¿Com creu que pot afectar el fet que concorrin tres llistes a la Massana?
Jo crec que és una situació atípica, i encara més pel fet que el cos advers és el que es parteix. Nosaltres continuem amb el nostre tarannà i amb la nostra tasca. Tenim presència al Comú des del 2007 i el que preteníem, abans de tot, era garantir aquesta continuïtat. A nosaltres la situació dels adversaris no ens afecta en aquest punt, però evidentment defensarem el nostre projecte i farem la nostra feina.
Ateses aquestes circumstàncies atípiques, ¿amb quines expectatives arriben als comicis?
Això no ho decidim nosaltres, sinó els electors, el dia 4 de desembre. Tenim molta il·lusió i idees renovades. Ja veurem.
Ja en precampanya van anunciar que un dels punts en què preveuen incidir són les finances del Comú.
És el punt que ens condiciona per a la posterior acció política. Si tens un pressupost més ampli pots fer més inversions, però a la Massana ens condiciona particularment, perquè tenim una situació d’endeutament bastant greu, i, per tant, és clar que la cosa anirà per aquí.
Entre les mesures previstes preveiem fer una auditoria de l’estat financer del Comú quan entrem, i després l’actualitzarem cada any. D’altra banda, pel que fa al procés de contractació pública, volem reduir l’impost de 300.000 euros a 25.000 euros per garantir una transparència. El que vam dir també és que comptàvem amb la ciutadania per elaborar els pressupostos.
¿Com preveuen fer-ho?
Al pressupost hi ha un control, evidentment, però després volem obrir un procés, a través de les iniciatives i les propostes que t’arriben de les associacions, per veure que potser val més augmentar una mica més un concepte pressupostari i una mica menys un altre. La idea és que la ciutadania ens proposi iniciatives, que les consensuem i les apliquem, i evidentment això té una lectura en els pressupostos, ja que normalment no són iniciatives gratuïtes.
Per engegar aquest procés preveuen crear una comissió de treball.
Tenim prevista la creació d’una comissió permanent formada pels consellers de Comú i la ciutadania, les associacions i els col·lectius de la parròquia. La nostra voluntat és tenir sempre el retorn de tot el que proposem i establir una col·laboració. És a dir, que si hi ha iniciatives que una associació vulgui tirar endavant per si mateixa els donarem suport i col·laborarem entre tots.
La corporació actual li ha donat força importància a la col·laboració entre el sector públic i el privat. Entenc, doncs, que seguiria la mateixa línia en aquesta qüestió.
És clar. Cal la col·laboració de tots, i fins i tot de l’administració general.
També en l’àmbit de la participació ciutadana, un dels punts del seu programa és la voluntat de convocar una consulta popular per decidir què cal fer amb les instal·lacions del poliesportiu de l’Aldosa.
Nosaltres volíem il·lustrar la nostra voluntat de fer participar la ciutadania de les nostres decisions i vam pensar que aquest n’era un clar exemple per començar a recuperar el procés de consulta popular i preguntar a la gent. És clar que hi ha el condicionant del pressupost, però dins de les possibilitats es pot fer una cosa o una altra.
Jo em pregunto si els polítics sabem realment les necessitats de la gent d’aquella zona o de tota la parròquia. Obrint-ho a la participació ciutadana, poden sortir idees més bones que les que nosaltres proposem.
I el mateix et dic sobre el programa. El programa és un full de ruta amb les nostres propostes, però si mai els ciutadans consideren que s’ha de modificar no tindríem cap problema a fer-ho.
Així, entenc que aquestes consultes es poden fer extensives a altres qüestions importants per a la parròquia.
Aquesta seria la primera consulta, per il·lustrar.
¿Quines són les seves propostes sobre aquesta qüestió?
Havíem pensat en un parc, i també havíem pensat ampliar el centre eqüestre i fer una parròquia especialitzada en aquest camp. Podria ser una possibilitat, però nosaltres tampoc ens consideràvem prou legitimats per decidir què hi havíem de fer. I, en tot cas, si la ciutadania creu que s’ha de recuperar també es podria fer. El que no és normal és que hi hagi unes despeses i que la ciutadania no faci ús d’aquest servei públic.
Tornant a la contenció, en el programa aposteu per abaixar-vos el sou un 5 per cent, els càrrecs polítics, i alhora revisar la contractació de càrrecs de relació especial. ¿Fins a quin punt s’han de limitar aquests càrrecs?
Aquí hi ha conceptes lligats, perquè hi ha càrrecs de relació especial que potser sobren. Nosaltres el que volem és que hi hagi una idea d’equip comunal, amb els tècnics i els funcionaris, i per tant per aquí es podria reduir bastant la plantilla de relacions especials.
Pel que fa a la reducció dels sous dels càrrecs electes, respon al plantejament de solidaritat. Fora del Comú hi ha gent que pateix situacions complicades i nosaltres volem ser solidaris. A més de rebaixar un 5% el sou, també eliminem la tretzena paga, i no com una retallada del pressupost, sinó que ho destinarem a mesures socials.
