Canillo presenta un recurs d’alçada en contra del cadastre encampadà

Que Canillo i Encamp sempre han tingut problemes amb els límits a ningú no se li escapa: plans d’urbanisme, els terrenys de Concòrdia... Sempre hi han hagut anades i vingudes a la Batllia per aquestes qüestions.

No obstant, aquest cop la problemàtica territorial ha traspassat temes cadastrals, i és que dilluns la corporació canillenca va presentar un recurs d’alçada al Govern en contra del cadastre d’Encamp per incloure zones que, al seu parer, corresponen a la seva parròquia i no a la que gestiona Miquel Alís.
El text presentat es divideix en sis al·legacions, en què es detalla quins terrenys ha inclòs el Comú d’Encamp de manera errònia (a parer de Canillo). Segons indica el text entregat al Govern, Encamp hauria inclòs al seu registre administratiu els Rebaixants del Maià, la pleta dels Moltons, que és una zona compresa entre els rius de Costa Rodona i una zona de la solana d’Andorra, així com el riu Massat, la pleta de Falconeres, l’orri de Rusca i, a l’últim, el torrent Pregó del bony de les Neres.
En aquest sentit, el recurs demana a l’executiu que Encamp faci “la modificació dels plànols del cadastre comunal adaptant-los als límits del seu terreny propi”, seguint els límits que marca Canillo. No tan sols es demana això en aquest recurs d’alçada, sinó que també es recomana al Govern que acordi “la suspensió de l’acte administratiu impugnat pel que fa a les zones de conflicte” fins que s’obtingui una resolució completa del present contenciós, donat que l’aplicació del cadastre encampadà en aquestes circumstàncies pot causar perjudicis d’“impossible o difícil reparació”.
Segons indica el recurs presentat pel Comú canillenc, els terrenys inclosos pel Comú d’Encamp “són propietat de Canillo des de temps immemorials” i esmenta a més que queda “palès que el Comú d’Encamp no disposa de cap prova de demostri el contrari”.
D’altra banda, el recurs també indica que “són nuls de ple dret els actes administratius dictats per un òrgan manifestament incompetent”, i que la jurisprudència així ho ha entès en anteriors actes. Canillo va fer referència a la sentència del Tribunal Superior relativa als terrenys de Concòrdia, que ja va dictaminar que el Comú d’Encamp no podia “procedir a cap delimitació per atribució de competència”. És per això que, tal com es va dictaminar amb Concòrdia, s’insta el Govern que decideixi de qui són els terrenys que primer ha inclòs Encamp en el seu registre cadastral.
De la mateixa manera, en la sentència del 20 de maig del 2009, el Superior ja va indicar que l’“apreciació de la legalitat correspon per naturalesa a la competència de l’autoritat encarregada d’aquest control de la llei”, que Encamp no té.

Casadevall lamenta haver de perdre més temps amb la qüestió territorial
El cònsol de Canillo va comentar aquest nou enfrontament amb el Comú d’Encamp per una qüestió de límits indicant que el cònsol major Miquel Alís ha posat límits en llocs que mai no s’ha discutit a quina parròquia pertanyen. “Allà tothom tenia clar que els límits eren clars”, va comentar Casadevall no sense decepció, lamentant que un cop més totes dues administracions “hauran de gastar diners amb la justícia”. I és que, tot i que es tracta d’un recurs d’alçada, l’experiència de sis anys com a cònsol major li diu que amb Alís les qüestions de límits entre totes dues parròquies acaben sempre en mans de la justícia. En qualsevol cas, Casadevall va destacar que l’únic desig de la corporació és que “Encamp posi els límits allà on són” i que la seva obligació com a mandatari comunal era informar d’aquest error el registre cadastral.