Bernat Lavaquiol: "No podem pagar infraestructures per portar turistes a Andorra"

Pregunta comuna a tots els candidats: com ha de ser la Seu els anys vinents?
Observem sobretot que els joves, quan acaben l'ESO, el Batxillerat, ha de marxar per continuar estudiant, amb un gran esforç de les famílies. Quan acaben, els costa molt tornar a casa a desenvolupar les seves vides. Pel tipus de feina que s'hi ofereix i pel preu de l'habitatge. Les polítiques públiques se centren a fer de la Seu una ciutat de congressos, atreure el turisme, però genera feina precària, estacional, mal pagada. 

Aleshores?
Han de tenir feina estable i de qualitat, ha de reduir-se el preu del lloguer i hi ha d'haver uns serveis públics de qualitat perquè puguis envellir, que l'hospital tingui una cartera de serveis. 

Entrar al Consell Comarcal és un dels objectius. 
Creiem que tenim opcions. Amb quatre llistes, entre les quals la de Gisela Sellés a Cava, on és alcaldessa, i llistes molt potents. A la Seu tenim expectatives de créixer, i això ens obre les portes del CCAU, que permetrà què passa allà dins i condicionar els serveis que s'ofereixen als pobles. I en relació amb el Consell, és important definir quin model de capitalitat volem per a la Seu, perquè les decisions que es prenen aquí tenen conseqüències en els pobles del voltant. 

Per exemple.
Quan volen fer de la Seu una ciutat de congressos i se celebren esdeveniments com la Trobada Empresarial del Pirineu, el tipus de feina que es genera és de càtering, restauració i hotels. Tots els llits d'hotels i cases rurals estan plenes des d'Organyà fins a Bellver de Cerdanya. Quan la gent jove no pot accedir a l'habitatge, no és un procés espontani: has fet que els pisos de lloguer surtin del mercat per convertir-se en oferta a l’Airbnb. Quan el govern de la Seu s'abandera en acollir uns Jocs Olímpics, això té repercussió a la comarca i tot el Pirineu. 

Política de pactes. 
Hi ha unes polítiques molt clares en reforçar la marca Pirineus, tot això al voltant dels Jocs, l'aeroport etcètera. Nosaltres no podem entendre un Pirineu monolític. Hi ha realitats molt diferents. Hi ha un trident encapçalat per Andorra, la Cerdanya i la Val d'Aran totalment saturat de turistes i la resta va en la mateixa direcció però més lentament. Però els esforços des del govern municipal, com des de la Generalitat, han anat en el sentit que el desenvolupament segueixi aquest camí. 

Fins aquí una introducció. 
Aquest model l'abanderen PSC i Junts de manera claríssima. L'altre model, el nostre, està més centrat en les persones que vivim aquí durant tot l'any i no sols del turisme. Per tant, amb PSC i Junts no compartim res. Esquerra està al mig. Aquests últims anys, tant a  la Generalitat com a la Seu, s'ha decantat per fer seguidisme de les polítiques de Junts. Però les seves bases, o els discursos públics, són més ambigus. Per això pensem que Esquerra ha de triar quin model vol. És la nostra opció de pacte i ells decideixen. 

Resposta clara, que la resta, ja avancem, fugen d'estudi. Ara anem a com aconseguir el Pirineu que propugnen.  
Tenim un programa molt extens, una bateria de 50 propostes. Però prioritzem habitatge, feina i sanitat. Estan interrelacionats. Si potenciem un model de feines basades en el sector turístic, immediatament s’apuja el preu de l'habitatge. Si anem a buscar la creació d'un sector basat en la recerca i innovació, en l'agricultura, en la indústria, baixa. Per tant, tenim aquella proposta que ens compra fins i tot la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, el centre de recerca de la llet i el formatge. Si no ha tirat endavant és per l'oposició de la secció local d'ERC. Ens ho compra la consellera, el rector de la Universitat de Lleida, el sector i la indústria. L'únic entrebanc és el govern municipal de la Seu. Junts entenem que s'hi oposi, però de Francesc Viaplana no ho entenem. 