Les mesures socials són un dels punts forts del seu programa, però s’han de compaginar amb el control financer i amb el compromís a no augmentar els impostos més de l’índex de preus al consum. ¿De quina manera pensen compaginar-ho perquè surtin els números?
És molt delicat, però cal garantir el benestar dels ciutadans. No anem més enllà perquè som realistes, però hi ha una situació pressupostària i social molt delicada. I per tant, el que volem és dedicar-nos sobretot a les persones, dins del que puguem. I la contenció de les despeses anirà en funció d’aquest criteri: garantir la qualitat del servei però no proposar grans coses, perquè som conscients que no ho podem fer.
Entrant en les propostes concretes de polítiques socials, una de les iniciatives serà adaptar els horaris de l’escola bressol El Petit Príncep. ¿Quina és la seva proposta exactament?
S’haurà de fer una enquesta entre els treballadors que tenim del sector comercial que porten els infants a l’escola bressol. S’ampliaran els horaris si realment hi ha una necessitat, però ara mateix no disposem d’aquestes dades.
Fins ara l’argument que ha utilitzat el Govern ha estat precisament que n’hi ha casos comptats.
Cal demostrar-ho, perquè aquesta és una escola bressol del Comú i ens dedicarem a veure si és o no és necessari. En tot cas, si hi ha una persona ja hi ha una necessitat, i no volem deixar ningú enrere. I per tant sempre es poden trobar altres solucions, encara que no passin per allargar els horaris de la guarderia. La primera administració que ha de fer alguna cosa és el Comú.
També parlen de transport públic, amb la possibilitat de fer una línia que uneixi Ordino i la Massana. ¿En què consisteix aquesta proposta?
Nosaltres proposàvem mancomunar serveis amb la parròquia d’Ordino per a les activitats que fes falta. I per permetre la mobilitat de la gent entre una parròquia i una altra proposàvem posar una línia permanent entre les dues parròquies perquè, en horaris d’activitat, hi pugui haver aquesta mancomunitat de serveis.
¿Quines són les propostes que fan per millorar l’accés al treball i el foment de l’ocupació?
Nosaltres pensem que, com que a Andorra vivim del turisme i del comerç, ens hem de dedicar a millorar aquests sectors. Proposem, per exemple, per al comerç, un pla de dinamització que es faci a través de millores en polítiques d’aparcament, creant zones d’aparcament limitat, o promoure l’associacionisme comercial. També volem contribuir a la formació del personal que treballa en aquestes botigues a través de miniformacions que poden contribuir a millorar la qualitat del comerç.
D’altra banda, proposem mesures fiscals per a la promoció de l’activitat econòmica, reduir les dificultats administratives i facilitar l’inici de les activitats econòmiques. És veritat que l’administració el que està fent és posar un fre. També volem fomentar l’intercanvi d’experiències i organitzar esdeveniments d’animació dels eixos comercials, i tenim tota una sèrie de propostes sobre la reactivació econòmica.
¿I per al sector turístic?
En el vessant turístic podem parlar de l’estació d’esquí, d’EMAP. Nosaltres proposem ampliar una mica l’oferta, diversificar-la. Tenim una proposta per al coll de la Botella. Volem obrir-lo a l’activitat nocturna i aconseguir la distintivitat. Si podem obrir la pista nocturna també ho farem. Actualment ja hi ha activitats nocturnes, però volem que aquesta zona tingui aquesta particularitat.
¿Privatització sí o no?
Sí, fins al 49 per cent, però a través de la subscripció popular, i donant prioritat als ciutadans i als emprenedors de la parròquia. El que tenim clar és que aquest pas l’hem de fer al més aviat possible.
¿Consideren que és la manera de capgirar la situació actual?
Exactament. És que no hi ha miracles, i per tant apostem per això. 26 milions d’euros acumulats són molts diners i crec que no podem demorar les accions.
Un altre dels eixos del programa és la sostenibilitat. En aquest punt destaca la voluntat de fer un pla específic per protegir els cortals de Sispony. ¿S’optaria per declarar-lo parc natural?
Sabem que volem protegir aquest espai, però encara no tenim decidit com. Ja es veurà, però la voluntat és fer-ho. Pel que sí apostem en sostenibilitat és per la creació de rutes definides per categories de vehicles. És a dir, que proposem una ruta per a les motos de neu, els quads, les motos, una altra per a les bicicletes de muntanya... Més que res per fomentar la convivència entre els muntanyencs i per evitar accidents, i a més a més reduirem costos de manteniment. Per tant, si podem restringir aquestes activitats en hores determinades, molt millor.
Finalment, s’ha parlat d’homogeneïtzar les condicions i les graelles laborals de tots els comuns per facilitar la mobilitat entre corporacions. ¿Com valora aquesta possibilitat?
A homogeneïtzar els criteris o les tasques sí que estaríem d’acord. Ara bé, si la qüestió de les retribucions pot suposar retallades, particularment no hi estic d’acord. Es pot revisar, però nosaltres el que volem és potenciar el treball en equip i no som partidaris de retallar retribucions. La qüestió és que no estiguis condicionat a fer el que els altres puguin fixar.
