Aval a la pròrroga de la facultat del Govern per aplicar mesures restrictives

El Consell General, amb el suport de totes les forces a excepcció dels parlamentaris de Terceravia i de la consellera general no adscrita Carine Montaner que hi han votat en contra, ha donat aquest dijous el vistiplau a la petició d’autorització per prorrogar la facultat del Govern d’establir les restriccions i mesures previstes en la Llei qualificada de seguretat pública i en la Llei general de sanitat per un període de dos mesos més. El titular de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, que ha recordat que aquesta potestat finalitzava el 14 d’abril passat, ha defensat la necessitat de fer efectiva aquesta pròrroga davant la situació sanitària actual, i després del repunt de contagis que s’ha donat a Andorra i també als països de l’entorn així com perquè “el ritme de vacunació depèn de l’arribada dels vaccins i el percentatge de població vacunada és encara reduït”.

El president del grup parlamentari de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Josep Pintat, ha argumentat el “no” a la pròrroga recordant que la seva formació, amb el suport de dos parlamentaris del PS, va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra alguns articles de la Llei de modificació de la Llei qualificada de seguretat pública i de la Llei general de sanitat, aprovada pel Consell General el 23 de desembre passat.

En aquest sentit, Pintat, que ha incidit que per aplicar determinades mesures restrictives era necessari prèviament la declaració de l’estat d’alarma, ha assegurat que “el nostre vot serà desfavorable mentre no es publiqui la sentència del TC”. No obstant això, el parlamentari de Terceravia ha volgut deixar clar que la seva formació està “d’acord que cal prendre mesures per fer front a la pandèmia” però que tot i estar “d’acord amb el fons no s’hi està amb la forma”.

Des de la majoria parlamentària, el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, ha remarcat que es tracta de mesures “proporcionals a la realitat de la situació” a la vegada que “s’han demostrat vàlides per evitar més contagis, més defuncions, que el sistema sanitari no es col·lapsi i també per evitar que el nostre sistema econòmic no estigui pitjor”.

Per la seva part, la consellera liberal Eva López, que s'ha mostrat convençuda que per a l’aplicació de les mesures que s’han adoptat per lluitar contra la propagació del coronavirus “no cal decretar l’estat d’alarma”, ha defensat la necessitat d’autoritzar la petició de pròrroga per tres motius com són el fet que l’Organització Mundial de la Salut “no ha decretat encara la fi de la pandèmia”, el que el procés de vacunació “avança lent” i per “evitar el col·lapse del sistema sanitari”.

El president del grup demòcrata, Carles Enseñat, que ha recordat que la Carta Magna preveu que “no es pugui reduir el contingut dels drets dels ciutadans” però sí que permet l’establiment de limitacions o restriccions a “l’exercici de diferents drets”, ha defensat també la necessitat de la pròrroga després de la qual, i amb l’avançament també del procés de vacunació “estarem en una millor situació”. Així mateix, Enseñat ha recordat que “parlem de limitacions com ara l’obligatorietat d’ús de la mascareta i l’ús de gel hidroalcòholic o limitacions d’aforament en espais públics i privats”.

Des del grup socialdemòcrata, la consellera general Susanna Vela, que ha remarcat que des de la seva formació no s’ha qüestionat mai les decisions sanitàries preses amb criteris tècnics dels experts i professionals, ha defensat també la necessitat de prorrogar la capacitat de l’Executiu per establir les restriccions tenint en compte la situació sanitària i també el fet que “el ritme de vacunació no és el que s’esperava”. Vela ha remarcat també que les mesures han de ser “sempre proporcionals” als objectius buscats.

Tercera modificació del Codi de procediment civil, que ara sí que entrarà en vigor el primer de maig

El ple del Consell General, en aquest cas per assentiment de tots els grups parlamentaris, ha aprovat el projecte de llei de modificació de la Llei del Codi de procediment civil, aprovada l’octubre del 2018, i que encara no havia entrat en vigor després de dues modificacions que en prorrogaven la data fetes el juliol del 2019 i el desembre passat. Amb aquesta nova modificació, que com ha apuntat el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, ha servit perquè es puguin aplicar “amb les màximes garanties” els elements tecnològics i logístics i també “per corregir certs errors o mancances que s’havien detectat al text”, el Codi de procediment civil entrarà en vigor el primer de maig. Així mateix, el ministre, que ha assegurat que “es tracta d’un text de gran importància per al nostre ordenament jurídic” i que permetrà  millorar el funcionament de l’administració de Justícia, ha explicat que ha mantingut tot un seguit de converses amb totes les formacions parlamentàries per exposar-los el treball del ministeri per modificar també tota una altra sèrie de lleis que “contribuiran a fer més àgil la Justícia”. A més el ministre, Rossell, que ha citat per exemple el text del procediment contenciós administratiu i també els futurs canvis en el Codi de procediment penal, ha assegurat que la comissió executiva integrada pel Consell Superior de la Justícia i els representants dels diferents operadors jurídics està “avançant força bé”, i ha revelat també les converses mantingudes amb el CSJ per tal de poder establir “converses directes amb batlles, magistrats i fiscals per veure quines són les seves necessitats” però també “per obtenir un compromís” de cara a poder fer millores a la Justícia. En aquesta mateixa línia, el ministre, que no ha respost al nou oferiment del PS per fer un pacte d’Estat per abordar la situació de la Justícia, ha admès que es necessita “un pla de xoc” perquè en dos o tres anys es puguin “buscar fórmules perquè la Justícia surti de la situació en què es troba”.