Carta de compromís per treballar conjuntament en la reforma financera

Just un mes després que els cònsols abordessin la situació financera parroquial, els líders comunals han complert el compromís contret i han enviat al cap de Govern i als presidents dels tres grups parlamentaris una declaració d’intencions en forma de carta acompanyada dels annexos corresponents.

Va ser divendres quan es va entregar la carta, en què, a banda de les peticions dels mandataris, es va adjuntar tres documents: l’informe del catedràtic Lluís Alonso sobre el finançament dels comuns, una anàlisi de la situació i propostes d’actualització i millora i, a l’últim, una còpia de la Carta Europea de les Autonomies Locals. 
En l’escrit es trasllada la voluntat manifestada en el seminari que es va celebrar sobre les finances i cal destacar la petició al cap del Govern de “treballar en la millora de la distribució competencial i en el sistema de transferències”. I és que, segons s’indica en el text, i partint de la premissa de no “suplantar les funcions” del Govern, els comuns estenen la mà a l’autoritat central i parlamentària per encetar i “instaurar un diàleg” que vagi “en benefici del país i que permeti analitzar i discernir les qüestions susceptibles de millora, harmonització o reforma”.
A més, en l’escrit els cònsols contraresten les nombroses crítiques que s’ha aixecat darrerament contra les institucions locals, tant les oficials com les oficioses, que els han acusat de ser grups de pressió, de ficar-se on no els pertoca i, fins i tot, de mirar només “per la seva parcel·leta”, com va dir la consellera general Mariona González. En aquest sentit, en l’escrit recorden les paraules que Jaume Bartumeu va pronunciar en el seu  discurs d’investidura, en què va apel·lar al treball conjunt en pro d’una millora de la fiscalitat general. “Aquest procés s’ha de fer paral·lelament amb una negociació amb els comuns per harmonitzar la fiscalitat global de l’Estat, amb la finalitat d’evitar competència fiscal entre parròquies i impedir que es doni situacions de doble imposició.”
Molt ha canviat la situació des que el cap de l’executiu va pronunciar aquest discurs i en l’escrit els cònsols recorden les seves paraules argumentant que el cap de l’executiu va estendre la mà per treballar conjuntament i que ells no estan disposats a perdre aquesta oportunitat. Els set cònsols que signen el text consideren “imprescindible” endegar aquesta reforma de manera conjunta i orquestrada per tirar endavant el país.
De fet, fonts consultades van recordar que la necessitat de participar en la reforma fiscal que està fent el Govern no és un caprici dels cònsols, sinó que aquesta decisió s’ha pres de manera premeditada i tenint en compte les recomanacions de l’informe d’Alonso. Cal recordar que en la conclusió tercera d’aquest estudi es destaca la necessitat de treballar conjuntament per evitar “disfuncions difícils de resoldre”. I és que, segons va indicar el catedràtic de la Universitat de Barcelona, seria recomanable “emprendre de manera coordinada i harmònica les diverses grans reformes financeres”, donat que hi ha un “alt grau d’interrelació” entre el finançament de les administracions. És per això que Alonso vaticina que “si la reforma del finançament comunal es fa quan s’ha tancat la implantació dels nous impostos” es quan apareixeran les disfuncions esmentades.
Sobre l’altra demanda que els cònsols comenten en la carta, les transferències, Alonso els dedica una conclusió, concretament l’onzena. En aquest cas, cal destacar que les transferències del Govern estan lligades molt estretament a les despeses d’inversió, cosa que origina “un fenomen de subjecció vertical implícita respecte de l’administració general”. És per això que l’expert demana i recomana revisar aquesta llei.

carta de les autonomies locals
Pel que fa a la Carta Europea de les Autonomies Locals, els cònsols recorden que mesos enrere Bartumeu es va comprometre a adherir Andorra a la llista de països que la compleixen, però el cert és que actualment el país no compleix els mínims establerts. Alguns cònsols ja van recordar que els comuns tenen poc poder de decisió en alguns aspectes que assenyala la carta i que cal revisar en profunditat les competències per guanyar autonomia en certs aspectes i perdre competències que per llei  pertoquen al Govern i no als poders locals.