Aval a la democràcia local i petició per reconèixer l’estatus de la capital

El Congrés dels Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa va abordar ahir en una sessió celebrada a Estrasburg l’estat de la democràcia local a Andorra, presentant l’informe definitiu del comitè de seguiment del Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa basat en la visita que van fer l’abril  passat al Principat i que va ser adoptat. 
D’aquesta manera, les principals conclusions del primer informe de què és objecte Andorra des que el 2011 va ratificar la Carta Europea dels Poders Locals, són que el país té un “nivell globalment satisfactori de democràcia local, tal com mostra l’escàs nombre de conflictes de competències entre l’Estat i les col·lectivitats locals”, i conforme als compromisos presos al voltant de la Carta Europea dels Poders Locals, si bé troba a faltar que Andorra la Vella no “sigui dotada d’un estatus especial” per la seva condició de capital, en conformitat a la recomanació 219 del congrés sobre l’estatus de les ciutats capitals.
Precisament sobre aquesta qüestió de la capitalitat, el cap de Govern, Antoni Martí, va destacar que Andorra la Vella “no és ni Madrid ni París, però té el seu estatus” perquè ja rep més diners que la resta i cal tenir en compte que al seu costat hi ha una altra parròquia, Escaldes-Engordany, que té una població similar a la d’Andorra la Vella.
El comitè va valorar de manera satisfactòria la “cultura de consulta i diàleg estret entre les autoritats centrals i locals del país”, la seva proximitat i la representació de les parròquies al Consell General, però va recomanar establir formalment per llei el mecanisme de consulta de les autoritats locals. A més, aconsella també avaluar la possibilitat de signar i ratificar el protocol addicional de la Carta sobre el dret de participar als assumptes de les col·lectivitats locals. En l’informe també s’encoratja Andorra a continuar “els esforços de reforma sobre la base dels principis pertinents de la Carta”, tenint en compte que quan els avaluadors van fer la seva visita el país es trobava en ple debat sobre les modificacions a les lleis de competències i transferències. 
Davant altres aspectes, com les remarques que van poder constatar durant la seva visita sobre la representativitat de les minories, destaquen que s’adapten a la Carta Europea dels Poders Locals, si bé consideren necessari que s’estimin aquestes constatacions.
El cònsol major de la Massana i cap de la delegació nacional al Congrés dels Poders Locals del Consell d’Europa, David Baró, va destacar en la seva intervenció les bones relacions entre el poder central i els comuns, que han estat facilitades, va dir, per les dimensions reduïdes del país i pels usos i costums. 
Pel que fa a la recomanació que continuïn els esforços per la reforma de les competències i les transferències en base als principis de la Carta Europea, Baró va informar davant el ple que les dues noves lleis van ser votades pel Consell General a l’octubre del 2017 i van entrar en vigor el gener passat i que la Llei de transferències està en fase de revisió, per tal de millorar el principi de proporcionalitat i objectivitat, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre tres articles del text.
Baró va qualificar de molt bona la posició d’autonomia local dels comuns a Andorra i d’encoratjadores les propostes del congrés i va felicitar, en nom de la delegació andorrana i dels set comuns, la tasca dels responsables de l’informe, pel seu interès en captar la veritable realitat d’un petit país estat membre com és Andorra i valorar molt positivament la situació de la democràcia local i autonomia dels comuns.
Una vegada debatut i votat l’informe de recomanacions d’Andorra pels 47 estats membres del congrés es va donar pas a un debat específic sobre els reptes dels petits estats en l’aplicació de la Carta Europea dels Poders Locals, on va participar el cap de govern; el ministre d’Interior de Mònaco, Patrice Cellario; el secretari d’Estat d’Interior de Sant Marino, Guerrino Zanotti, i el secretari d’estat de l’Administració Local i les Col·lectivitats de Malta, Silvio Parnis.

La intervenció de Martí
Durant la seva intervenció, el cap de Govern va defensar que el nou sistema de repartiment de les transferències de capital als comuns s’adequa millor a les exigències de solidaritat que emanen de la Carta de l’Autonomia Local, de manera que considera que Andorra “compleix de facto amb aquest article tot i no haver-lo ratificat plenament”. En aquest sentit, va destacar que s’han establert mecanismes correctors de repartiment per garantir que aquelles parròquies amb menys activitat econòmica disposin dels recursos suficients.  
Martí va reconèixer que una sola administració seria suficient per gestionar un país de les dimensions d’Andorra, però considera que l’estructura actual evita que les decisions es concentrin en poques mans, garanteix un desenvolupament harmònic de tot el territori i que no es perdi la proximitat amb els ciutadans. A més, va assegurar que tant el Govern com els comuns actuen amb una visió global de país i ha celebrat que els comuns acceptin una congelació i una reducció de les transferències. Per tot plegat, considera que el grau de cooperació i solidaritat entre les administracions és satisfactori. 
Pel que fa a l’informe de la comissió de seguiment, Martí va admetre que no hi ha mecanismes formals de consulta a les autoritats locals per part del Govern, però argumenta que no és necessari formalitzar-ho perquè la relació és “estreta, propera i constant amb tots els cònsols”. 
La delegació andorrana la integraven també els cònsols Josep Miquel Vila i Jordi Torres, així com el secretari de la delegació, Isaac Pérez.
Martí va aprofitar el desplaçament a Estrasburg per reunir-se amb el  secretari general del Consell d’Europa, Thorbjørn Jagland, i amb el comissari pels Drets Humans, Nils Muiznieks.