Aprovat però amb deures per fer

L’informe de la darrera avaluació sobre el compliment de les disposicions de la Carta Social Europea per part d’Andorra, centrat en els articles corresponents a l’àmbit del treball, la formació professional i la igualtat d’oportunitats, comportarà una sèrie de feina extraordinària per a l’executiu. 
Així, al marge dels deures que caldrà fer per solucionar els dos punts que l’informe del Comitè Europeu dels Drets Socials del Consell d’Europa considera no conformes –articles 10.5 i 15.3, relatius al dret a la formació professional i al dret de les persones amb discapacitat a la independència, la integració social i la participació en la vida de la comunitat– i els tres sobre els quals no s’han pronunciat per falta d’informació, també caldrà incidir en aspectes teòricament ja superats.
I és que fins en vuit dels deu punts que l’informe considera conformes el comitè posa deures i planteja diferents demandes d’aclariments i d’informació, algunes de les quals, i ho remarca explícitament, ja formulades en avaluacions anteriors i que l’executiu, tot i els avenços fets, no ha estat capaç de satisfer.
Així, i pel que fa a l’anàlisi de l’article 1, el del dret el treball, en el primer punt analitzat –el relatiu a la política d’ocupació–, i després de fer un repàs dels resultats dels programes temporals d’ocupació en el marc de l’administració i les parapúbliques i constatar que la taxa d’atur a Andorra és “molt inferior” a la mitjana de la Unió Europea, el comitè reitera la petició, ja feta en informes anteriors, perquè se li faciliti la despesa en polítiques actives d’ocupació i el percentatge d’aquesta sobre el producte interior brut (PIB), així com informació sobre la participació en aquestes mesures actives, és a dir la taxa d’activació (la relació entre el nombre d’aturats que prenen part en programes de formació i el nombre d’aturats registrats o participants en les mesures actives).
Quant a l’anàlisi del compliment de l’article 1.2, i després de recordar que en casos de discriminació la prova de càrrega s’inverteixi a favor del demandant, el comitè sol·licita informació sobre les decisions que hagin pogut adoptar els tribunals andorrans sobre casos de discriminació en el treball, incloent-hi les decisions en primera instància.
Així mateix, i en aquest cas respecte al fet que determinats llocs de treball de l’administració estiguin reservats exclusivament a nacionals andorrans, el comitè, que demana també més dades sobre la indemnització que es doni en casos de discriminació, es pregunta si en el cas dels bombers i els banders això es deu també a l’exercici de l’autoritat pública.
Finalment, i encara sobre l’article 1.2, en l’informe es demana informació “contínuament actualitzada” de possibles canvis respecte a les guàrdies o situacions en què, tot i ser fora de la jornada laboral, els treballadors poden ser requerits per l’empresa. En aquest sentit, l’informe incideix en el fet que no hi hagi cap legislació o reglamentació que protegeixi els treballadors de la ingerència dels responsables de les empreses en la seva vida privada fora del lloc de treball i dels horaris d’aquest.
Encara referent a l’article 1, però en aquest cas en l’apartat 3, el Comitè Europeu dels Drets Socials reitera novament la demanda d’informació en relació amb les empreses de treball privades, sobre el seu funcionament i com es coordina, si és el cas, la seva feina amb la que pugui fer l’oficina pública, és a dir el Servei d’Ocupació.
Pel que fa a l’article 9, el relatiu al dret a l’orientació professional, i malgrat donar-hi la conformitat, el comitè lamenta que en les respostes d’Andorra al qüestionari no hi hagi informació sobre el pressupost del Servei d’Ocupació per als serveis d’orientació laboral. En aquest sentit, en l’informe es recorda que per poder donar el vistiplau al compliment de l’article 9 “s’ha de proporcionar orientació professional sense cost, per part de personal capacitat i en nombre suficient, a un nombre significatiu de persones i mirant d’arribar al públic més ampli possible i amb un pressupost adequat”.
