. I va recordar que al marge de la congelació dels lloguers, la llei preveu incrementar el salari mínim fins als 1.084 euros, un increment de les pensions inferiors al salari mínim del 3,2%, també un augment de quatre cops l’IPC de les pensions de solidaritat així com l’obligació d’incrementar amb l’IPC aquells salaris inferiors a 24.000 euros.
El text, que a petició del PS es va votar en sis agrupacions d’article diferents, va ser aprovat amb els suports de demòcrates, liberals, Ciutadans Compromesos, i dels socialdemòcrates en tots els articles a excepció dels tres relatius a l’increment de salaris i pensions en considerar que eren augments “del tot insuficients”, mentre que Terceravia va votar-hi en contra. Precisament, el president suplent d’aquest grup, Joan Carles Camp, va ser el més bel·ligerant contra una llei que va considerar “massa intervencionista” i de la qual en va posar en dubte que assoleixi realment l’objectiu perseguit. “L’intervencionisme de l’Estat en habitatge portarà que els propietaris siguin més conservadors, hi hagi una disminució del parc d’habitatges i una apujada de preus”, va vaticinar Camp, que va augurar que “el dia que no s’hagin de forçar pròrrogues, l’augment de preu serà impressionant”.
Prèviament al debat de la llei, els grups de la majoria que donen suport a  l’executiu van rebutjar una per una les sis reserves d’esmena presentades pels socialdemòcrates. Les relatives a incrementar les pensions inferiors al salari mínim en un 8,3%, el que seria l’equivalent a una tretzena paga, a apujar els sous inferiors al salari mitjà en un 2,5% i a situar el salari mínim en el 60% del salari mitjà com estableix la Carta Social Europea es van rebutjar amb el mateix argument. “Ho compartim però volem fer l’augment de forma progressiva durant tota la legislatura per arribar a aquest punt al final del mandat”, tal com en tres ocasions va repetir el ministre Filloy.
Les reserves d’esmena relatives a l’habitatge, que la pròrroga del contracte de lloguer fos per la mateixa durada que el contracte inicial, la creació d’un registre de la propietat i la participació dels grups parlamentaris i dels sindicats a la Taula d’habitatge, es van rebutjar argumentant les “tensions” que suposarien pel mercat, per la “nul·la influència” sobre el mercat de lloguer i perquè la Taula d’habitatge és un òrgan executiu de caràcter tècnic que ja reuneix als col·lectius directament implicats en matèria d’habitatge, respectivament.

Aixecar la reserva del Conveni d’Istanbul

El Govern treballarà l’any vinent en una modificació del Codi Penal per introduir el principi de responsabilitat subsidiària de l’Estat, i de la Llei per a l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica per poder aixecar la reserva feta per Andorra al Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica corresponent. Així ho va assegurar la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, durant el debat de l’escrit d’oposició presentat per la presidenta suplent del grup socialdemòcrata, Judith Salazar, a la renovació de la reserva a l’article que obliga l’Estat a ser garant de les indemnitzacions a víctimes de greus danys per la seva salut i integritat física en cas que no es garanteix per altres fonts. Salazar va defensar que aquesta indemnització es tracta d’un “dret” i d’una mesura per “fugir” de la violència econòmica, a més de ser una eina per “empoderar” aquestes dones.