...?
Quan la consellera es compromet a invertir-hi. Nosaltres veiem que és una proposta que pot servir de revulsiu en molts àmbits: el sector agroramader està patint molt, però és clau a la comarca. Estem immersos en una emergència climàtica, tindrem molts incendis, i si perdem la ramaderia extensiva, que ajuda a cuidar els boscos, i el mosaic que fa l'agricultura, el nostre futur és molt incert. I el sector té un potencial molt alt: la indústria que dóna més llocs de feina és la Cooperativa Cadí. Si cau, que ho està passant molt malament, perdrem molts llocs de feina, i feina de qualitat. El centre de recerca ajuda i, de pas, faria que tornés talent cap a casa. 

Entesos. 
D'altra banda, ens preocupa molt el despoblament. Entenem que no afecta tant al fons de vall com a les capçaleres: els pobles de muntanya perden gent, que ve a viure a la Seu. Si volem un Pirineu fort, uns boscos gestionats, hi ha d'haver gent vivint dels boscos i dels camps. El centre podria oferir formació en elaboració de formatges, per exemple.  I per això tenim l'Escola Agrària de Bellestar, unes instal•lacions infrautilitzades. Des de la Seu hem de pensar no sols en la ciutat sinó en tots els pobles que ens envolten. 

El 'hub'? 
No l'entenem, no se'ns ha explicat, i els gerents de les empreses semipúbliques que s'han anat a buscar ens diuen que tampoc no entenen què és. Va arribar a un ple d'un dia per l'altre, en 2021, es va dir que s'hi invertirien 16 milions d'euros i vindrien cent empreses de l'IBEX en un any. Al cap d'un any, només una, Eurekat, una empresa semipública, va mostrar un cert interès. No li veiem cap viabilitat a aquest hub. I setze milions? No podem invertir això. El centre de recerca de la llet busca aprofitar infraestructures poc utilitzades, com les de l'Escola Agrària de Bellestar. Nosaltres no venem fum amb grans propostes. Fem passos petits però ferms. 

Com a opció per a la Ciutadella? 
Quan mires els plànols, i això no t'ho diuen, veus que la meitat de la superfície se'n va a fer pisos de luxe i un hotel. Si volem abaratir el preu de l'habitatge, això va en línia contrària. 

Una comarca basada en el sector primari exclusivament és viable?
No, no. Creiem que hi ha d’haver un sector primari fort, però la indústria de la transformació és  important. Que tot allò que s’hi produeix es pugui convertir en producte manufacturat, que genera molts llocs de feina. No ens oposem al turisme. El tindrem. Tenim un entorn preciós. Però hem de mirar que el turisme no desmantelli la resta de sectors, que no els desplaci per incompatibilitat en l’ús del territori. No hi ha diners per a l’agricultura? Però el 90% de la inversió de la Generalitat del 2022 se’n va anar al sector turístic. Aleshores, és clar que no queda per a la resta. El turisme hi serà, però hem de fer canvi de paradigma i deixar de comprar totes les propostes per a un turisme ja sobredimensionat a la comarca. Apostem per un turisme adequat i que aporti més valor afegit. 

La Seu ciutat dormitori? 
Ens preocupa molt. Hi ha una sèrie de propostes públiques on la Seu no decideix directament però l'opinió que expressa públicament el seu alcalde té molt pes. Per exemple, l'aeroport. No en depèn directament, però es fan ampliacions i l'alcalde va a fer-se la foto i a dir que el vol més gran, més gran. Què passa? La gent ha de venir a viure a l’Alt Urgell i treballar a Andorra. Però allà tenen un sou més alt i ens desplacen: ens quedem sense habitatge. Calen solucions. No podem decidir les polítiques del Govern d’Andorra, però el cap de Govern va anunciar noves rutes aèries. Si tenim una Andorra col•lapsada de turistes, on els treballadors no hi poden viure i venen cap aquí, la primera mesura per fer baixar el preu dels pisos a la Seu és deixar de pagar infraestructures per portar turistes a Andorra. Amb diners nostres. Aquest aeroport no està pensat per a nosaltres, no el fa servir la gent de la Seu. Si pensessin en nosaltres, farien un transport públic en autobús cap a Barcelona, Lleida, Sort, la resta del Pirineu, cap a Andorra... 

