Bartumeu acusa el Govern de mentir en la qüestió del tabac amb França

El president de Progressistes-SDP, Jaume Bartumeu, va acusar ahir al Govern de mentir en relació amb els efectes que tindran al país els canvis legislatius aprovats per l’Assemblea Nacional Francesa pel que fa a la reducció del nombre de cartrons de tabac per persona que l’estat veí permetrà passar per la frontera. “Els ministres d’Economia i Finances estan enganyant la ciutadania quan els diuen que en principi no afectarà”, va afirmar, afegint que l’esmena aprovada al parlament gal “deroga una disposició de l’acord entre Andorra i la Comunitat Econòmica Europea del 1990” i, per tant, “és clar que ens afectarà”.

Bartumeu considera que estem vivint “una nova cerimònia de la confusió” i va argumentar la seva postura fent pública l’esmena aprovada. “L’objectiu del text és limitar les compres als països veïns amb una fiscalitat més lleugera i no cal dubtar gaire que un país veí amb una fiscalitat més lleugera és Andorra”, va exposar, afegint, a més, que el document deixa clar que el procés per assolir l’objectiu és derogar la directiva europea sobre la qüestió i l’article 13 de l’acord duaner.

En aquest sentit va deixar clar que si el Govern d’Andorra no està d’acord amb la mesura adoptada, un cop s’hagi publicat al diari oficial –Bartumeu va admetre que primer s’ha d’aprovar al Senat però va advertir que “en cap ocasió he vist que es voti diferent al Senat que a l’Assemblea”– el que ha de fer és acudir al comitè mixt, l’organisme fixat per analitzar aquestes desavinences. “El que hem pogut comprovar és que tenim un govern d’aficionats”, va etzibar, insistint que el comerç en patirà les conseqüències.

Enquesta

D’altra banda, la coordinadora del comitè local de la formació a la Massana, Laia Moliné, va fer una valoració sobre l’enquesta política del CRES i va qüestionar-la pel fet de no tenir prou en compte les formacions que no tenen presència al Consell General. Amb tot, va destacar que Bartumeu ocupa la cinquena posició entre els polítics que generen més confiança i va atribuir el fet que els coprínceps siguin la institució amb la nota més baixa al copríncep episcopal: “la seva actuació durant la crisi ha estat nul·la, o més ben dit, ha estat bastant absent”.