Per això, el comitè reclama que “es proporcioni sistemàticament informació actualitzada sobre aquestes qüestions” en futurs informes i que, principalment, s’hi inclogui les xifres sobre els recursos, el personal i el nombre de beneficiaris de l’orientació professional. Així mateix, i encara en l’àmbit del mercat de treball, es demana també per quines eines d’informació –mitjans de comunicació, tríptics i esdeveniments, entre d’altres– es fan servir en l’àmbit de l’orientació professional.
D’altra banda, pel que fa a l’article 10.2, relatiu al dret a la formació professional, i en aquest apartat concret a l’aprenentatge, l’informe fa referència al programa d’ocupació destinat a joves d’entre 16 i 20 anys i assegura prendre nota de les estadístiques relatives al nombre de contractes d’aprenentatge. No obstant, el comitè recorda que els principals indicadors que garanteixen el compliment d’aquest article són l’existència de programes d’aprenentatge i altres fórmules de formació per als joves, el nombre que hi estan inscrits i la despesa total d’aquests, tant en l’àmbit públic com en el privat. Per aquest motiu, i novament davant la informació poc detallada facilitada per Andorra, el comitè reclama que de cara al següent informe es faciliti tota aquesta infor­mació.
Quant al primer apartat de l’article 15, el relatiu a la formació professional de les persones amb discapacitat, el Comitè Europeu dels Drets Socials constata que les dades facilitades per a aquesta avaluació, que engloba el període comprès entre el primer de gener del 2011 i el 31 de desembre del 2014, “no coincideixen amb les presentades anteriorment respecte al nombre total de persones amb discapacitat dividit segons l’any durant el període de referència”.
Davant d’això, i tot i recollir l’explicació donada per l’executiu en el sentit que una mateixa persona pot sol·licitar una avaluació a la Conava diferents vegades, el comitè exigeix que en el proper informi es reculli “informació precisa i detallada sobre el nombre total de persones amb discapacitat que hi ha a Andorra”.
Pel que fa al segon punt de l’article 15, el relatiu a l’ocupació de les persones amb discapacitat, en l’informe es torna a demanar si el fet d’haver d’adaptar el lloc de treball de forma raonable per a aquestes persones havia comportat un increment o no del nombre de persones ocupades en el mercat de treball obert.
Finalment, en l’anàlisi del compliment de l’article 20, el relatiu al dret a la igualtat d’oportunitats i de tracte en matèria d’ocupació sense discriminació per raó de sexe, l’informe recull la voluntat de l’executiu de tirar endavant un pla per a la igualtat així com la legislació contra la violència domèstica i demana pels resultats d’aquestes iniciatives i l’impacte que hagin pogut tenir en relació amb la igualtat de gènere.
Així mateix, des del comitè es demana també que en el proper informe s’expliqui com es promou i es garanteix la igualtat de tracte entre homes i dones pel que fa als convenis col·lectius.

Salut, seguretat social i protecció social seran les qüestions que avaluarà el següent informe

La propera avaluació sobre el compliment de les disposicions de la Carta Social Europea per part d’Andorra que farà el Comitè Europeu dels Drets Socials del Consell d’Europa farà referència al grup temàtic de la salut, la seguretat social i la protecció social, segons avança el mateix comitè en el seu informe. 
Així, s’analitzarà les actuacions encaminades a assegurar el dret a unes condicions de treball segures i saludables (article 3), el dret a la protecció de la salut (article 11), el dret a la seguretat social (article 12), el dret a l’assistència social i mèdica (article 13), el dret a ser beneficiari dels serveis socials (article 14), el dret de les persones grans a la protecció social (article 23) i el dret a la protecció contra la pobresa i l’exclusió social (article 30).
A més a més, des del Comitè Europeu dels Drets Socials s’adverteix que l’informe hauria d’incloure també la informació sol·licitada pel comitè corresponent a les conclusions del 2015 relatives als punts que van ser considerats no conformes per la “reiterada” falta d’informació, i que fan referència al dret dels treballadors migrants i les seves famílies a la protecció i assistència (article 19.1) i el dret a l’habitatge (article 31.2).