La relació amb Andorra?
És el màxim exponent del neoliberalisme, és cap a on no hem d’anar. Han perdut l’agricultura, la ramaderia, s’han venut al turisme, al turisme de luxe que arriba en jet privat, com veiem cada dia. Si ho potenciem, serà a costa de quedar-nos sense habitatge a la Seu. 

Sanitat. 
Cal potenciar les especialitats que s’hi ofereixen a l’Hospital de la Seu i que són bàsics. Si has d’anar a operar-te fora, bé, però que després et facin aquí el seguiment de la malaltia. I el nou hospital? Els plànols no incorporen més quiròfans, ni serveis, ni habitacions. No podem fer una còpia de l’actual. Hem de projectar de cara al futur. I la proposta estrella del PSC, que compra JuntsxCat, és posar l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell d’Andorra de referència. Significa convertir el de la Seu en un ambulatori. Ens sembla bé compartir serveis, però hem de partir d’un hospital propi fort. Que s’especialitzi en determinats àmbits i que la gent d’Andorra hagi de venir aquí i nosaltres, pujar per d’altres. 

Aspectes del dia a dia, com la neteja a la ciutat. Seguretat. Ocupació. 
Sé que és una preocupació per alguna gent i a les altres forces els interessa parlar-ne perquè així no han de parlar de model de ciutat. Que estigui neta o no és una qüestió tècnica: està bruta? Doncs es neteja més. En temes d’ocupació, tot sembla més tranquil. Recordeu aquell ple tan tens? Vam ser molt clars: estem en contra de les màfies però no posem tota l’ocupació en el mateix sac. Hi ha qui pateix molt i no poden pagar un habitatge. No criminalitzarem el moviment quan hi ha fons voltors, bancs, que acaparen habitatge i el mantenen buit per especular. Els pisos aquests haurien de destinar-se a lloguer social. Com els de plaça Europa. I hem de dir que el PSC aposta per una política de fer por i solucions simplistes que recorden les receptes de VOX. Que Joan Barrera sigui tant milhomes amb els okupes, però no ho sigui per demanar que els pisos dels bancs vagin destinats a lloguer social... Quan governen a Espanya. La ciutat hauria d’estar declarada zona d’habitatge tens. 

Se'n va parlar. 
Ho vam proposar en una moció. Però des de l’equip de govern no s’han fet els deures. Hauria estat excel•lent la notícia que a la Seu s’haguessin pogut expropiar deu pisos buits de bancs per passar-los a lloguer social. Els últims quatre anys la proposta estrella de l’Ajuntament era pagar les reformes a pisos que es destinessin durant tres anys a lloguer social. Després els podien fer fora i posar preus de mercat. No pot ser. Si invertim quatre milions en l’edifici de l’INEFC, és ridícul que sols es destinin 150.000 euros en habitatge social. Calculem que hauria d’invertir-se dos milions en comprar habitatge. L’única política pública d’habitatge l’ha fet el Joan de Cal Pensament, amb la seva herència. És trist. 

Per què la gent els hauria de votar a vostès?
Tenim clar el model de ciutat i de Pirineu. Totalment oposat a Junts i PSC, totes les propostes de visionaris amb peus de fang. Pensem en la gent d’aquí i en la seva qualitat de vida. Som la garantia, l’única opció de canvi. Esquerra pot governar amb nosaltres per defensar un model per a les persones que vivim a la Seu.