Baró lluitarà per eximir penalment les dones que interrompin l’embaràs

“S’ha de ser prudent [...], però la línia en la qual cal avançar és en la d’eximir penalment la mare en la interrupció voluntària de l’embaràs”. D’aquesta manera, el nou ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha reconegut avui un dels seus objectius principals de la nova legislatura, que inclou l’obertura d’un diàleg amb el copríncep episcopal per intentar trobar “l’equilibri que permeti els canvis” legals perquè les dones que ho desitgin puguin avortar sense cometre un delicte. Els tempos, però, estaran prèviament marcats i s’hauran de respectar, ja que el ministeri està en construcció i “es desenvoluparà gradualment”. Tot i això, la missió és clara: “Millorar la coordinació entre institucions i trobar els mecanismes pels quals s’emprenguin converses fluides entre els diferents òrgans”. Així, l’ordre d’execució anirà en funció de les necessitats del moment, però Baró ja va avançar que el vincle amb els dos caps d’Estat serà fonamental, tenint en compte que el seu sistema de successió és diferent i cal “conèixer les claus de cada un i les implicacions que pot tenir” per tal d’acompanyar-los.

Una altra cartera cabdal per als pròxims quatre anys serà l’encapçalada per Conxita Marsol: Presidència, Economia, Treball i Habitatge. En aquest sentit, l’excònsol major de la capital ha assegurat en les seves primeres declaracions com a ministra que té “pressa” per començar a treballar. “Tot té la seva importància i la seva urgència, però l’habitatge necessita celeritat. Hem de posar pisos a preu accessible amb moltes modalitats i això és en el primer que em centraré”, ha avançat. Tot i admetre que “trobar una solució definitiva és gairebé impossible”, Marsol sí que ha afirmat que li agradaria que, d’aquí a quatre anys, el mercat de lloguer s’hagi “reequilibrat” i, per aconseguir-ho, s'ha compromès a parlar amb “tothom”: grups parlamentaris, propietaris i ciutadania en general.

D’altra banda, el nou ministre de Finances, Ramon Lladós, ha considerat un “repte substancial” l’elaboració anual del pressupost de l’Estat i les relacions internacionals que impliquin la seva cartera, com l’acord d’associació amb la Unió Europea, l’ampliació dels convenis de no doble imposició amb diferents països i la relació impositiva amb els comuns. Tal com ha promès Demòcrates durant la campanya electoral, Lladós també se centrarà en la creació d’una agència tributària única.

Territori i Medi Ambient es focalitzen en els estudis de capacitat de càrrega
Si hi ha quelcom que el nou ministre de Territori i Urbanisme, Raül Ferré, té clar és que cal “preservar les nostres muntanyes, el medi ambient i els recursos naturals”. Per aquest motiu, els estudis de capacitat de càrrega per saber quant més pot assumir cada parròquia tant a nivell urbanístic com turístic seran fonamentals per a prendre futures decisions. “Ningú vol que s’aturi la construcció, però necessitem tenir enllestits aquests informes per saber cap a on hem de tirar Andorra. No hem d’oblidar que som un país turístic i que cal preservar les nostres muntanyes”, ha insistit el ministre. En aquest sentit, justament avui, el BOPA va publicar que Encamp, la Massana, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria han convocat un concurs nacional per adjudicar la redacció de l’estudi de capacitat de càrrega màxima de les seves parròquies. “Espero que la resta de comuns també s’hi afegeixin perquè quan anem tots a l’una és millor i també serà més fàcil entendre’ns des del Govern”, ha apuntat Ferrer. Així mateix, les desviacions de la Massana i Sant Julià de Lòria són prioritàries per “retornar la qualitat de vida” als veïns i “acabar amb les cues de cada matí, els caps de setmana i els festius”.

Qui també va fer menció a aquests estudis va ser el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, que també és el portaveu del Govern, Guillem Casal. “Per primera vegada tenim un instrument que ens ha d’ajudar a protegir el medi ambient”, ha assenyalat Casal, que va indicar tot el relacionat amb l’aigua com una qüestió urgent a abordar. Malgrat que, de moment, no es preveuen restriccions del subministrament, sí que ha avançat que s’ha de reordenar la normativa, que data dels anys 80. A més, ha fet eferència a la gestió dels boscos, a la candidatura de reserva de la biosfera i al desenvolupament i diversificació del sector agrícola i ramader, que a causa de la situació geopolítica mundial poden necessitar ajudes econòmiques a l’hora d’importar productes.

Moment clau per a l’acord amb la UE
La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha fet valdre la seva experiència durant 12 anys a l’organització de la francofonia per capitanejar Afers Exteriors en un moment clau per a la culminació de l’acord d’associació amb la UE. La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha destacat la feina a fer perquè Europa entengui que “hem de mantenir la seguretat ciutadana” i, d’altra banda, es va comprometre a  descol·lapsar la Batllia.

Marín vol treballar amb els sindicats
La ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, s'ha mostrat dialogant i disposada a treballar amb els sindicats per assolir els reptes pendents, com la carrera professional i altres reglaments. Quant a Afers Socials, creu que Andorra té la capacitat d’atendre tothom, mentre que la ministra de Salut, Helena Mas, té com a prioritat la salut mental i l’ampliació del SAAS per garantir “l’excel·lència sanitària”.

Cultura: museu nacional i la llei del català
La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, centrarà els seus esforços en la creació del museu nacional i la llei del català per fomentar i protegir la llengua. Per a Joventut i Esport confiarà en el secretari d’Estat, Alain Cabanes. El ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres, ha advocat per dotar de més recursos Andorra Turisme perquè prioritzi la qualitat a la quantitat.